Centenars de dones surten de Polònia cada any per poder avortar

PragaJa fa un any des que les manifestacions en contra de la prohibició de l’avortament a Polònia van inundar els carrers de les grans ciutats europees. Des de llavors, la situació de milers de dones ha empitjorat, ja que no poden accedir a un procés d’interrupció de l’embaràs segur i legal. La defunció d’una dona, l'Agnieszka, a finals de gener a causa de la prohibitiva llei va transcendir als mitjans de comunicació i es va sumar a un cas molt similar documentat el novembre passat. Com elles, moltes altres dones volen o necessiten accedir a un avortament i no poden fer-ho, cosa que posa en risc la seva pròpia vida. I és que, tot i que aquesta intervenció continua sent legal a Polònia en cas de violació, incest o risc vital, molts professionals rebutgen dur-la a terme per estigma o per consciència.

L'Ewa (nom fictici) volia tenir un fill, però a la vintena setmana d’embaràs li van donar els resultats d’unes proves que asseguraven que el fetus tenia greus problemes congènits. De seguida va buscar informació, però ningú va poder ajudar-la, fins que es va posar en contacte amb el col·lectiu Ciocia Czesia. Moltes dones estan trobant suport més enllà de les fronteres de Polònia en grups informals com aquest. Jolanta Nowaczyk és una de les voluntàries d’aquesta associació, que ha ajudat amb el procés d’avortament més de 700 dones durant el 2021. “Ciocia Czesia significa tia txeca en polonès. És un col·lectiu informal. Som dotze persones treballant de manera voluntària, per convicció”, explica l’activista.

La seva funció és transversal. D’una banda, investiguen quins hospitals i clíniques de la República Txeca estan disposats a ajudar a avortar dones estrangeres, i, de l’altra, es dediquen a fer de pont entre els metges i les dones que hi contacten. “Ens escriuen demanant ajuda, i després analitzem la situació i intentem trobar-hi la millor solució. Cal tenir en compte diversos factors, com les restriccions pel covid. I, evidentment, els oferim suport psicològic i emocional”, detalla Nowaczyk. Aquest col·lectiu també ofereix la possibilitat de finançar totalment o parcialment l’operació, diners que solen aconseguir via donacions.

Segons Nowaczyk, gairebé en tots els casos el procés és fàcil i ràpid. No obstant això, recorda la situació d’una dona que la va marcar especialment. “Ella volia venir a la República Txeca a avortar, però llavors la seva parella se’n va assabentar i l'hi va prohibir”, destaca l’activista. “No vam tornar a saber-ne res més”, afegeix. Quan passen aquestes coses, Ciocia Czesia intenta derivar el contacte a altres organitzacions que poden oferir un suport diferent. “Hi ha algunes problemàtiques que van més enllà de l’avortament i que se’ns escapen, com la violència de gènere o la pobresa”, afirma. A més, el grup també atén dones que han estat violades. I és que, encara que la llei polonesa consideri aquesta causa per poder avortar, abans cal demostrar-ho judicialment. “Això és gairebé impossible, ja que requereix molt de temps, i només tens dotze setmanes”, explica Nowaczyk, que també relata situacions en què la dona agredida ni tan sols intenta provar la violació perquè és un procés traumàtic i revictimitzador.

Traves legals i suport mutu

Com Ciocia Czesia, hi ha altres col·lectius similars en països com Àustria i Alemanya. “El nostre nom, Ciocia [tia], també és una referència a grups ja existents a Berlín i Viena, que van començar abans que nosaltres”, explica Nowaczyk. I és que “també era necessari" que hi fossin abans, apunta, “quan la llei encara no era tan restrictiva, però ja era una de les més limitades d’Europa”. A vegades, la millor solució per a una dona és viatjar més lluny, a l'Europa Occidental, ja que si no pot avortar farmacològicament –que és l’opció més fàcil– ho ha de fer quirúrgicament.

En el primer cas es pot dur a terme fàcilment a la República Txeca; només cal que sigui abans de les dotze setmanes d’embaràs. És a demanda i costa aproximadament 500 euros. El segon cas, però, és més complicat. Són embarassos més tardans, fins a les 24 setmanes, i calen motius mèdics, com una patologia embrionària, perquè els metges txecs acceptin l’operació. A més, aquesta intervenció sol costar uns 1.200 euros i calen els resultats de proves fetes a Polònia per demostrar la necessitat mèdica. Per tant, hi ha vegades en què Ciocia Czesia remet les dones amb els casos més complicats als Països Baixos o a Alemanya, on la legislació és més liberal.

A part d’aquestes dues opcions, n’hi ha una de tercera que és la més barata, però té riscos legals: existeix la possibilitat de comprar pastilles online i rebre-les a casa. Associacions com Abortion Without Borders gestionen aquesta compravenda dins de la Unió Europea a través de la seva pàgina web.

Praga, destí més comú

Sigui com sigui, sovint les poloneses aposten per intentar avortar a la República Txeca, per proximitat lingüística i geogràfica. Però tot i ser el destí més popular, el país centreeuropeu continua tenint cert buit legal en aquest sentit. “No és en cap cas il·legal”, destaca Nowaczyk, però el cert és que la situació és una mica confusa. La Cambra Mèdica prohibeix als seus membres practicar avortaments a estrangeres sense residència al país acollint-se a una llei del 1986. Contràriament, però, el ministeri de Salut va especificar el 2016 que totes les dones de països membres de la Unió Europea hi tenen dret, gràcies als acords internacionals que l’estat ha subscrit.

Tota aquesta situació genera una sensació de por en molts centres de salut. “Cal que repetim una i mil vegades que és totalment legal perquè ens acceptin”. L’activista recorda el cas de l’Ània (nom fictici), que va avortar a Liberec a través d’aquest col·lectiu. Ara el seu marit la vol portar a judici, ja que considera que ha comès un delicte. "Però hem de seguir, per totes les dones que ens contacten dient «Necessito la vostra ajuda, no vull acabar com l’Agnieszka»”.