Amb el doble de diputats, com actuarà l’extrema dreta al Bundestag?

BerlínQuan aquest dimarts es constitueixi el nou parlament federal d’Alemanya es visibilitzarà clarament l’impuls que ha rebut l’extrema dreta. Alternativa per a Alemanya (AfD) passarà a ocupar el doble de seients que en la legislatura passada. De 77 a 152 diputats, que tindran més drets que mai: més torns de paraula i més pes en les comissions parlamentàries.

Per ara, la resta de partits s’han compromès a impedir que els extremistes alemanys puguin fer-se amb una vicepresidència de la cambra, però els seus missatges pensats per funcionar en un reel de TikTok continuaran guanyant terreny; ara, amb més finançament, més personal i més despatxos oficials. AfD es converteix en el principal grup de l’oposició, que tradicionalment té el rol de vigilar el govern. L'investigador de la Universitat de Humboldt i especialista en extrema dreta Luke Shuttleworth diu a l'ARA que amb tots aquests recursos maximitzaran l’estratègia que han traçat els últims anys: "polaritzaran els debats, trastocaran els procediments parlamentaris i es presentaran com a víctimes". Els seus diputats podran presentar més mocions i ser els primers a replicar el canceller en els debats, assegura.

Entre les 90 cares noves del grup, hi ha policies, militars, mitja dotzena d'advocats i, sobretot, molts homes de cinquanta anys cap amunt. La figura més coneguda d’AfD, Alice Weidel, continuarà encapçalant-lo juntament amb Tino Chrupalla, però, en total, al grup hi ha divuit diputades i 144 diputats. Deprés de les eleccions del 23 de febrer, Weidel va publicar una foto amb tots els diputats a les seves xarxes socials, acompanyada d'emoticones de la bandera d’Alemanya i de la paraula “Orgull”.

Hi ha figures especialment radicals. El més conegut és l’exeurodiputat Maximilian Krah, que arran de les seves declaracions blanquejant les SS nazis, és un dels responsables que el partit es trobi aïllat de la resta de grups d’extrema dreta al Parlament Europeu. També sorprèn l’entrada de Matthias Helferich, que a l’anterior legislatura no va formar part del grup per haver escrit en xats de WhatsApp que era “la cara amiga del nacionalsocialisme”. A més, hi ha diversos diputats de l’entorn directe del líder de l’ala més extremista del partit, el polític de Turíngia Björn Höcke.

Turíngia és l’estat federat de l’est d’Alemanya on l’extrema dreta va guanyar unes eleccions regionals per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial la tardor passada. AfD va quedar fora del govern pel cordó sanitari, però té prou escons per bloquejar moltes iniciatives al parlament regional. Tot i que tampoc ha aconseguit una vicepresidència, els vots dels seus diputats ja han impedit, entre d’altres, l’elecció de nous jutges i fiscals. També ha boicotejat la constitució de comissions parlamentàries en les quals la resta de grups no volen que estiguin, com la dedicada als serveis d’intel·ligència, que investiguen AfD perquè està oficialment classificada com una organització “extremista”.

A escala federal, per ara ocuparà un quart dels escons i hauria de sumar forces amb els Verds o amb el partit més d’esquerres, Die Linke, per exercir el bloqueig. Tanmateix, si el partit segueix creixent, el que ja és una realitat a Turíngia pot arribar al Bundestag d'aquí a quatre anys.

Què passarà amb el cordó sanitari?

Durant aquesta nova legislatura el debat sobre com interactuar amb l’extrema dreta serà més viu que mai. Durant la campanya, el conservador Friedrich Merz (CDU), que probablement serà el nou canceller, va obrir una escletxa al cordó sanitari més ferm d’Europa. Per primera vegada, va comptar amb els vots d’AfD per aprovar dues mocions i intentar tramitar una llei antiimmigració i que limités el nombre de refugiats. Segons Shuttleworth, gestos com aquest i la propagació del discurs radical entre la resta de partits fan que el cordó sanitari deixi de ser efectiu.

L’investigador preveu que AfD intentarà col·laborar amb els conservadors. “Això seria perillós perquè legitimaria l’agenda política antidemocràtica de l’extrema dreta”. “La recerca en aquest àmbit demostra que quan els partits tradicionals hi col·laboren, només se’n beneficia i guanya vots l’extrema dreta”, assegura Shuttleworth. Per altra banda, hi ha qui pensa que només aïllar l’extrema dreta no funciona, com l’advocada de Colònia Frauke Rostalski, que va defensar dialogar amb AfD en un article al setmanari Der Spiegel.

Per ara, no hi ha consens sobre com evitar que l’extrema dreta guanyi pes. Davant les iniciatives per prohibir el partit, Merz ha dit en diverses entrevistes que no n’és partidari i proposa “combatre’l des de la política, no pas des de la justícia”. Kai Arzheimer, professor de ciències polítiques de la Universitat de Magúncia, feia una crida a actuar immediatament en un article al diari Handelsblatt. Considera clau aprofitar que a hores d'ara vora tres quartes parts dels alemanys amb dret a vot descarten votar AfD: “Els partits democràtics encara són a temps de posar els seus temes propis –de política econòmica, social i mediambiental– a l'agenda, en comptes de deixar que AfD els dugui a una competició plena d’eslògans estridents que no poden guanyar. L'oportunitat hi és, però s'ha d'aprofitar ara”.