Els drusos de Síria es neguen a desarmar-se sense garanties d'un estat laic
La distribució geogràfica del poder és un dels reptes del nou escenari al país
Sueida (Síria)N’hi ha prou amb un passeig per Suwayda, una capital de província al sud de Damasc, per adonar-se que té una identitat pròpia. Les dones no porten el hijab i, en canvi, molts homes sí que es cobreixen el cap amb un barret blanc. A més, als punts de control, no hi ha ni rastre dels milicians amb passamuntanyes de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia islamista que va liderar l’ofensiva que va enderrocar Bashar al-Assad fa un mes. El seu lloc l’ocupen uns joves identificats amb una bandera que podria rivalitzar en colors amb la del col·lectiu LGBTQ+. No en va, Suwayda és el bastió de la comunitat drusa de Síria, una minoria religiosa que es va escindir de l’islam fa uns deu segles i que representa prop del 5% de la població siriana. Tot i el seu nombre tan reduït, els drusos poden tenir un paper important en el disseny del futur polític de la Síria post Al-Assad.
Després de dècades d’un govern totalitari que sovint castigava l’activisme amb la mort, el panorama polític sirià està desestructurat. També en això la comunitat drusa és una excepció. Tothom reconeix el lideratge del xeic Hekmat al-Hijri, màxima autoritat política i religiosa dels drusos. En els últims dies, Al-Hijri ha aparegut als mitjans sirians després que dijous a la nit un comboi de més de 30 vehicles amb homes de HTS intentés penetrar en territori drus. Però la coalició de milícies druses que controla la seguretat els va interceptar i els va forçar a fer mitja volta.
“El que va fer HTS és inacceptable. Es van intentar infiltrar de nit per imposar uns fets consumats. Nosaltres hem mantingut el diàleg amb les noves autoritats de Damasc, i així és com s’han de prendre les decisions”, afirma Al-Hijri, un ancià amb una llarga barba mig blanca. El xeic recorda que van ser les milícies druses les que van alliberar Suwayda de les tropes d’Al-Assad i que, juntament amb altres grups armats del sud, van ser les primeres en arribar a Damasc, abans i tot que els homes d’Ahmed al-Sharaa, l’home fort de la nova Síria.
D’acord amb el full de ruta d’Al-Sharaa, en les pròximes setmanes es convocarà una Conferència de Diàleg Nacional per marcar els pròxims passos de la transició, inclosa la formació d’un nou govern inclusiu. “Estem en converses per a la configuració de la delegació de Suwayda. Però la nostra posició serà molt clara: cal una Constitució democràtica i un estat laic en el qual tots els ciutadans tinguin els mateixos drets”, proclama Al-Hijri, que porta un barret blanc de forma cònica, propi dels clergues drusos.
La distribució del poder
Més enllà de les qüestions legals, el xeic creu que la clau per a una transició exitosa és que es respecti la pluralitat del país. “Síria és un país amb molts colors, i no pot ser que un s’imposi sobre els altres […] Síria no és Idlib, i no es pot governar igual”, sosté Al-Hijri, fent referència al bastió de HTS al nord del país, amb una composició força homogènia de població musulmana sunnita.
A més del rol de l’Islam en la vida pública, un dels debats més candents és quina serà la distribució geogràfica del poder. Les Forces Democràtiques de Síria (SDF), la milícia prokurda que controla el nord-est del país, volen mantenir la seva autonomia, una opció que Turquia –que finança les milícies que fa un mes combaten les SDF– rebutja. Els drusos també són favorables a alguna mena de descentralització. “Volem autonomia per a les regions; els drusos no volem la independència. Ara bé, si ens volen imposar un model salafista, llavors sí que hi podria haver una divisió del país i que passin coses dolentes”, adverteix Al-Hijri amb un posat seriós, un punt teatral.
Una de les prioritats del govern interí és la integració de totes les milícies del país en un nou exèrcit. De moment, però, els grups armats drusos es neguen a dissoldre’s. “Un cop s’hagi establert un nou sistema polític amb una Constitució democràtica i un estat laic entregarem les armes. No ho farem abans, no hi ha prou confiança”, rebla Khaldun, un dels líders de la principal milícia drusa, Rikhal al-karama [Els homes de la dignitat].
El rol de la dona
L’entrevista té lloc en una seu de la milícia, amb una quinzena de membres presents. En una conversa amb tots ells, de seguida apareix la qüestió d’una possible islamització del país. “Volen canviar els llibres de text i tornar-nos 800 anys enrere. No pot ser”, comenta un home vestit amb un xandall. “Si intenten imposar-nos el salafisme, estem preparats per la guerra!”, brama un altre amb els cabells blancs i que s’ha anat excitant a mesura que avançava la conversa.
Suwayda també ha aparegut a les notícies per la nominació de Muhsina al-Maithawi pel càrrec de governadora provincial. En cas de ser aprovada pel govern interí, seria la primera dona de la història en ocupar aquest càrrec en tot el país. “Soc conscient que la meva nominació per part dels líders de la comunitat és un missatge a Damasc sobre quin ha de ser el paper de la dona a la nova Síria –comenta Al-Maithawi al menjador del seu humil apartament–. Aquí la dona té més presència social. Ara bé, no hi ha igualtat. Encara es registren assassinats d’honor”, recorda aquesta activista.
