Una de cada cinc dones refugiades pateix violència sexual

BarcelonaLes dones rarament empunyen les armes, però les guerres les perjudiquen doblement. Els conflictes armats exacerben les desigualtats de gènere que les oprimeixen en temps de pau i són un espai d'impunitat per a la violència sexual, que s'ha convertit en una arma de guerra. Privades dels seus mitjans de vida, en molts casos forçades a marxar de casa i havent-se de carregar a l'esquena fills, avis o malalts i ferits. Un informe d'Oxfam Intermón (OI) publicat avui revela com les dones i nenes, en contextos de conflicte, compten amb menys recursos per protegir-se i sobreviure, queden a càrrec de les seves famílies en una situació límit i són forçades a enrolar-se a grups armats o a fugir deixant-ho tot enrere.

El document se centra en tres conflictes oberts: l'Iraq, el Iemen i els Territoris Ocupats Palestins. "Quan l'ISIS va arribar vam marxar a Hawija. Vaig caminar dotze hores al costat de les meves filles. Gairebé ens ofeguem creuant el riu, però ho vam aconseguir –diu una dona iraquiana entrevistada per OI–. "Poc després vam haver de fugir a Mossul pels bombardejos. Vam perdre la nostra documentació i amb això vam perdre tota l'esperança de retornar. La meva filla va morir davant dels meus ulls. Una imatge que mai em podré treure del cap. Ara estic millor, però desitjaria que el govern em donés una solució per aconseguir nova documentació. Aquesta és tota la meva esperança ara mateix".

"Les dades parlen per elles mateixes. El 60% de les morts maternes que es poden prevenir es produeixen en entorns de conflicte i desplaçament, i una de cada cinc dones refugiades o desplaçades en entorns humanitaris pateix violència sexual", explica Paula San Pedro, autora de l'informe, que alerta que aquestes dades possiblement estan subestimades.

En el cas del Iemen, les normes socials impedeixen a les dones sortir soles al carrer, cosa que, entre altres factors, explica que sigui un dels països amb una taxa de mortalitat materna més elevada del món, perquè no es poden desplaçar soles al centre de salut i moltes moren a casa seva per complicacions amb l'embaràs. Les guerres sempre disparen l'índex de mortalitat i desnutrició entre les mares i els nadons.

A més de la supervivència, les guerres també amenacen altres drets de les dones: les nenes dels països afectats tenen 2,5 cop més de probabilitats de no estar escolaritzades. També augmenten els casos d'explotació infantil i de matrimonis forçats. El document recull el cas d'una família iemenita: "La Sahar, de 3 anys, i la seva germana Hanan, de 8, van ser forçades a casar-se: els pares expliquen que ho van haver de fer per poder alimentar la resta de la família. La seva sogra la pega i el seu pare també". L'ONU calcula que al Iemen l'edat mitjana de matrimoni s'està reduint als 12 anys i que més de dos terços de les menors estan casades després de 4 anys de guerra.

Els Territoris Ocupats Palestins són el lloc del món on les dones estan menys integrades al mercat laboral: només un 19% treballen fora de casa, tot i que el nivell de qualificació és alt. El bloqueig israelià n'és la causa principal: el nombre de dones que treballaven en la pesca i l'agricultura ha caigut del 36% el 2007 al 3% a finals del 2017.

Resiliència i empoderament

Malgrat aquests terribles impactes, també hi ha nombrosos exemples que mostren com en aquests contextos les dones també assumeixen rols clau al quedar a càrrec de la família, cosa que les porta a empoderar-se i desafiar els rols tradicionals, en situacions extremes. A l'Iraq més del 18% de famílies estan encapçalades per dones i al Iemen aquest percentatge s'eleva fins al 30%.

"Degut a les noves situacions, elles estan liderant el canvi de les normes socials tradicionals, cosa que els permet assumir rols fins aleshores prohibits. Treballar fora de casa, moure's de manera independent o ser la principal font d'ingressos de la família. Aquests terrenys guanyats els estan permetent, alhora, tenir una certa veu en les decisions dins de casa, més autonomia sobre qüestions relacionades amb els fills i més control sobre el pressupost familiar", diu l'informe. Aquest avenç, però, no està exempt de riscos, com abusos laborals, l'exposició a més violència domèstica per part dels marits, gelosos de perdre el poder que han tingut tradicionalment.

Les armes que amenacen les dones

Oxfam denuncia que entre el 2015 i el primer semestre del 2018 els governs espanyols van autoritzar vendes per valor de 171,4 milions a l'Iraq, 1.672 milions a la coalició liderada per l'Aràbia Saudita que intervé al Iemen i 4,4 milions a Israel.

"Les armes lleugeres, com les que exporta Espanya, s'empren contra les dones per coaccionar-les, intimidar-les o abusar-ne. La violència domèstica es pot convertir en letal quan hi ha armes pel mig. Les dones embarassades tenen una alta probabilitat de patir un avortament en cas d'estar exposades a una detonació", ha explicat San Pedro.

L'ONG reivindica també el paper clau de la dona en la construcció de la pau i una visió de gènere en les polítiques de cooperació internacional.

"Si els partits polítics volen fer de la justícia de gènere el seu senyal d'identitat en el món, han d'assumir aquest compromís en tots els àmbits i transcendir a totes les polítiques i tenir una política d'estat que es regeixi per la lluita contra la desigualtat de gènere dins i fora de les nostres fronteres", ha declarat San Pedro. "Milions de dones confien en la voluntat política de països com Espanya. La justícia de gènere no és només una qüestió de drets humans, és la base per aconseguir societats més democràtiques i més pacífiques", afegeix.