“Durant les tres primeres nits, els trets eren constants”

BOBO-DIOULASSO (BURKINA FASO)El grup de turistes catalans atrapats sota un foc encreuat a Etiòpia arribarà aquest dilluns al matí a l’aeroport del Prat. El viatge que en un inici havia d’acabar el 12 d’agost s’ha allargat dos dies, però amb un recorregut molt diferent del que plantejava l’agència Kananga de Barcelona. “Nosaltres què havíem de saber? Ens van donar els visats turístics i vam contractar una agència de viatges”, explica per telèfon a l’ARA la Núria, una de les catalanes atrapades a la regió d’Amhara, al nord-oest d’Etiòpia.

Van començar el viatge a la capital del país, Addis Abeba, i van anar fins a Lalibela, des d’on van agafar un avió per volar fins a Gondar, a la regió d’Amhara. Va ser des de la ciutat de Gondar que van continuar fins a Bahir Dar amb un minibús i, a mig camí, en una parada de descans, van haver de pujar corrents al vehicle i protegir-se dels trets que se sentien a la carretera. La Núria recorda que els mateixos milicians van venir a buscar-los per portar-los fins a la casa on han estat atrapats durant deu dies. Tot i que en un inici no van desfer les maletes per si en algun moment podien sortir-ne, els seus hostes els van repartir en habitacions. “Durant les tres primeres nits els trets eren constants”, recorda.

“Per menjar ens donaven el que tenien ells, com arròs, patates i pastanagues, i als matins un remenat d’ous”, recorda la Núria, que no identifica si eren persones de les milícies Fano o civils etíops que els han “cuidat, alimentat i protegit”, però sí que afirma que “anaven armats”. Durant tots els dies, la guia de Kananga mantenia contacte amb gent de Lalibela i de Gondar per saber com estava la situació i si podrien sortir de la casa. Tant Kananga com el cònsol d’Espanya a Etiòpia sabien quina era la ubicació exacta del grup.

El 4 d’agost, el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va declarar l’estat d’emergència a la regió d’Amhara. “El cònsol honorari etíop a Barcelona ens va dir que a partir d’aquell moment tot seria molt més fàcil, ja que l’exèrcit tenia permís per entrar a la zona”, diu la Núria, que afegeix que a la vegada tenien més por que les milícies Fano poguessin revoltar-se altre cop contra l’exèrcit. Tot i això, des del consolat a Barcelona, amb qui van estar en contacte en tot moment, els van assegurar que "l’exèrcit tenia la seva ubicació exacta" i que "no es preocupessin".

El dijous 10 d’agost el govern etíop va anunciar que s’havien alliberat sis ciutats, entre les quals Bahir Dar i Gondar. Uns dies abans, la Núria relata com per la finestra van veure un comboi de vehicles blindats per la carretera. "Com que Espanya no feia res vam sortir a demanar als militars si ens podien escortar fins a Bahir Dar, a la qual cosa van respondre l'endemà".

“Per una banda, les milícies ens van defensar i protegir, i per l'altra, és l’exèrcit etíop qui ens va rescatar; és molt surrealista”, diu la Núria. “Divendres un grup de militars etíops ens van venir a buscar, vam pujar al minibús i ens van portar fins a una nau. Un helicòpter de l'exèrcit etíop va aterrar al mig de la carretera i ens va portar fins a la ciutat de Bahir Dar, on vam passar la nit, fins que dissabte vam volar fins a la capital”, relata així l’evacuació.

Segons explica la Núria, a l’aeroport d’Addis Abeba els esperava l’ambaixador d’Espanya a Etiòpia. “Ens hem sentit molt abandonats, no ens ha ni trucat per saber com estàvem”, es queixa. “Ell no va fer res per treure’ns, només va venir a buscar la foto”. També es queixa que l’ambaixada no els va avisar que anaven a una zona conflictiva. Tot i això, des del 2 d’agost l’ambaixada recomana no viatjar a la regió d’Amhara, però no descarta altres zones del país.

Una font propera al ministeri explica que va ser el ministeri d’Exteriors Etíop qui va estar en contacte amb l’ambaixada espanyola. “La prioritat de l’exèrcit etíop era assegurar les carreteres i després evacuar-los amb èxit”. “A més, es necessita un procediment legal, com ara declarar l’estat d’emergència, per poder fixar un toc de queda i permetre la intervenció militar”.

Etiòpia és un estat federal i cada regió té les seves pròpies forces de seguretat armades que, de vegades, compten amb el suport de milícies com ara les Fano, que no tenen un estament clar amb qui poder negociar, un factor que ha dificultat l’evacuació dels turistes. Des que va acabar la guerra de Tigre, ara fa nou mesos, el primer ministre etíop intenta centralitzar l’exèrcit en un comandament únic, ja que l’exèrcit de terra està molt dividit. Una proposta que les milícies de la regió Amhara no veu amb bons ulls, ja que perdrien poder i capacitat militar.