La dreta liderada per Meloni s'imposa en les eleccions regionals a Itàlia
La coalició conservadora s'ha imposat amb el 50% dels vots als comicis al Laci i la Llombardia, amb més d'una quarta part de l'electorat nacional
RomaGiorgia Meloni s'enfrontava aquest cap de setmana al seu gran test electoral després de l'aclaparadora victòria a les legislatives celebrades el setembre passat, que la va convertir en la primera dona a encapçalar un govern a Itàlia. I la líder de Germans d'Itàlia ha superat l'examen amb nota. La coalició conservadora formada pel partit de la primera ministra, juntament amb la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia de Silvio Berlusconi, s'ha imposat amb al voltant del 50% dels vots a les eleccions d'aquest diumenge i dilluns al Laci (centre) i la Llombardia (nord), dues regions que en solitari acumulen més d'una quarta part de l'electorat nacional. Les urnes han confirmat, a més, el lideratge de la mandatària italiana davant dels seus aliats.
A la Llombardia, considerada el principal motor econòmic i financer d'Itàlia, els electors han revalidat amb prop del 55% dels suports el president sortint, Attilio Fontana, exponent de la Lliga i molt criticat per la seva discutible gestió de la pandèmia. En segon lloc ha quedat el candidat comú amb què s'han presentat el Partit Demòcrata (PD) i el Moviment 5 Estrelles (M5E), l'exregidor Pierfrancesco Majorino, que ha obtingut al voltant del 33% dels vots. Una estratègia que no han seguit al Laci, on el PD i el M5E s'han presentat per separat, cosa que ha fragmentat el vot progressista i ha afavorit el candidat de la dreta.
La victòria més celebrada pels conservadors ha estat precisament la que han protagonitzat al Laci, on Francesco Rocca, expresident de la Creu Roja italiana, s'ha imposat amb prop del 50% dels vots al candidat del PD, el partit que governa la regió des del 2013. "El resultat consolida el centredreta i reforça el govern", ha dit exultant la primera ministra. Amb tot, les urnes posen en qüestió l'equilibri intern de la coalició conservadora, ja que Meloni ha aconseguit més vots per al seu partit que els seus dos aliats junts, malgrat que han sigut uns comicis marcats per una abstenció rècord: han votat menys de la meitat dels electors.
Segons les últimes dades, a la Llombardia –feu històric de la Lliga– Germans d'Itàlia s'ha confirmat com el primer partit amb el 25% de les paperetes, seguit pel PD amb el 20% i lluny del 16% que ha donat suport al partit de Matteo Salvini. Una situació que s'ha repetit al Laci, on el partit de la primera ministra ha superat el 30% dels vots.
Les preferències expressades pels gairebé 13 milions d'italians convocats a les urnes confirmen l'escenari avançat per una enquesta recent: en cas de noves eleccions a nivell nacional, el partit de Meloni en solitari arribaria al 29% de les paperetes, molt per sobre de la Lliga, que obtindria el 8,7%, i de Força Itàlia, que es quedaria amb el 7% dels vots.
Les dues jornades electorals –s'ha votat diumenge i dilluns per facilitar la participació– han estat marcades per les polèmiques declaracions de Berlusconi a les portes del col·legi electoral, en què va criticar la recent reunió entre Meloni i Volodímir Zelenski durant la visita del mandatari ucraïnès a Brussel·les.
Declaració polèmica de Berlusconi
"Jo, si fos primer ministre, no hauria anat a parlar amb Zelenski. Estem sent testimonis de la devastació del seu país i de la matança dels seus soldats i civils. N'hi havia prou que deixés d'atacar les dues repúbliques autònomes del Donbass i això no hauria passat, així que jutjo molt, molt negativament el comportament d'aquest senyor", va dir el líder de Força Itàlia, que va responsabilitzar Kíiv de la invasió russa.
Les declaracions del Cavaliere han obligat Meloni a desmarcar-se del seu aliat i reafirmar el suport "ferm i convençut" a Ucraïna per part del govern italià. Amb tot, el suport a Putin per part del magnat italià ha provocat la indignació de l'entorn de Zelenski, que a través d'un dels seus consellers ha assegurat que "les acusacions insensates de Berlusconi són un intent de demostrar la seva lleialtat al dictador rus".
