Les dues Corees tornen a telefonar-se després d’un any de silenci

BarcelonaUna trucada telefònica entre mandataris ha servit per recuperar la comunicació entre Corea del Nord i Corea del Sud, després de tretze mesos d'aïllament extrem de la dictadura liderada per Kim Jong-un i gràcies a un acord entre els líders dels dos països, segons ha informat l'agència de mitjans estatal de Corea del Nord (KCNA).

L’aproximament telefònic entre el president sud-coreà, Moon Jae-in, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, es produeix en una data simbòlica, l’aniversari dels 68 anys de la signatura de l'alto el foc entre els dos països. Els dos mandataris s'han enviat diverses cartes durant aquest període, que es va precipitar després dels pamflets contraris al règim que es van enviar a Corea del Nord des de la veïna del sud.

En una trucada de tres minuts entre representants dels dos governs, el delegat del sud ha afirmat en un comunicat oficial que estan "contents de tornar a parlar després de més d'un any" i que esperen "que això porti bones notícies a tot el poble coreà". El portaveu presidencial sud-coreà, Park Soo-hyun, ha assegurat que la decisió ajudarà a "restaurar la confiança mútua", i així mateix, la KCNA reconeix que reprendre les comunicacions "tindrà efectes positius en la millora i el desenvolupament de les relacions Nord-Sud".

Des de la dècada dels 70, s'han establert almenys 49 línies directes entre les dues Corees, connexions que Seül veu com una eina crucial per evitar malentesos sobre desplegaments militars inesperats al llarg de la seva frontera fortificada i desmilitaritzada. Les línies telefòniques són també una eina per a l'organització de reunions diplomàtiques, la coordinació del trànsit aeri i marítim i les cooperacions en qüestions econòmiques i humanitàries.

El 9 de juny del 2020 el líder nord-coreà va tallar unilateralment la comunicació amb el govern de Corea del Sud argumentant que Seül no havia fet prou per evitar l'enviament de pamflets propagandístics en contra del règim de Kim Jong-un mitjançant globus des del seu territori. Pocs dies després, les forces militars nord-coreanes bombardejaven una oficina de comunicacions conjunta prop de la frontera.

El clima ja era tens abans, des que la cimera sobre desnuclearització del febrer del 2019 entre el líder nord-coreà i l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, va resultar fallida. El president sud-coreà s'havia ofert a mediar en la trobada.

L'última vegada que es van tallar les línies directes entre els països va ser el 2018 a causa de proves nuclears i míssils balístics realitzades per Corea del Nord. Va ser un període durant el qual els funcionaris sud-coreans van haver de fer servir un megàfon per comunicar-se a través de l'Àrea de Seguretat Conjunta de Panmunjom, l'únic lloc on les tropes es troben cara a cara. Les comunicacions es van reprendre el 2018, poc després que Moon Jae-in, del Partit Democràtic, arribés a la presidència sud-coreana. Un lideratge que es veurà disputat d'aquí vuit mesos en les eleccions presidencials del país, en les quals un canvi de govern podria afectar també les relacions bilaterals.

Els dos governs coreans tècnicament encara es mantenen en guerra des dels anys 50, quan la Guerra de Corea d'entre el 1950 i el 1953 va acabar amb un armistici en lloc d'un tractat de pau.