La dona àrab demana pas

BarcelonaEn un any de revolucions les dones del món àrab s'han fet un lloc al carrer. Però el seu protagonisme a la revolta no ha trencat la barrera de les institucions ni ha posat al centre la lluita per la igualtat. Van estar en primera línia per fer caure el vell ordre i es van guanyar a pols un espai al carrer exposant-se a les porres, les bales i els gasos lacrimògens, al costat dels seus companys. No s'oblida fàcilment la imatge de policies egipcis apallissant una manifestant coberta amb nicab que va acabar tirada a terra, mig despullada, prop de la plaça Tahrir. Tampoc la Pietà contemporània, en forma de dona iemenita abraçada al fill ferit, que ha merescut a Samuel Aranda el World Press Photo. Les dones han estat en primera línia de la reivindicació de dignitat i llibertat que ha sacsejat el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, però el seu esforç no s'ha vist recompensat en unes transicions en què l'islamisme polític és hegemònic a les institucions més o menys remodelades.

Podeu llegir l'article complet a l'ARA PREMIUM.