Tot el que diu la nova Comissió de la futura Unió Europea

Brussel·lesLa formació de la Comissió Europea és un gran trencaclosques en el qual s'han de fer equilibris geogràfics, polítics i de gènere. Per això, sol plasmar la situació de la Unió Europea i, sobretot, cap on va i quines són les seves prioritats. No n'és una excepció la proposta d'equip que va presentar dimecres passat la presidenta Ursula von der Leyen davant del Parlament Europeu. El futurible executiu comunitari deixa palesa la dretanització del bloc comunitari, el lideratge indubtable de Von der Leyen a Brussel·les i, entre d'altres, el fet que els països del sud i l'est d'Europa cada vegada guanyen més pes dins del bloc.

Una Comissió Europea més dretanitzada

Els colors del futurible executiu comunitari s'adiuen bastant amb els resultats de les eleccions del Parlament Europeu del juny passat i dels governs estatals de la UE. Del total de 27 membres que formen l'executiu comunitari, 14 seran de la família política conservadora. A més, s'hi han de sumar als dos representants d'extrema dreta que han apuntalat Itàlia i Hongria. En canvi, els socialdemòcrates s'han quedat amb només cinc comissaris, els liberals amb sis i els ecologistes sense cap.

Això sí, per compensar, Von der Leyen ha entregat càrrecs de responsabilitat als socialistes. L'espanyola Teresa Ribera, que liderarà com a vicepresidenta primera la gran cartera de Transició Neta i Competència, i la socialdemòcrata romanesa Roxana Minzatu, la de Gent, Habilitats i Preparació, de la qual penjarà Treball.

Els liberals també han obtingut dues vicepresidències d'un total de sis. L'enviat d'Emmanuel Macron, Stéphane Séjourné, serà el cap de Prosperitat i Indústria Estratègica, i l'estoniana Kaja Kallas serà la cap de la diplomàcia de la UE, que actualment és un dels càrrecs més cotitzats de Brussel·les, especialment en plena guerra a Ucraïna i Gaza.

Meloni entra al pinyol de Brussel·les

Un altre dels vicepresidents serà Raffaele Fitto. És l'actual ministre d'Exteriors italià, i del mateix partit (Germans d'Itàlia) i molt afí a la primera ministra d'Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni. Tot i que ocuparà una de les vicepresidències amb menys pes, Cohesió i Reformes, significa l'entrada al pinyol del poder de Brussel·les de l'extrema dreta, cosa que ha provocat indignació entre les files socialdemòcrates i liberals.

Amb aquesta decisió, Von der Leyen vol acontentar Meloni i mantenir-la del seu costat. És la cap del govern del tercer país més gran de la UE i tem necessitar els seus eurodiputats al Parlament Europeu per tramitar les iniciatives que impulsi des de l'executiu comunitari. En tot cas, cal recordar que tots els comissaris que ha proposat Von der Leyen han de ser validats per l'Eurocambra i, de moment, Fitto té totes les de perdre la votació.

Competitivitat i defensa, les dues grans prioritats

Si en la legislatura passada una de les grans prioritats de la Comissió Europea era l'agenda verda, enguany tot apunta que serà la voluntat d'incrementar la competitivitat de l'economia del bloc, sobretot respecte a les potències dels Estats Units i la Xina. De fet, l'informe de l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi presentat la setmana passada la situa com un dels factors principals de la UE per salvaguardar el seu model social i econòmic. Així, tant Draghi com Von der Leyen, volen augmentar la productivitat, la innovació i liderar les tecnologies que es preveu que marquin el futur, com la intel·ligència artificial.

D'altra banda, la creació de la nova comissaria de Defensa és una declaració d'intencions en plena guerra d'Ucraïna. De fet, és una decisió eminentment simbòlica perquè la UE gairebé no té competències en matèria de seguretat, però pretén llançar el missatge que el bloc s'encamina cap al rearmament i a una major autonomia militar, especialment davant de l'expansionisme rus. En tot cas, l'únic que pot fer Brussel·les a hores d'ara és mirar d'impulsar la indústria de fabricació d'armes comunitària, com ha intentat l'últim any.

