El discurs antiimmigració dispara els dos extrems polítics a Alemanya

BerlínL'ascens de l'extrema dreta als lands alemanys de Turíngia i Saxònia a les eleccions de diumenge passat ha sacsejat la política alemanya. Els comicis es van celebrar just una setmana després que un jove sirià protagonitzés un atac amb ganivet a la ciutat de Solingen, i això va fer que les postures antiimmigració més radicals ajudessin a guanyar vots no només a Alternativa per a Alemanya (AfD), sinó també a la resta de partits, també a l'extrem oposat de l'espectre polític. La nova esquerra populista també ha comprat aquest discurs i n'ha obtingut els fruits.

A Saxònia i Turíngia cap partit té prou pes per governar en solitari, i les negociacions per formar govern no seran fàcils. Per deixar l'extrema dreta fora i mantenir el cordó sanitari –el que a Alemanya anomenen brandmauer [tallafocs]–, als partits tradicionals els caldrà pactar amb una nova formació populista d'esquerres. Es tracta de l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), que va fundar a principis d'any aquesta diputada històrica del partit d'esquerres Die Linke i que ha obtingut el 15,8% dels vots a Turíngia i l'11,8% a Saxònia, tercera força en totes dues regions –tot i que ella no era cap de llista a cap de les dues regions–. Progressista en qüestions econòmiques, amb un discurs antiimmigració i amb una visió pro-russa de la política exterior, els partits tradicionals no amaguen que preferirien no haver-hi de fer tractes.

Però els conservadors de la CDU no tindran més remei que pactar amb la BSW si volen governar amb majoria parlamentària. A Saxònia, els cristianodemòcrates van guanyar les eleccions (amb un 31,9% dels vots), seguits de prop per l'AfD (30,6%), i els calen els escons de la BSW i dels socialdemòcrates. A Turíngia van quedar segons (23,6%), molt per darrere de l'extrema dreta (32,8%), i hauran de comptar amb la BSW i aixecar el veto a pactar amb Die Linke.

L'AfD i la BSW són sens dubte els grans guanyadors d'aquestes eleccions. Dues forces que han trobat camp per córrer a l'est d'Alemanya però que creixen arreu del país. Malgrat les diferències d'origen i tradició política, els dos partits han centrat la campanya en dos grans temes: demanar un gir en la política d'asil i migratòria i que s'aturi el suport militar a Ucraïna. Alemanya és el país que més ajuts envia al país en guerra després dels Estats Units, i cada cop més ciutadans s'hi mostren en contra. Quan al juny Zelenski va fer un discurs al Bundestag, els diputats d'aquests dos grups van abandonar els escons. També comparteixen elogis per a l'autoritarisme de Putin.

A més, han sabut capitalitzar la frustració per la paràlisi econòmica i el rebuig creixent envers el govern central, format per socialdemòcrates, verds i liberals. Els tres socis han reconegut errors per la seva manera de comunicar i les picabaralles constants, però no pensen deixar el govern ni expliquen com s'ho faran per no perdre més suports.

El 22 de setembre, aquests dos extrems amb coincidències poden consolidar-se com l'alternativa preferida de més alemanys. Hi ha eleccions a Brandenburg, un altre land de l'est on l'AfD fa mesos que encapçala les enquestes (amb el 24% del vot) i on la BSW podria treure'n vora el 17%.

Björn Höcke (AfD): l'extrem de l'extrema dreta

L'extrem de l'extrema dreta. Així és com defineix Anna-Sophie Heinze, politòloga de la Universitat de Trèveris, el líder d'Alternativa per a Alemanya (AfD) a Turíngia, Björn Höcke. L'home que ha dut la formació ultra a guanyar unes eleccions regionals per primera vegada després de la Segona Guerra Mundial és polèmic fins i tot per a molts dels seus companys, que van intentar expulsar-lo del partit l'any 2017. "L'AfD sap que és una persona difícil i que amb figures tan extremes com ell no poden aspirar a fer bons resultats en l'àmbit federal", assegura Heinze.

