La dona de Julian Assange: "Si l'extradeixen, morirà a la presó"

LondresAl final d'una multitudinària conferència de premsa, gairebé entre llàgrimes quan ha confessat que els seus dos fills "no saben què està passant", Stella Assange, la dona de Julian Assange, ha assegurat aquest dijous que "la lluita per la llibertat del Julian es lliura contra el temps" i contra el seu "deteriorament físic i mental". "Ja no té més temps!", ha reblat en una emotiva compareixença a Londres, després de recordar que "fa gairebé cinc anys que està empresonat sense complir cap condemna en una cel·la de màxima seguretat, de 3 per 2 metres, i aïllat 24 hores al dia".

De fet, només les primeres 52 setmanes d'aquest període va estar tancat per ordre judicial, per haver trencat la llibertat sota paraula de què gaudia. "Si l'extradeixen, el Julian morirà a la presó", ha afirmat també una molt desesperançada Stella. "He après a no ser optimista", ha confessat.

El fundador de Wikileaks és a la presó de Belrmarsh, al sud de Londres, des que va ser detingut quan el van expulsar de l'ambaixada de l'Equador a la capital britànica l'11 d'abril del 2019, on set anys abans havia demanat asil polític per evitar l'extradició a Suècia. La fiscalia d'Estocolm el reclamava per una presumpta violació, un cas que ja es va tancar. "Les condicions que pateix violen els drets humans més elementals", ha emfasitzat la seva dona.

Assange, de 53 anys –"però que sembla molt més gran", en paraules de Stella, a causa del "patiment i la persecució física que pateix des de fa més d'una dècada"–, s'enfronta la setmana vinent, dimarts i dimecres, al que podria ser la darrera oportunitat legal al Regne Unit d'evitar l'extradició als Estats Units. Washington el reclama des del 2019, sota l'acusació d'espionatge i de difusió de documents secrets.

Si finalment fos extradit, el periodista australià que va treure a la llum entre el 2010 i el 2011 els crims de guerra dels Estats Units durant la invasió de l'Iraq, s'enfrontaria a una petició de 175 anys de presó.

Apel·lació per aconseguir una nova apel·lació

Atès el laberíntic sistema de justícia anglès, la vista només és sobre aspectes parcials de la causa: els relatius al risc de suïcidi d'Assange en cas que fos extradit. Si els dos jutges que formen la sala dictaminen contra els seus interessos, "en qüestió d'hores o dies podria estar en un avió rumb als Estats Units", ha recordat una de les advocades del seu equip legal, Rebecca Vincent, també present a la roda de premsa.

Amb tot, en aquest pitjor escenari, encara intentarien interposar un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), al·legant el ja esmentat risc de suïcidi si Assange "acaba en un forat profund" dels Estats Units, com també ha posat damunt la taula la seva dona. Tot i això, encara que el TEDH prohibís l'extradició, el govern britànic podria incomplir la resolució, una possibilitat que aquests dies es discuteix a Westminster en relació amb els tristament famosos vols de la vergonya a Ruanda.

Els dos jutges que veuran el cas podrien prendre una resolució el mateix dia o al cap de poques setmanes. "Depèn dels magistrats", ha recordat Stella Assange. Però encara que la decisió fos favorable als interessos del fundador de Wikileaks, el que implicaria seria només obrir la porta a un nou recurs de tota la causa d'extradició, en aquest cas davant del Tribunal d'Apel·lació. "Els advocats intentaríem exposar la motivació política de la tortura i la persecució a què Julian és sotmès, i altres consideracions", ha comentat a l'ARA Vincent. Durant el temps que s'allargués l'hipotètic nou procés, però, Assange continuaria patint les mateixes extremes condicions de privació de llibertat en què ara està.

Obres d'art en risc de destrucció

La conferència de premsa d'aquest dijous ha tingut lloc hores després que el Parlament australià aprovés una moció en què demana als Estats Units la retirada de la petició d'extradició. Si hi accedís, automàticament Assange quedaria lliure. Els diputats australians van votar 86-42 a favor que Assange torni a casa. El primer ministre, el laborista Anthony Albanese, ha donat suport a la moció, i ha demanat reiteradament que el cas arribi a una "conclusió". Rebecca Vicent s'ha mostrat una mica més esperançada que Stella Assange en el fet que la pressió política i diplomàtica podria posar punt final al patiment de Julian Assange.

Una altra de les iniciatives internacionals en demanda de la seva llibertat ha arribat des de França. L'artista dissident rus Andrei Molodkin ha comentat en una entrevista amb diferents mitjans internacionals, des de The New Yorker a Sky News, els plans que té per destruir setze obres mestres de la història de l'art si Assange mor a la presó.

No ha revelat de quines es tracta, però diu que són de Picasso, Rembrandt, Warhol, Jasper Johns, Jannis Kounellis, Robert Rauschenberg, Sarah Lucas, Santiago Sierra, Jake Chapman i d'ell mateix, entre altres artistes. Les ha aconseguit, assegura, a través de donants i aquest divendres les tancarà en una caixa forta al seu estudi del sud de França. Si Assange arribés a morir a la presó, activaria un mecanisme preparat ad hoc a l'interior de la caixa, que deixaria anar una pols àcida continguda en dos bidons que les destruiria. Si finalment Assange aconseguís la llibertat, tornaria les obres als seus propietaris.