Tretze morts al Txad en les protestes contra la junta militar que ha assumit el poder
Macron demana una transició "pacífica i democràtica" i matisa el seu suport al fill del difunt president Déby
SabadellCom a mínim tretze persones han mort al Txad a causa de les protestes que van tenir lloc aquest dimarts al país africà contra l'assumpció del poder d'una junta militar després de la mort del president Idriss Déby. Oficialment, les autoritats reconeixen que hi ha hagut cinc víctimes mortals entre els manifestants, però l'ONG Convenció Txadiana per la Defensa dels Drets Humans ja va elevar la xifra fins a nou, a més de desenes de ferits. Aquest dimecres, el secretari general de l'entitat, Mahamat Nour Ahamat Ibedou, ha explicat a Efe que algunes de les persones que havien resultat ferides han mort i ha elevat a tretze el recompte. Comandaments policials han confirmat la xifra a la mateixa agència, en condició d'anonimat. Deu de les víctimes han mort a la capital, N'Djamena, i la resta a Moundou, la segona ciutat del país, al sud.
Aquest dimecres la situació ha sigut més calmada, malgrat que els grups opositors han fet una crida a mantenir les mobilitzacions. "Volem donar una mica de temps a les famílies dels nostres camarades perquè plorin els morts, però la lluita continua", ha explicat un dels líders de les protestes, Digri Parterre, en declaracions recollides per Reuters.
Els manifestants exigeixen que es compleixi el que preveu la Constitució del país, segons la qual en cas de mort del president l'ha de succeir interinament el president de l'Assemblea Nacional, que té un termini màxim de tres mesos per convocar eleccions. En canvi, després de la mort de Déby (que va arribar al càrrec el 1990 i va governar el país de manera autoritària durant tres dècades) va assumir el poder una junta militar liderada pel seu fill, Mahamat Idriss Déby, que va ser nomenat president, va dissoldre el Parlament i va prometre eleccions en un any i mig. "No volem que el nostre país es converteixi en una monarquia", va dir a Reuters Mbaidiguim Marabel, que dimarts es manifestava a N'Djamena. El mateix dimarts, en el seu primer discurs a la nació, el nou president va argumentar que l'exèrcit havia pres el poder perquè el cap de l'Assemblea va declinar assumir la presidència.
El gir de Macron
Les pressions perquè Mahamat Idriss Déby cedeixi ràpidament el poder a un líder civil no venen només de la ciutadania txadiana, sinó també de l'exterior. Els Estats Units ja havien manifestat des del primer moment que calia respectar la Constitució del Txad, i aquest dimarts, després de les protestes, l'ambaixada nord-americana al país "va condemnar la violència" contra els manifestants i va instar la junta militar a "respectar la llei" i a obrir "un diàleg nacional inclusiu que desemboqui en una transició pacífica i democràtica cap a un govern encapçalat per civils".
Però és especialment significatiu el canvi de posició del president francès, Emmanuel Macron, que considerava Déby el seu principal aliat a la regió, pel seu paper d'estabilitzador del Sahel i la seva col·laboració en la lluita contra el jihadisme. Divendres, abans d'assistir a l'enterrament de Déby, Macron es va reunir amb el seu fill i successor al palau presidencial, un gest que es va interpretar com un reconeixement implícit a la legitimitat del seu nomenament. Però aquest dimarts va condemnar "emfàticament" la "repressió de les manifestacions" i va afegir: "Estic a favor d'una transició pacífica, democràtica i inclusiva. No estic a favor d'un pla de successió", en referència a l'ascens de Mohamat Idriss Déby després de la mort del seu pare. Alguns manifestants havien expressat el malestar amb el posicionament inicial de Macron cremant banderes franceses i atacant empreses de capital francès, com ara gasolineres Total, segons informa Reuters.
Dilluns, la junta militar va designar un nou primer ministre amb la missió de formar un govern de reconciliació nacional. L'escollit va ser Albert Pahimi Padacke, que va ser el segon candidat més votat a les eleccions presidencials de l'11 d'abril (amb un 10,32% dels vots), per darrere de Déby, que es va imposar molt clarament en uns comicis que l'oposició va considerar fraudulents. El president va morir el dia 20, l'endemà que es fes pública la seva victòria a les urnes, combatent contra els rebels del Front per a l'Alternança i la Concòrdia al Txad (FACT).