Josie Christodoulou: "Els drets de les dones no han de ser només patrimoni de l'esquerra"

NicòsiaJosie Christodoulou va entomar fa un any la responsabilitat de dirigir les polítiques d'igualtat de gènere del govern de Xipre, un país que ocupa el lloc 21 dels 27 de la UE en aquest àmbit. La seva recepta per canviar les coses: un abordatge global, transversal i amb implicació de la societat civil. Ha sigut l'amfitriona de l'última Cimera d'Alt Nivell sobre Dones a la Mediterrània de la Unió per la Mediterrània, el fòrum que agrupa els 43 estats de la regió.

Quins són els principals problemes que afronten les dones a la regió mediterrània?

— Els estereotips i prejudicis, que generen altres problemes, i també la injustícia i la discriminació, inclòs el sexisme. Veiem que les dones tenen més feines a temps parcial o no treballen fora de casa, perquè tenen càrregues familiars. Les dades ens diuen que a la nostra regió només el 5% dels negocis són dirigits per dones, en contrast amb la mitjana mundial, que és d'entre el 20% i el 25%. I després tenim la violència contra les dones, que per a mi és una pandèmia global: a la regió mediterrània una de cada tres dones o nenes han patit alguna forma de violència. Encara vivim en una societat i un sistema patriarcals. Aquí a Xipre estem invertint molt en protecció (amb refugis d'acollida), però crec que hem de fer més en prevenció. Hem de treballar amb els homes i amb els nens, perquè si una de cada tres dones pateix violència, això vol dir que un de cada tres homes pot ser un maltractador. I no podem oblidar coses com la crisi climàtica o l'energia; s'han d'abordar també amb una mirada de gènere.

Però la crisi climàtica afecta tothom.

— Per descomptat, afecta tothom, però de maneres diferents. Per això necessitem una perspectiva de gènere. Un exemple sobre l'energia: si les dones no treballen o treballen en feines a temps parcial, això significa que passen més temps a casa i, per tant, el seu consum energètic és diferent del dels homes. Necessitem polítiques específiques que considerin els diferents problemes o barreres que afronten dones i homes. I després venen els mitjans de comunicació, els periodistes, i la gran qüestió és que sabem molt bé, vosaltres ho sabeu millor que jo, que podeu transformar una societat, teniu el poder com a mitjans de comunicació. Així que necessitem canviar la narrativa i afegir la perspectiva de gènere cada vegada que escrivim sobre drets humans, energia, política, finances..., perquè sí, dones i homes afronten problemes diferents en diferents nivells.

Quines són les grans línies de les seves polítiques per avançar en igualtat?

— Fa 20 anys que Xipre és membre de la UE i això ha fet que haguéssim de transposar les diferents legislacions: hi ha hagut un progrés constant però lent, perquè el que cal canviar és la cultura. Sempre he cregut que les legislacions emmarquen la cultura d'un país, però després cal ser sistemàtic a l'hora d'aplicar-les: calen polítiques específiques, accions específiques i objectius, no només posar una creuen una casella, i cal treballar de manera global i horitzontal. Estem intentant integrar la perspectiva de gènere en tots els ministeris i secretaries: des del transport fins a les finances, l'ocupació i l'educació. I poso l'exemple del transport: sabem que, per exemple, les dones tenen por de caminar soles durant la nit o en aparcaments subterranis. Així que cal il·luminació, cal fer les nostres ciutats més segures per a dones i homes. O el transport marítim, que és clau en la nostra economia i, en canvi, molt poques dones treballen en el sector.

Arreu del món hi ha poques dones al sector del mar.