La nit de la victòria, Höcke va dir a la televisió pública que estava preparat per assumir la responsabilitat del govern, però la majoria dels mitjans no van poder entrevistar-lo ni cobrir l'acte on es van reunir simpatitzants i membres del partit. Malgrat que hi havia una ordre judicial que obligava l'AfD a facilitar l'accés a tots els periodistes sense distincions, el partit va al·legar motius de falta d'espai al restaurant on es van reunir i els va denegar l'accés. Només un mitjà d'extrema dreta va publicar el discurs que va fer Höcke. "No podem seguir així", va dir en referència a la política migratòria i d'asil, i el públic va respondre amb crits racistes com ara "deportar, deportar, deportar!"

Cap partit vol pactar amb l'AfD, tampoc la BSW, però Höcke no ha explicat com s’ho farà per deixar d'estar a l'oposició. És conscient que les negociacions a Turíngia seran difícils i no descarta que hi hagi eleccions avançades si la majoria que es forma no és prou estable.

Höcke era professor d'història abans de dedicar-se a la política, i ha estat condemnat dues vegades per fer ús d'eslògans nazis en actes de campanya. L'última sentència va arribar al juliol: 17.000 euros per dir en un acte de campanya "Tot per a Alemanya", un lema de les SA nazis, una organització paramilitar que va ajudar Hitler a arribar al poder. De fet, és actiu en el moviment polític Neue Rechte, que va sorgir als anys seixanta i és partidari de relativitzar l'Holocaust i el rol que hi van tenir els alemanys. En un míting del 2017, Höcke va titllar de "vergonyós" el monument en record a les víctimes de l'Holocaust de Berlín. Aquest corrent revisionista ha trobat en l'AfD una organització que atrau votants i obté influència a les institucions.

A més, els moviments de Höcke són vigilats de prop per la intel·ligència alemanya, perquè l'AfD a Turíngia i a Saxònia estan categoritzades per l'oficina de Protecció de la Constitució Alemanya com a "extremistes". Com a diputat, s'ha quedat diverses vegades sense immunitat parlamentària per investigacions sobre incitació a l'odi i negacionisme.

Durant la campanya, Höcke va ser l'estrella dels mítings del partit. Amb una armilla antibales sota la camisa perquè la policia considera que pot ser l'objectiu d'un atac, era qui més aplaudiments rebia. Diversos observadors coincideixen en dir que procura ser vist com una persona ben educada i que li agrada presumir de modèstia. Les seves proclames racistes han calat a Turíngia, on ha fet promeses com la deportació massiva d'immigrants, cosa que ell anomena "reemigració", i la fi de les ajudes socials per als refugiats. Tot i que entre el públic s'hi veia sobretot homes d'edat avançada, gairebé el 40% dels joves de menys de 25 anys l'han votat.

També ha explotat el rebuig que causa el suport militar a Ucraïna i la inclinació cap a Rússia de molts ciutadans a l’est del país. Höcke demana formar un “gran moviment per la pau no partidista” i titlla la resta de partits de “bel·licistes”. L’AfD ha estat acusada de lligams amb Putin des de fa temps. Oficialment han condemnat la guerra a Ucraïna, però són partidaris d’obrir el gasoducte Nord Stream 2 i diversos diputats han visitat els territoris ucraïnesos ocupats per Rússia en viatges pressumptament esponsoritzats pel Kremlin. 

No tots els membres de l'AfD se senten còmodes amb Höcke, però compta amb l'aval dels colíders del partit i Alice Weidel l'ha acompanyat en diversos actes. Ara falta veure quin futur tindrà més enllà del land. Les enquestes al Parlament alemany mostren que l’AfD pot convertir-se en segona força al Parlament federal i, segons les enquestes, ja aglutina el 18% del vot. Els pròxims mesos sabrem si per aconseguir més suport utilitzen Höcke o bé l'amaguen.

