La disjuntiva europea: reforçar-se o desintegrar-se

BarcelonaEl nombre més gran de conflictes actius des de la Segona Guerra Mundial; un canvi en l'ordre mundial inèdit en dècades; el descrèdit creixent de les institucions multilaterals, i una democràcia que s'erosiona a pràcticament tot el món. En aquest context, alguns dels principals actors internacionals afrontaran el 2024 com un any especialment intens i determinant. Entre els processos polítics més importants de l'any que ve hi ha les eleccions al Parlament Europeu. "Cada cop que venen eleccions europees tendim a pensar que són les més transcendentals. Tornarem a sentir que són determinants per al futur d'Europa", ha afirmat el director del Cidob, Pol Morillas, que ha conclòs que, efectivament, "ho seran", perquè Europa es troba en una "bifurcació": o es reforça o es desintegra.

El principal centre d'investigació en relacions internacionals de Catalunya ha presentat aquest dimarts la 33a edició de l'Anuari Internacional Cidob 2023, que aquest any, per primera vegada, es publica també en català. En un debat públic organitzat amb el diari ARA, sota el títol "Europa davant del retrocés de la democràcia i la rivalitat entre potències", Morillas ha esbossat els principals reptes internacionals de l'any que ve, amb un diàleg amb el periodista i filòsof Josep Ramoneda moderat per la directora de l'ARA, Esther Vera. En l'acte també ha participat el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Sobre les eleccions al Parlament Europeu, Morillas ha afirmat que seran uns comicis "que passaran comptes d'un moment extraordinari de la història d'Europa", en què s'han produït nombroses crisis que s'han anat encavalcant i en què, "a curt termini, la UE ha donat una bona resposta". "Podríem pensar que les forces tradicionals europees podrien capitalitzar-ho, però ens trobarem un discurs creixentment euroescèptic, que veu en Brussel·les la font de tots els mals i que vol reforçar el retorn a l'estat nació". "Serà especialment important entendre aquesta bifurcació: una Europa més unida, més geopolítica, que es reforça, o una Europa que es desintegra cap al poder dels estats", ha conclòs.

"Aquestes eleccions europees arriben en un moment en què avancem de manera descarada cap a formes de totalitarisme postdemocràtic i una tendència creixent cap a partits d'extrema dreta, que estan arrossegant les dretes tradicionals", ha alertat Ramoneda. Entre les causes, ha apuntat fractures socials creixents i "societats que se senten amenaçades", i ha conclòs que "el panorama és inquietant" perquè "el símptoma constatat és que la democràcia està en retirada".

El president de la Generalitat ha alertat que, malgrat que Catalunya té "un component democràtic molt sòlid", ha d'afrontar les desigualtats per evitar també el creixement de l'extrema dreta. "Com en altres moments de la història, moments de gran incertesa respecte al futur i de canvis accelerats, una part de la ciutadania expressa sentiments de por, angoixa, desesperança. I en un context com l'actual ho aprofiten forces reaccionàries, ubicades a l'extrema dreta", ha afirmat. "No som una societat que tinguem immunitat davant l'arribada de fenòmens reaccionaris", ha conclòs.

Any d'urnes i armes

Morillas ha coincidit amb Ramoneda sobre la "degradació de la democràcia com a sistema de govern", perquè creixen els estats que cada cop són més autoritaris i també el nombre de països democràtics que degraden els seus estàndards d'estat de dret. Ha utilitzat el titular del document de tendències del Cidob per al 2024 per avisar que el 2024 serà un any "d'urnes i armes". "És cert que 4.000 milions de persones podran votar aquest any, però no totes les eleccions són iguals", ha destacat. Les europees seran lliures i democràtiques, però n'hi haurà que només serviran per legitimar règims totalitaris, com el de Rússia, ha resumit. I ha indicat que "les eleccions són un component fonamental en democràcia, però no és suficient". "Estem en un mal moment per a la democràcia, malgrat que hi haurà un gran nombre d'eleccions".

Aquesta erosió democràtica global es produeix en "un moment de canvi de l'ordre internacional inèdit en les últimes dècades", ha avisat el director del Cidob. Un "procés de canvi accelerat", segons Ramoneda, en què una de les conseqüències és la pèrdua de legitimitat de les institucions multilaterals, com les Nacions Unides.

"Estem en un moment de gestió de la crisi constant", ha conclòs Morillas, cosa que provoca "desconcert i perplexitat, inclosa la incapacitat d'organismes internacionals" per garantir la pau global. Aquest moment s'explica, en part, perquè el poder està canviant de mans, amb l'auge de noves potències com la Xina, l'Aràbia Saudita, l'Iran i Turquia, que es disputen la seva quota de poder a escala internacional. "La història ens diu que, quan això passa, la probabilitat més alta és que acabi en conflicte obert, sobretot entre la potència ascendent i la descendent. Que acabi en conflicte no està escrit, però sí que està escrit que ha passat moltes vegades a la història", ha alertat. I el descrèdit de les institucions multilaterals com a plataformes de gestió comuna de les crisis internacionals fa encara més difícil trobar una solució o territoris de consens.

Amb tot, com a element optimista, ha subratllat que el món ara també és molt més interdependent. Com a exemple, ha indicat que en el moment en què els Estats Units i la Unió Soviètica estaven més interconnectats, el volum de comerç entre els dos blocs en un any és el que ara hi ha entre la Xina i els Estats Units diàriament. "Hi ha una sèrie de dinàmiques globals que ens fan pensar que el pitjor és possible, però també que hi ha xarxes de contenció. L'statu quo és un garant per a les potències internacionals".