Documentant els crims de guerra a Ucraïna des del minut 1

BarcelonaLes organitzacions defensores dels drets humans a Ucraïna s’han abocat a la difícil feina de documentar en temps real els crims de guerra al país des del primer dia de la invasió russa, el 24 de febrer passat. El nom de la plataforma que les agrupa ho deixa clar: Coalició Ucraïna 5 de la Matinada. L’hora en què van caure les primeres bombes sobre Kíiv.

Des d’aleshores, 115 voluntaris han treballat per documentar, seguint els estàndards internacionals, 691 casos que van des dels bombardejos indiscriminats i l’assassinat deliberat de civils, les execucions de combatents que es rendien o de civils amb les mans alçades o que enarboraven banderes blanques fins als atacs a escoles o hospitals, l’obstaculització de l’ajuda mèdica, els segrestos, les tortures, la repressió de manifestacions pacífiques, els atacs a periodistes i autoritats locals, les desaparicions forçoses o l’assetjament a grups vulnerables (dones, infants, avis, LGTBI o seropositius), entre d’altres.

“Treballem en la documentació dels crims, i també en l’assessorament legal a les víctimes i en la comunicació”, explica en una conversa telefònica des de Kíiv Maria Soulialina, membre de la coalició. “Esperem que tot aquest esforç serveixi per portar els criminals de guerra russos davant la justícia”, assegura. Ella voldria que aquests crims fossin jutjats a Ucraïna, perquè la justícia internacional s’ha demostrat lenta i en la majoria dels casos incapaç de portar els màxims responsables al banc dels acusats, però admet que no saben què els “portarà el futur ni com s’acabarà aquesta guerra”. La coalició investiga també les denúncies contra les autoritats ucraïneses, un 1% dels casos registrats.

La feina de documentació es fa recollint imatges i testimonis a les xarxes socials que es contrasten curosament per evitar les fake news. Ho fan seguint el protocol Berkeley, que determina uns estrictes requisits perquè aquests vídeos o fotografies difosos a les xarxes puguin fer-se servir com a proves en un tribunal internacional. Aquesta cursa també és contra el temps, perquè la informació és ingent i efímera. Per això treballen amb l’assessorament d’entitats internacionals com Mnemonic, que té una llarga experiència en la documentació digital de crims a la guerra de Síria.

La Coalició 5 de la Matinada també envia equips sobre el terreny i entrevista les víctimes. Les autoritats ucraïneses estan fent el mateix (els fiscals han interrogat més de 9.000 víctimes i testimonis de crims de guerra), però per a l’advocada Anastasia Martinovska el paper de les entitats és clau: “Nosaltres som més flexibles i la gent ens té confiança. Hi ha víctimes que no estan preparades per parlar amb un fiscal o un policia i nosaltres podem acollir-les”. Per això ofereixen també suport psicològic. Segons la seva experiència, “el més difícil és documentar els casos de violacions i de tortures, perquè les víctimes no volen denunciar-ho i és imprescindible la feina d’entitats especialitzades”. Les víctimes entrevistades tenen assegurada la confidencialitat si ho demanen, però també poden autoritzar que el seu contacte es comparteixi amb periodistes. Per ara, han decidit no fer pública la base de dades dels casos, per garantir la protecció de les fonts.

Els reptes són ingents. La coalició –que té experiència en la documentació de crims en els vuit anys de guerra al Donbass i d’ocupació de Crimea– recorda que el sistema de justícia ucraïnès no reconeix els crims contra la humanitat com a delicte i que estableix uns ritmes impossibles per investigar les atrocitats. Tampoc té accés a tots els ucraïnesos que han estat traslladats per força a Rússia o els que han quedat sota ocupació. Per no parlar de la dificultat de fer responsables davant la llei els dirigents polítics i militars de la Federació Russa.