El diner negre rus a la City, l'altre cavall de Troia de Putin a Occident

LondresLa crisi d'Ucraïna ha dut els poders occidentals a amenaçar, en cas d'invasió, amb un paquet de sancions econòmiques la Rússia de Vladímir Putin i els interessos econòmics del seu cercle de col·laboradors més pròxim. La Unió Europea, Washington i el Regne Unit han assegurat que el preu que hauria de pagar Moscou seria molt alt. Boris Johnson, el premier britànic, ha fet crides a Europa, especialment a Alemanya, a abandonar la dependència del gas rus. Però, a banda de la dependència del gas –que el 2020 i el 2021, en països com la República Txeca, va arribar al 100% de les importacions i a Alemanya al 65%, d'acord amb l'Eurostat–, hi ha un altre potencial cavall de Troia de Putin a Occident. Es tracta de diners russos de procedència dubtosa o, ras i curt, robats a l'estat, que omplen el mercat immobiliari de luxe de Londres i que corren a través de la City, el centre financer global de la capital britànica, on moltes grans empreses acudeixen per captar capitals.

Dijous passat, per primer cop des que es va disparar la tensió, mentre visitava una base aèria de la RAF a l'est d'Anglaterra Johnson va assegurar que les sancions contra Rússia també inclourien la prohibició de "captar fons per part de les empreses russes als mercats financers de Londres". No va concretar el com. Amb tot, hi ha precedents que fan posar en dubte les seves paraules.

Perquè les promeses de sancions econòmiques del Regne Unit tenen un dejà vu. Després de l'intent d'assassinat en territori britànic de l'antic espia rus Serguei Skripal i la seva filla Júlia, el març del 2018, la llavors primera ministra, Theresa May, va posar damunt la taula tot un seguit de represàlies econòmiques contra Moscou. Tot i així, Gazprom, l'imperi energètic estatal rus que patrocina la Champions League, va celebrar una venda de bons a la City pocs dies després. L'ambaixada russa fins i tot se'n va burlar i va piular que la demanda havia sigut "tres vegades superior a la venda [750 milions d'euros]". "El mateix de sempre?”, concloïa. Un dels pocs afectats aleshores va ser Roman Abramovich, l'amo del Chelsea i de negocis infinitament més lucratius relacionats amb l'acer (Evraz) o el petroli, va tenir problemes amb la renovació de la residència fins que va adquirir la nacionalitat israeliana.

Els interessos en joc són enormes i afecten tant les empreses russes com les britàniques. Dealogic, una companyia especialitzada en l'anàlisi de dades sobre transaccions econòmiques, assegura que només els banquers d'inversió de la City han acumulat 295 milions de dòlars (218 milions de lliures esterlines) en comissions per acords de deute i adquisicions de bons de Gazprom des del 2010. Gazprom, a més, ha sigut des d'aleshores un gran generador de diners a canvi de serveis per a importants firmes de despatxos mundials d'advocats, com DLA Piper, Freshfields Bruckhaus Deringer i Linklaters, i també per a agències de relacions públiques. No només cal rentar els diners, sinó també la imatge pública.

Estimacions

¿És factible calcular quants diners han arribat des de Rússia a Londres les últimes dues o tres dècades, des de la caiguda de l'URSS i sobretot des que Vladímir Putin va arribar al Kremlin el 1999? ¿És possible saber-ho, tenint en compte que es tracta de diners il·legals? Només n'hi ha estimacions. L'exbanquer rus a Wall Street Roman Borisovitx i el també exbanquer irlandès Arthur Doohan, fundadors de l'organització ClampK, dedicada a exposar la presència de diner provinent de la corrupció a Londres i el Regne Unit a través del mercat immobiliari de luxe, xifren en conversa amb l'ARA en "500.000 milions de dòlars el valor de que s'ha pogut robar al Tresor rus des del principi dels anys 90 en diamants, petroli, gas, fusta i altres minerals".

Per la seva banda, l'Agència Nacional del Crim del Regne Unit ha xifrat en 100.000 milions de lliures a l'any, en tots els seus fronts, el cost del flux del diner negre. No tot prové de Rússia: també d'altres exrepúbliques soviètiques i més països.

