La dreta ultraconservadora es prepara per tornar al poder a Itàlia

RomaL'última vegada que els italians van votar a la tardor era l'any 1919 i a les urnes es presentava Benito Mussolini. Més d'un segle després, els nostàlgics del Duce es preparen per obtenir el poder a Itàlia. El país celebra aquest diumenge les eleccions menys incertes dels últims anys. Les enquestes d'opinió pronostiquen una victòria aclaparadora de la dreta i de Giorgia Meloni, líder del partit ultra Germans d'Itàlia: si no hi ha una sorpresa –cosa que mai es pot descartar–, es convertirà en la primera dona que arriba a la presidència del govern en un país on la bretxa de gènere és especialment profunda. "No tinc por, estem preparats per governar", assegura.

La inesperada caiguda del govern d'unitat nacional encapçalat per Mario Draghi al juliol, gairebé vuit mesos abans del final natural de la legislatura, va donar pas a la campanya electoral més breu i estranya que es recorda al país. L'estiu més calorós dels últims 40 anys, amb el conflicte al cor d'Europa més viu que mai, els polítics van recórrer les places i les platges italianes intentant presentar les seves propostes (poques) davant l'apatia i l'afartament dels ciutadans, que han vist desfilar fins a tres executius i dos primers ministres en quatre anys.

Les últimes enquestes publicades fa quinze dies –perquè la llei electoral impedeix divulgar sondejos dues setmanes abans del vot– coincideixen a dir que el bloc conservador aconseguirà el 45% del suport, amb Germans d'Itàlia com a principal partit italià amb el 24% dels vots. A l'oposició dels conservadors hi hauria la coalició progressista de la qual formen part, entre altres, el Partit Democràtic (PD) i +Europa, de l'excomissària europea Emma Bonino, que no arribaria al 30% de les paperetes. Per darrere se situa la Lliga de Matteo Salvini, que arribaria al 14% dels vots, gairebé la meitat dels que va obtenir a les eleccions del 2018. El Moviment 5 Estrelles (M5E), encapçalat per l'ex primer ministre Giuseppe Conte, es quedaria amb el 12% del suport, molt per sota del 32% que va assolir fa quatre anys i que el va convertir en el primer partit del país.

Qui governi ho farà en un nou Parlament més reduït, amb 400 escons a la Cambra de Diputats i 200 al Senat, després de l'entrada en vigor de la reforma impulsada per l'M5E la legislatura passada, per la qual cosa el bloc conservador podria aconseguir còmodament la majoria absoluta a totes dues cambres, segons algunes estimacions.

Divisió a l'esquerra

L'única alternativa a la victòria de la dreta la representa la coalició progressista d'Enrico Letta. Amb tot, el secretari del PD ha fracassat en l'intent de sumar centristes a formacions d'esquerra radical i exparlamentaris de l'M5E per fer front a Meloni. La descomposició i divisió interna del bloc d'esquerres ha sigut un regal per a la dreta i ningú descarta que, si finalment les urnes deixen un resultat encara més petit per als socialdemòcrates, Letta, el tercer líder del PD en quatre anys, acabi sumant-se a la llarga llista d'exsecretaris del partit.

Malgrat haver governat en coalició amb el PD fins a l'arribada de Mario Draghi, el Moviment 5 Estrelles es presenta al marge de la coalició d'esquerres després que Letta va renunciar a incloure'l perquè va ser un dels partits que va causar la caiguda del govern de Draghi. Tot i això, els grillini podrien representar la sorpresa d'aquestes eleccions, sobretot al sud del país.

Tampoc ha afavorit el bloc progressista la ruptura amb Azione, la formació centrista i liberal fundada per l'exministre del PD, Carlo Calenda, que va abandonar la coalició en desacord per la inclusió dels Verds i Esquerra Italiana. Calenda, a qui els sondejos atorguen un 5% dels vots, es presenta a les urnes juntament amb Itàlia Viva, una altra escissió del PD encapçalada pel primer ministre Matteo Renzi. Un matrimoni d'interès que aspira a continuar l'agenda de reformes impulsada per Draghi, a qui tornen a proposar per encapçalar un executiu malgrat que l'economista ha assegurat que no acceptarà un nou encàrrec.