Sahra Wagenknecht (BSW): la nova esquerra populista d'una 'outsider' experimentada

Una política acostumada a nedar a contracorrent. Sahra Wagenknecht és una outsider des del començament de la seva carrera. Es va fer militant del Partit Socialista Unificat d'Alemanya que governava l'Alemanya comunista l'any 1989, poc abans de la caiguda del Mur, amb el país a punt de desmuntar-se. Durant la unificació de les dues Alemanyes, va representar la branca minoritària comunista ortodoxa a la junta del partit quan es va transformar en Die Linkspartei (Partit de l'Esquerra), però va durar poc. I quan aquest i altres partits es van ajuntar per formar Die Linke l’any 2007, Wagenknecht va aconseguir ocupar càrrecs amb visibilitat, primer com a eurodiputada i després com a diputada al Bundestag, sempre generant polèmica.

Amb una retòrica virtuosa, es va fer molt coneguda quan es va convertir en cap de l'oposició arran d'encapçalar la llista del partit a les eleccions federals del 2013 i del 2017. "Fins i tot quan no seguia la línia del partit, tenia accés als mitjans. És molt bona a la televisió i té un carisma que era poc habitual al seu partit", explica Kai Arzheimer, un professor de ciències polítiques de la Universitat de Magúncia. "Els últims cinc anys s'ha convertit en una veu molt crítica de l'esquerra. Considera que Die Linke s'ha modernitzat massa i està només enfocada als problemes de les ciutats".

Davant del descontentament i les disputes amb companys de Die Linke que la consideraven massa de dretes, sobretot pel seu discurs antiimmigració, va crear l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW). Pocs mesos abans, la política de 55 anys nascuda a Jena, Turíngia, va abandonar el partit i va demostrar el seu poder de convocatòria. El novembre del 2023 milers de persones van acompanyar-la en una manifestació contra el suport armamentístic a Ucraïna i a favor de negociar el final de la guerra amb Rússia. Wagenknecht creu que l’OTAN i els Estats Units són culpables de la guerra i defensa incorporar Rússia a l'entramat institucional de la seguretat europea. 

Des d'aleshores hi ha hagut molt de debat per definir la ideologia de la BSW. Les etiquetes més utilitzades són conservadora d'esquerres i populista d'esquerres. Amb un programa electoral molt breu, hi ha moltes incerteses sobre quina posició prendran en qüestions clau. "És un partit progressista en qüestions socials i econòmiques, però amb una tendència autoritària pel que fa a la immigració. També és euroescèptic i té unes postures discordants amb el que és tradicional pel que fa a la política exterior", explica Arzheimer. "Ella beu de la tradició comunista pel que fa al feminisme i els drets LGBTI+, però creu que l'esquerra no hauria de centrar-se en qüestions com els drets trans o la defensa del matrimoni entre persones del mateix sexe, sinó en les injustícies socials i una distribució justa de la riquesa".

Amb missatges senzills i plens d'eslògans als mítings i a les xarxes socials, Wagenknecht ha aconseguit recollir la frustració de molts votants que tradicionalment votaven l'esquerra, alguns nostàlgics de l'època comunista i també migrants que fa anys que estan establerts al país. Advoca per unes pensions més generoses, apujar el salari mínim, tirar enrere en polítiques climàtiques i aturar l'arribada de refugiats.

L'expert en extrema dreta Cas Mudde creu que no és casual que aquest discurs hagi calat en un moment en què Alemanya està a les portes de la recessió econòmica i té una guerra a mil quilòmetres de la frontera. Amb els ulls posats a les eleccions federals del 2025, quan les enquestes apunten que pot arribar al 10% del vot, Wagenknecht ja s'ha convertit en imprescindible en dos lands del país.