— A Xipre és que les dones són millors estudiants que els homes. Acaben les universitats, tenen títols, doctorats, màsters, però sempre és un dilema: família o carrera. Estem recollint estadístiques de totes les professions marítimes amb dades desagregades per sexe. I amb el ministeri d'Educació estem preparant formacions en gènere per als orientadors dels instituts, perquè ens hem adonat que aconsellen els nois i noies basant-se en estereotips cap a professions específiques, en lloc de basar-se en les habilitats de cadascú. Així que volem formar els orientadors per començar a desconstruir estereotips i prejudicis. Aviat llançarem una campanya de vídeos per les escoles amb models femenins dins del sector marítim perquè, com sabem, no es pot ser el que no es pot veure. I farem el mateix amb les professions científiques. Al mateix temps, estem treballant molt de prop amb organitzacions de la societat civil. És important escoltar les veus de les dones, les organitzacions de dones. Saben els seus problemes, coneixen les seves barreres i, si les escoltes i els dones l'espai per tenir veu i impacte en la política, llavors tens el que se sol anomenar el mètode del sandvitx. Treballes de dalt a baix, i de baix cap a dalt, i tens polítiques més enfocades. I a cada ministeri tenim un responsable de polítiques d'igualtat de gènere. Es tracta d'impregnar el govern d'una cultura de la igualtat.

He vist canviadors de bolquers als lavabos d'homes.

— És com treballem amb els ajuntaments: hem acordat un pla anual amb accions simbòliques però substancials i que no necessiten gaires diners. També s'han creat places d'aparcament segures per a dones i famílies i sales de lactància a les dependències municipals. Estem pensant com fer ciutats més amables per a les dones.

No deu ser fàcil: quines barreres es troba?

— En una paraula: el sistema. El sistema forma part d'aquesta cultura. Jo dic que el sistema és un monstre. Hem de ser pacients, estratègiques i serioses. Recentrar la qüestió dels drets de les dones. I és difícil trencar el sistema, perquè és una cosa que no es veu. Poc després que em nomenessin la Federació de Bàsquet de Xipre va decidir no enviar les noies de menys de 16 anys al Campionat Europeu. Deien que no tenien diners i que, com que tampoc no guanyarien, no les hi portarien.

Com?

— Al final van canviar d'opinió, i l'enrenou ens va servir per anar al Parlament i canviar la llei de les associacions esportives, afegint un paràgraf que parlava d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'esport, amb finançament i recursos. I, aprofitant aquesta oportunitat, vaig tenir una reunió amb el ministre de Finances i vam acordar avançar en la integració de la perspectiva de gènere dins del pressupost estatal. Ho farem amb assessorament de la UE: trigarem anys, però estem començant. I, parlant d'esports, també hem fet tota una reflexió amb l'associació de periodistes esportius perquè no parlaven de futbol femení. Deien que era perquè no té públic, però la final del Mundial femení la va veure molta gent i al final va tenir més transcendència l'escàndol de l'assetjament sexual que no pas l'esport. Les dones només van aparèixer com a víctimes de la violència i no com a campiones. Els mitjans també sou importants per canviar el relat. Cal informar sobre la violència o l'assetjament, però alhora cal mostrar que les dones poden ser líders, poden ser guanyadores i poden estar en l'esport.

Vostè forma part d'un govern de coalició conservador. A Espanya la qüestió feminista i la igualtat de gènere ha estat un tema molt polaritzat. És una bandera per a l'esquerra però no compartida per tot l'espectre polític.

— El feminisme va començar des de l'esquerra. Però la igualtat de gènere no veu esquerra o dreta. Les dones que pertanyen a l'esquerra s'enfronten als mateixos problemes que les dones que pertanyen al centre, així que no veiem cap color polític quan es tracta d'igualtat de gènere. Espanya té un moviment feminista amb molta història, que va començar amb la lluita pel dret a vot, igual que a Islàndia, a Noruega o al Regne Unit. A Xipre, en canvi, ens van donar el dret a votar sense demanar-lo: la nostra història és diferent. Els drets de les dones no han de ser patrimoni de l'esquerra, o la dreta o el centre. És l'única manera d'avançar. Aquesta campanya electoral de les europees hem fet actes conjunts de les candidates de tots els partits. Totes tenim el mateix objectiu. Podem discutir, podem no estar d'acord en el com, però al final seiem juntes i acordem polítiques específiques.