Una dona jove, laica i lesbiana per plantar cara a Meloni

RomaFa exactament cinc mesos Giorgia Meloni es va convertir en la primera dona nomenada cap del govern a Itàlia. L'elecció de la líder de Germans d'Itàlia no va ser una sorpresa, com tampoc ho va ser la derrota del Partit Demòcrata (PD). De poc va servir el retorn in extremis de l'ex primer ministre Enrico Letta, que va tornar a la política després d'un llarg parèntesi per intentar ressuscitar els socialdemòcrates.

Letta va dimitir després de la patacada electoral i va convocar unes primàries per a aquest diumenge. Contra tot pronòstic, s'hi ha imposat, amb més del 53% dels vots, Elly Schlein, una dona italoamericana nascuda a Suïssa, de 37 anys, feminista, laica i homosexual. “Serem un gran problema per al govern de Giorgia Meloni perquè defensarem la Itàlia dels treballadors pobres, els que el govern no vol veure; l'escola, la sanitat pública i el salari mínim”, ha promès en el primer discurs després de conèixer-se els resultats.

Primàries obertes

Més d'un milió d'italians han votat en unes primàries obertes per a les quals no calia estar inscrit al partit, i que van superar àmpliament les expectatives dels organitzadors. Elly Schlein, elegida diputada a les passades eleccions i exvicepresidenta de la regió de l'Emília-Romanya, es va enfrontar a les urnes al seu excap, Stefano Bonaccini, president de la regió i un dels barons més influents del partit.

De pare nord-americà i mare italiana, tots dos professors universitaris, la nova líder del PD va començar a interessar-se per la política molt aviat gràcies al seu avi matern, un advocat antifeixista que va arribar a ser senador del Partit Socialista a la dècada del 1970.

Durant els seus estudis de dret a la Universitat de Bolonya, Schlein va viatjar als Estats Units per participar com a voluntària a la campanya electoral de Barack Obama. De tornada a Itàlia, es va convertir en la figura més visible d'Occupy PD, un moviment format per joves activistes del partit que es va oposar a la gran coalició amb la dreta el 2013. Aleshores ja havia aconseguit ser elegida eurodiputada amb més de 53.000 vots. Un resultat gens menyspreable per a una dona de 29 anys pràcticament desconeguda.

Després de passar diversos anys a Estrasburg i Brussel·les ocupant-se de política migratòria, Schlein es va presentar el 2014 a les eleccions de l'Emília-Romanya i va ser nomenada vicepresidenta del govern regional encapçalat per Stefano Bonaccini. Un càrrec que va abandonar al setembre després d'aconseguir un escó a la Cambra dels Diputats.

Nova oportunitat

L'elecció de Schlein, representant de l'ala més esquerrana i renovadora dins del PD, obre una nova fase dins del malparat partit socialdemòcrata italià, dividit en desenes de corrents interns, sovint enfrontats en batalles fratricides, que s'ha convertit en una màquina de triturar secretaris generals (sis en els últims 10 anys). “Ella ha estat capaç més que jo de donar un sentit de renovació al Partit Demòcrata. Ara li toca indicar el camí”, ha reconegut Bonaccini, que ha acceptat la derrota. No ho tindrà fàcil. Schlein s'haurà d'enfrontar a una Giorgia Meloni que manté un alt nivell de popularitat a les enquestes, mentre l'oposició està més dividida que mai.

"Soc una dona, estimo una altra dona i no soc mare, però no per això soc menys dona", va llançar Schlein des de la llotja en un míting de campanya a les passades eleccions, parafrasejant un discurs de Meloni, en què la líder de Germans d'Itàlia reivindicava el lema "Déu, pàtria, família". I és possiblement aquesta imatge de nèmesi de la primera ministra la que ha afavorit la seva elecció com a nova secretària general del PD, la primera dona a posar-se al capdavant dels socialdemòcrates italians.