Transparency International, un grup anticorrupció, ha identificat 1.500 milions de lliures (2.000 milions de dòlars) de diners russos en propietats de Londres, la majoria de les quals són en mans d'empreses fictícies amb seu en paradisos fiscals britànics. Només als districtes de Kensington i Chelsea, n'hi ha 6.000 de registrades. Al Regne Unit, es calcula que són entre 90.000 i 100.000.

¿Des de quan esdevé la City un lloc important per rentar diners? En el fons, sempre ho ha sigut. Però per al que ve de Rússia, sobretot a partir del 2008, amb la crisi econòmica i després de l'arribada dels conservadors al poder. El 2010, el govern de David Cameron va obrir la via ràpida a obtenir la nacionalització britànica si s'hi invertien un mínim de diners (en milions de lliures), un programa popularment conegut com la ruta del Visat d'Or, que la ministra de l'Interior, Priti Patel, ha anunciat que eliminarà la setmana vinent. Arthur Doohan, de ClampK, xifra en "50.000 milions de lliures els diners russos que han arribat a Londres els últims deu o dotze anys". A més, un cop blanquejat a Londres, s'hi queda o se'n va cap a altres bandes: França, Alemanya o Àustria, tal com denuncia Daria Kaleniuk, del Centre d'Acció Anticorrupció, de Kíev, una entitat que lluita contra el blanqueig de capitals i en favor de la recuperació d'actius.

A Alemanya, a més, els interessos russos també han aconseguit omplir les butxaques de destacades personalitats del país. Per posar-ne un cas, les de l'excanceller Gerhard Schröder, tot just designat candidat a formar part del consell d'administració de Gazprom, que es votarà al juny a Sant Petersburg. Marion Scheller, excap de l'oficina del canceller Helmut Kohl, va ser nomenada el 2016 cap de relacions del North Stream 2 –filial de Gazprom, amb seu fiscal a Suïssa, que promou el gasoducte sota el Bàltic des de Víborg (Rússia) fins a Lubmin (Alemanya)–. Va aterrar en el càrrec des de la condició de cap de departament de política energètica del ministeri d'Afers Econòmics.

Un problema conegut

Però d'Europa occidental, és el Regne Unit i sobretot Londongrad, com es coneix, el que genera més fascinació entre les elits russes pròximes a Putin. Se sap i n'hi ha tota mena de proves. Un informe del comitè d'intel·ligència del Parlament de Westminster del 2020 va concloure que Londres era una "bugaderia" de diner rus. I un d'anterior del 2018, en aquest cas dels diputats del comitè d'afers estrangers, va considerar que, "malgrat la forta retòrica, el president Putin i els seus aliats han estat capaços de continuar, com feien habitualment, amagant i rentant els seus actius corruptes a Londres".

En altres termes, que Downing Street amb el Partit Conservador "ha mirat cap a una altra banda i ha acceptat grans donacions de milionaris russos els últims anys", assegura Arthur Doohan. Quines? Per exemple, la de Lubov Txernúkhina, la dona de l'antic viceministre de Finances rus Vladímir Txernukhin, que ha donat més de 2,1 milions de lliures a la formació després de convertir-se en ciutadana britànica, suficient per assistir a reunions mensuals amb el primer ministre i ser una dels deu millors donants dels tories.

La mà dreta diu una cosa i l'esquerra en fa una altra. En paraules de Roman Borisovitx, l'amenaça del govern britànic contra els interessos econòmics russos envia el senyal contrari al combat contra la corrupció. En tant que les sancions només arribarien en cas d'una invasió, el missatge implícit és: "No ho feu i podreu continuar venint aquí amb el botí robat".

Una prova? Malgrat els anuncis de noves sancions, pendents de la invasió, el govern Johnson ha ajornat una vegada més aquest febrer el projecte de llei contra la delinqüència econòmica, que obligaria a revelar els veritables propietaris de mansions de luxe a nom de companyies fantasma amb seu en paradisos fiscals com les illes Verges britàniques i Turks i Caicos.