Drons iranians i míssils de 12 metres: així treballa l'institut ucraïnès que descobreix els secrets de les armes russes

KíivPer a l'Andrí Kultxitski hi ha un episodi de la Guerra Civil Espanyola que reflecteix el que Putin fa cada dia contra la població civil ucraïnesa: el bombardeig de Guernica. I quan recorda aquella tragèdia, immediatament li surt cridar “No passaran!” Aquesta és, de fet, una de les expressions antifeixistes que s'han recuperat a Ucraïna des de la invasió russa a gran escala. “Jo soc d'una altra generació. He llegit i seguit molt la dictadura de Franco. M'agradava molt la Dolores Ibárruri”, diu aquest ucraïnès. Amb el bombardeig de Guernica es buscava atemorir la població i perpetrar una massacre, el mateix que fa el Kremlin contra la societat ucraïnesa, apunta Kultxitski. Aquesta estratègia del terror, la de llançar bombes de forma indiscriminada arreu d'Ucraïna, ha estat la resposta russa a la pèrdua de territori ocupat i al suport creixent que Zelenski ha anat rebent d'Occident.

"És bàsicament la guerra psicològica, busca crear pànic entre la nostra gent", afegeix, davant d'una exposició dels diferents models de míssil que Rússia ha utilitzat contra Ucraïna. Hi ha coets gegants i amb parts destrossades, i també alguns dels famosos drons Shahed 136 iranians que Rússia ha fet servir i encara fa servir arreu d'Ucraïna. Els han recollit després d'impactar contra blocs de pisos, restaurants, escoles, hospitals, esglésies i museus en ciutats del Donbass sota control ucraïnès, però també d'altres d'allunyades del front i on la guerra encara està present, com a Odessa, Dnipró, Lviv o la capital ucraïnesa.

Estem a l'Institut Forense de Kíiv i aquest home és el cap del laboratori d'investigacions militars. Les prioritats d'aquesta institució, que pertany el ministeri de Justícia ucraïnès, han canviat dràsticament des de l'esclat de la guerra a gran escala. Les investigacions bèl·liques van començar l'any 2014, amb el conflicte al Donbass, però ara els investigadors tenen una tasca urgent: documentar els crims de guerra de la invasió russa. Aquí estudien i analitzen com, qui i de quina manera les tropes russes ataquen objectius civils. Kultxitski i el seu equip s'encarreguen d'estudiar quin tipus de bombes llança Moscou. “Mira, aquest dron el vam recollir fa uns dos mesos a Kíiv; per problemes tècnics no va explotar, encara sort. Aquest model ens permet estudiar-lo, però abans vam fer esclatar la part explosiva en un polígon”, indica aquest expert, que no vol que deixem passar un petit detall: a la part darrera del dron es pot llegir “No som germans”. "En rus posava «no tocar», però si treies unes lletres quedava així. Ens representa molt més, sens dubte", diu somrient.

L'arsenal de Rússia

Els drons suïcides s'han convertit en una de les armes més utilitzades pel Kremlin, que les llança sobretot contra la capital ucraïnesa durant les nits i matinades. “Són molt perillosos, moltes vegades més que els míssils. Mai volen sols, solen anar en grup, són molt ràpids i estan plens d'explosius. Per tant, poden fer molta destrossa en els edificis on impacten”, indica. Pel que fa als míssils, explica que Rússia acostuma a fer servir els S300, però també els Kalibre, els Iskander –com el que va impactar en el restaurant Ria de Kramatorsk– i ara recentment també han començat a utilitzar els SX22. “Aquest últim té una longitud de 12 metres i pot portar fins a 600 quilos d'explosius”, indica. Són alguns dels míssils més perillosos que es poden trobar actualment en la indústria armamentística. Aquest és el poder de Rússia, disposar d'armes tan destructives.

La defensa antiaèria desigual a Ucraïna

A més de documentar crims de guerra, aquestes investigacions també ajuden la defensa antiaèria ucraïnesa a millorar la seva resposta als atacs. El problema és que no tots els punts d'Ucraïna tenen una defensa sòlida. I Rússia, com indica aquest expert, ho sap, per això ataca molt més sovint punts com ara Khàrkiv, Zaporíjia o aquesta mateixa setmana la ciutat natal de Zelenski, Krivig Rig. Són punts que o bé estan a prop de Rússia o, com el cas de Zaporíjia, molt a prop del front sud. Això permet a les tropes russes llançar projectils que només necessiten un segons per arribar a territori ucraïnès. “Jo diria que Kíiv és la ciutat més segura perquè la defensa antiaèria és cada cop més forta. Per això ataquen cada dos per tres, per exemple, la ciutat de Khàrkiv amb míssils S30mm”, diu.

Oleksandr Ruvin és el director d'aquest institut. Ens rep a la seva oficina i el primer que fa és destacar el treball que fan recordant que, a hores d'ara són l'únic institut europeu que fa investigacions d'aquest tipus. "El nostre objectiu és intentar conèixer el màxim possible com funciona el nostre enemic. No només els tipus de míssils, sinó que també estudiem des d'on s'han llançat, quina unitat militar ho ha fet, i també, per descomptat, quines conseqüències materials i econòmiques tenen en els llocs atacats", detalla.

Es jutjaran els crims de guerra?

Ara bé, Ruvin no amaga el seu escepticisme davant la pregunta de si tot això donarà fruits. És a dir, si podran asseure en un tribunal els responsables d'aquesta guerra. "A mi m'agrada mantenir l'esperança, però no sé si veurem condemnats tots els culpables d'aquesta barbàrie", lamenta. Per tal d'identificar-los, en aquest institut també tenen un projecte d'investigació facial que busca reconèixer no només els soldats, sinó també els alts càrrecs que donen les ordres d'atac. “Podem identificar una persona només amb la fotografia de la seva mà. Això sí, necessitem que les fotografies tinguin molta resolució”, explica.

Des d'aquest juliol, a més, a la Haia s'ha obert una oficina d'investigació on fiscals de Kíiv, de la Unió Europea, dels Estats Units i del Tribunal Penal Internacional investigaran els crims de guerra a Ucraïna. Les autoritats ucraïneses han presentat càrrecs contra 207 sospitosos. “La creació d'aquest tribunal era inevitable. A hores d'ara estem examinant més de 93.000 denúncies de crims de guerra”, va dir el fiscal superior ucraïnès, Andrí Kostin.