Carlota García Encina: "Les dones són el gran actiu de Kamala Harris"

BarcelonaCarlota García Encina és investigadora principal de l'àrea dels Estats Units i Relacions Transatlàntiques del Real Instituto Elcano, i professora de Relacions Internacionals. Va ser seleccionada pel Departament d'Estat per treballar en el Programa de Seguretat Nacional de l'Institut sobre conflicte Global i Cooperació de la Universitat de Califòrnia- San Diego.

 Com afecta la retirada de Biden a la campanya? Ara es posa el comptador a zero?

— Per als demòcrates ha tingut un impacte d'entusiasme, és com que s'obre una nova oportunitat. Biden ha aconseguit unir el Partit Demòcrata, que, en general, és força heterogeni i està molt dividit. Els ha unit sobretot perquè al davant tenia una figura com Donald Trump. No ha estat fins fa molt poc que la seva edat havia erosionat aquesta unitat. També cal ressaltar que hi ha molta lleialtat cap a Biden. Per tant, que ell hagi donat suport a Kamala Harris fa que la majoria dels líders, dels senadors i els representants li estiguin fent costat. La idea és "hem d'anar units, perquè ens la juguem al novembre". Per això la resta de candidats han fet un pas enrere. El 19 d'agost els demòcrates celebraran la seva convenció, que crec que serà oberta, i servirà, com va servir la republicana, per abraçar la candidata. I aquesta convenció serà el gran moment per a Biden: allà farà el discurs de la seva vida.

I per als republicans?

— Els republicans havien basat la seva campanya en Biden i realment és qui volien a la cursa. El focus mediàtic era a Donald Trump i l'intent d'assassinar-lo i ara ha passat absolutament al costat dels demòcrates i de Harris. D'aquí a la convenció, l'atenció mediàtica serà demòcrata i això no és una bona notícia per a Trump. Atacaran Harris i qui sigui el seu número 2. I ho hauran de fer amb nous arguments, perquè el tema de l'edat ja no poden continuar utilitzant-lo. Tampoc els demòcrates es poden limitar a continuar denunciant Trump com un perill per a la democràcia, perquè el que va estar en perill va ser ell. Ara la campanya haurà de ser més política.

Fins a quin punt el Partit Republicà pot continuar capitalitzant l'intent d'assassinat fins al novembre?

— Trump ho intentarà, lligat al seu discurs de sempre del "van per mi": el mateix que deia dels jutges. Ara presenta el Partit Demòcrata com un partit extrem que ha aguditzat aquesta violència política, que ell mateix ha patit a les seves carns. I amb Harris ho farà encara més, perquè ella està en aquesta línia prima entre l'ala progressista i la moderada dels demòcrates, i Fox News la presenta com una radical. Però el principal impacte de l'atemptat és sobre la campanya demòcrata, que ja no pot continuar fent servir com a bandera la idea que la democràcia als Estats Units està en joc per culpa de Trump. Ara no poden seguir amb aquesta línia de perill existencial i s'hauran de concentrar en els temes que realment són els que faran decantar els votants: l'economia, la seguretat, la immigració, l'avortament...

Creu que Harris pot vèncer Trump?

— S'obre una finestra d'oportunitat. La intenció de vot no ha variat gaire: ni després del debat, ni després de l'intent d'assassinat ni després de la retirada de Biden. Per què? Perquè estem en un país absolutament polaritzat: el republicà votarà republicà i el demòcrata votarà demòcrata. Ara, els republicans estan més entusiasmats i els demòcrates també, perquè ja no han de votar Biden amb la pinça al nas. Al final, tot se segueix jugant entre els independents, els joves i els swing states. La pugna és per convèncer un grup molt reduït d'indecisos. Una part d'ells potser els va guanyar Trump després de l'atemptat, quan va parlar d'unitat i va convidar a la convenció Nikki Haley. I Kamala Harris també té la possibilitat de mobilitzar o d'entusiasmar aquests independents, que en general no són tan extrems, i si Trump segueix com el vam veure en el seu discurs, no els atraurà. Les minories solen mobilitzar-se menys i es poden mobilitzar més amb Kamala Harris. Les dones absolutament: aquest és el seu gran actiu. Ho vam veure a les eleccions de mig mandat. Ella va recórrer els estats, mobilitzant joves, minories i dones i al final els resultats dels demòcrates van ser millors del que s'esperava. No obstant això, Kamala Harris d'alguna manera segueix pertanyent a aquesta elit demòcrata, aquesta elit que s'ha anat distanciant de l'home americà blanc mitjà, que és el que va captar absolutament Donald Trump. Aquí hi ha precisament el seu límit. I entre els demòcrates, Harris no és ni Bernie Sanders ni Alexandria Ocasio Cortez: hi ha qui esperava un canvi més gran i això també la pot afeblir. Té fortalesa, debat molt bé, pot fer una campanya molt bona, però també ha de convèncer els nord-americans: s'han de sentir segurs de veure-la a la Casa Blanca.

Harris i Trump són dues figures antitètiques: una exfiscal davant d'un convicte, una dona de color davant d'un home blanc i misogin i racista... Això pot polaritzar encara més la campanya?

— Aquesta serà la tàctica del costat republicà i molts mitjans l'amplificaran, del costat demòcrata poden treure partit d'aquestes diferències, però crec que seria un error limitar-s'hi. Tenen cartes com la situació econòmica, els grans paquets legislatius que han aprovat... Serà una campanya dura i polaritzada, però els demòcrates han d'intentar parlar de més temes.

Està preparada la societat nord-americana per tenir una dona racialitzada al davant de la Casa Blanca?

— Des de la victòria de Trump el 2016, sabem que als Estats Units pot passar de tot. I potser Harris pot guanyar precisament perquè la seva candidatura no estava planificada, com sí que ho va ser la de Hillary Clinton llavors. Clinton no era la persona adequada, tampoc no connectava amb la gent, però el que estava planificat és que fos la primera presidenta dels Estats Units. Una part de la societat nord-americana sí que està preparada i l'altra no.

Harris està entre l'ala moderada i l'ala esquerra dels demòcrates, com es pot traduir això en les polítiques?

— Sempre ha estat implicada en temes més socials, com ara els drets de les dones i les minories, o treure les armes del carrer. En el tema migratori és complicat, perquè ella ha abordat els temes racials domèstics, però li van assignar les polítiques de la frontera, un tema en què ella no es volia ficar pels seus propis orígens i en què ha comès errors: aquí ha de buscar una via de sortida.

Aquesta setmana Harris va evitar presidir la sessió del discurs de Benjamin Netanyahu al Capitoli, encara que divendres es va reunir amb ell i va dir que no callaria davant el patiment dels civils de Gaza. Fins a quin punt aquest tema és important a les perspectives electorals dels demòcrates?

— Al novembre, els nord-americans votaran per l'economia, la inflació, l'avortament, la immigració... I el tema de Gaza està en sisè o setè lloc entre les prioritats. Entre els més joves, que no senten l'aferrament o la lleialtat amb Israel que sent la generació de Joe Biden, hi ha molt de malestar pel que està passant. I a les primàries van decidir no votar per Biden, però això no significa que vagin a votar Trump, que és molt pitjor. Sí que és veritat que hi ha una fissura dins del Partit Demòcrata: molts nord-americans veuen el desastre humanitari i creuen que el seu país no ha actuat amb prou determinació.