El sud i l'est guanyen poder

Fa temps que l'eix francogermànic va perdent pes a la UE i que el poder es va descentralitzant en benefici d'altres regions del bloc, especialment a l'est i al sud d'Europa. Aquesta futurible Comissió Europea n'és un clar exemple. Kaja Kallas (Estònia) serà la cap de la diplomàcia europea i Valdis Dombrovskis (Letònia) liderarà la cartera d'Economia i Productivitat.

També tindrà una comissaria de pes Polònia, que amb el retorn de Donald Tusk com a primer ministre està recuperant, i amb escreix, tota la influència que havia perdut amb l'anterior govern d'ultradreta. Així, el polonès Piotr Serafin estarà al capdavant de Pressupost, que és una carpeta clau per al global de l'executiu i que penja directament de l'àmbit de poder de Von der Leyen.

El sud tampoc fa curt. Més enllà de la vicepresidència que ha aconseguit Itàlia, la socialista espanyola Teresa Ribera ha aconseguit la cartera més gran de l'executiu i controlarà dos dels àmbits en què Brussel·les té més competències: Transició Energètica i Competència. Cal recordar que Espanya també té els exministres Nadia Calviño i Luis de Guindos de presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i de vicepresident del BCE, respectivament.

I Portugal, a part de tenir el seu exprimer ministre António Costa de president del Consell Europeu, també ha rebut una cartera prou destacada en proporció al pes demogràfic del país lusità: Maria Luís Albuquerque liderarà Serveis Financers. A més, Von der Leyen ha creat una carpeta centrada a potenciar la regió del Mediterrani, que dirigirà la croata Dubravka Suica.

Von der Leyen, la líder indiscutible

A finals de la legislatura passada, les crítiques contra Von der Leyen es van multiplicar i semblava per un moment que la seva revalidació al capdavant de Brussel·les estava en dubte. Fins i tot, el president francès, Emmanuel Macron, va intentar fer-li el llit i apuntalar Draghi com a pròxim president de la Comissió Europea. Finalment, però, tot ha acabat en no res i la conservadora alemanya ha aconseguit tornar a liderar l'executiu comunitari, i amb més força i poder que no pas en l'anterior mandat.

És la líder indiscutible de la UE i ara s'ha fet un equip encara més a mida. Entre d'altres, ha aconseguit apartar una de les veus més discordants de l'anterior Comissió Europea, el francès Thierry Breton, que l'havia acusat en campanya d'exercir un lideratge massa personalista i poc col·laboracionista amb la resta de comissaris i de voler acaparar totes les carteres. De fet, Breton es va veure forçat a dimitir després que, segons ell, Von der Leyen oferís a Macron més pes a França dins de l'executiu a canvi de nomenar un altre comissari francès.

Hongria, marginada

Von der Leyen no perdona els rivals, tampoc l'Hongria de Viktor Orbán. El soci hongarès, que contínuament desafia Brussel·les, ha vist com el seu comissari, Olivér Várhelyi, ha quedat completament relegat a un segon pla. En l'anterior legislatura era l'encarregat de la carpeta d'Ampliació, que és clau per a la UE en un moment en què pretén créixer cap a Ucraïna, Geòrgia, Moldàvia i els Balcans Occidentals.

I, ara, la presidenta de la Comissió Europea l'ha proposat de comissari de Salut i Benestar Animal. La UE no té gaires competències en matèria sanitària i, per bé que després de la covid és una cartera que ha guanyat pes, la conservadora alemanya ha tret la gestió de pandèmies de Salut per incloure-la dins de Preparació i Gestió de Crisis, que lidera la belga Hadja Lahbib.