Draghi reobre el meló del pacte migratori a la Unió Europea

Brussel·lesL' agenda de la cimera europea d'aquesta setmana ha estat marcada pels imprevistos. Primer, el "segrest" de l'avió de Ryanair per part de les autoritats de Bielorússia i, després, la inclusió per part del primer ministre italià, Mario Draghi, d'un punt sobre el pacte migratori la mateixa setmana que es desencadenava la crisi de Ceuta. A petició de l'exbanquer, els líders de la Unió Europea debatran en la pròxima cimera del juny el pacte migratori, encallat des de fa anys per les reticències a la solidaritat compartida en l'acollida de migrants per part de diversos països de l'Est. Draghi, doncs, ha reobert un meló complicat i Espanya s'hi ha sumat tot i que amb un perfil més baix.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat l'avinentesa per posar sobre la taula la crisi de Ceuta i agrair el suport rebut de les autoritats europees, que ràpidament van tancar files amb Espanya i van defensar que Ceuta i Melilla són "frontera europea". Les institucions comunitàries van activar les vies diplomàtiques per negociar amb el Marroc, però, segons ha explicat aquest dimarts el president espanyol, Espanya rebutja fer servir la carta dels fons europeus per forçar el país nord-africà a "respectar" les fronteres i la integritat territorial espanyola. El que sí que ha recordat Sánchez al Marroc és que Espanya és el "millor soci estratègic" que té dins la UE per defensar els seus interessos.

Però tot i la magnitud de la crisi a Ceuta, ha hagut de ser Draghi qui posés sobre la taula la necessitat de desencallar la negociació per al pacte migratori i d'asil europeu. En la seva respectiva compareixença de premsa, el primer ministre italià ha recordat que "aparcar un assumpte no fa que desaparegui" i ha assegurat que països com França i Alemanya són "conscients" que el problema existeix. L'última proposta de la Comissió Europea per desencallar el pacte migratori se centra en augmentar les devolucions i la seguretat de les fronteres i no fixa quotes obligatòries d'acollida, que és la principal reclamació dels països receptors. Per això, com que "la voluntarietat no s'ha demostrat eficaç", Draghi els ha recordat que cal un pacte migratori que gestioni els fluxos, per exemple a través de "corredors humanitaris", que sigui "consensuat i compartit".

A principis de maig, més de 2.000 persones migrants van arribar a Lampedusa en menys de 24 hores i es va desbordar el centre d'acollida de l'illa, que només comptava amb 200 places. Segons fonts diplomàtiques espanyoles, però, la coordinació amb Itàlia existeix tot i que consideren que la situació del país de la bota davant els fluxos migratoris i la d'Espanya amb casos com el de Ceuta i Melilla són molt diferents. A més, les mateixes fonts asseguren que el model espanyol s'ha demostrat eficaç perquè els ha permès retornar milers de persones en pocs dies gràcies als acords internacionals.

La qüestió sobre el pacte migratori, però, és espinosa i el mateix president francès, Emmanuel Macron, ha reconegut que no té cap esperança que pugui resoldre's al juny per molt que els líders l'abordin en cimera. Fonts diplomàtiques també s'hi mostraven escèptiques, tot i que asseguren que hi ha molta feina de fons que mai s'ha aturat.