Egipte ja es prepara per a un èxode massiu de gazatis

El Caire (Egipte)L’amenaça d’Israel d’estendre la devastadora operació militar a Gaza fins als seus últims confins manté amb l’ai al cor des de fa una setmana centenars de milers de palestins amuntegats a l’extrem sud de la Franja. Les condicions humanitàries a Rafah, la ciutat més meridional del territori i l’única que encara no ha estat assaltada per tropes terrestres de l’exèrcit israelià, són dantesques. I fins ara segueix sense traçar-se cap via perquè puguin fugir-ne i escapar d’un setge de violència que es va tancant a velocitat vertiginosa.

A molt poca distància, les autoritats d’Egipte senten la pressió cada dia més a la vora. Temoroses de les repercussions que podria comportar l’assalt sobre Rafah, en les darreres setmanes s’han mobilitzat per fortificar encara més la frontera que els separa de Gaza i reforçar militarment la zona adjacent.

Però davant la possibilitat que Israel acabi complint les amenaces d'entrar a Rafah, i que es consumi el pitjor dels escenaris, el Caire també ha començat a delimitar –sense fer soroll– un terreny al Sinaí per contenir-hi refugiats palestins.

Dos terços de la població

A inicis de febrer, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, la UNRWA, estimava que a la governació de Rafah s’hi troben concentrats al voltant de dos terços dels 1,7 milions de persones que hi ha desplaçades a Gaza, el 75% de la seva població. La situació humanitària és catastròfica: hi ha una escassetat extrema de medicines, aigua i menjar; plana el risc de fam, i gairebé no hi ha lloc on instal·lar-se, cosa que ha empès desenes de milers de palestins a fer-ho en tendes de campanya aixecades a pocs metres de la frontera amb Egipte.

Tanta és la por a la invasió d’Israel, que en els últims dies ja ha intensificat els bombardejos sobre Rafah, que més i més persones opten per tornar a fugir, segons l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA). Una nova processó humana que aquesta vegada deambula en direcció oposada a la seguida fins ara: cap al nord de la Franja, malgrat trobar-se totalment devastat pel pas de l’exèrcit ocupant.

El responsable de l’ONU d’assumptes humanitaris i coordinació d’emergències, Martin Griffiths, ha estat aquesta setmana una de les veus més contundents contra una operació a Rafah. “L’escenari que fa temps que temíem s’està obrint a velocitat alarmant. Més de la meitat de la població de Gaza està amuntegada a Rafah mirant la mort a la cara”.

A principis de setmana, l’exèrcit egipci va encarregar unes obres per tancar i habilitar, en un màxim de 10 dies, un perímetre d’alta seguretat aïllat amb murs de fins a set metres d’alçada al nord-est del Sinaí, a tocar de la frontera de Gaza, per concentrar-hi refugiats gazatins en cas que, finalment, siguin foragitats de la Franja, segons va informar la Fundació Sinaí de Drets Humans, una organització local que citava dos contractistes locals implicats. Es tracta d’una àrea d’uns 13 quilòmetres quadrats amb capacitat per rebre més de 100.000 persones, segons ha afirmat una font egípcia al mitjà estatunidenc The Wall Street Journal.

Malgrat aquest moviment, Egipte no ha confirmat les obres i aquestes podrien respondre a una intenció de preparar-se davant d’una potencial expulsió de palestins, sense implicar l’existència d’un acord amb Israel ni indicar un èxode imminent. De fet, les autoritats egípcies han estat estudiant plans de contenció des de l’inici de l’ofensiva a Gaza, han informat mitjans locals, per bé que aquesta és la primera vegada que s’hi estan executant obres.

“Les obres de construcció en marxa al Sinaí, al llarg de la frontera amb Gaza, [inclosa] l’erecció d’un perímetre de seguretat reforçat entorn d'una franja de terra determinada i oberta, són senyals greus que Egipte podria estar-se preparant per acceptar i permetre un desplaçament de la població de Gaza al Sinaí, en coordinació amb Israel i Estats Units”, ha advertit l’investigador especialitzat en qüestions de seguretat al Sinaí Mohannad Sabry.

Obres i desplegament militar 

Les obres egípcies a prop de la Franja han anat acompanyades del desplegament d’uns 40 tancs i vehicles blindats de transport de tropes al nord-est del Sinaí per tal de reforçar la seguretat a la zona fronterera amb Gaza, han assegurat dues fonts de seguretat egípcies a l’agència de notícies Reuters. Poc després de l’inici de l’ofensiva d’Israel a la Franja, l’exèrcit egipci ja va enviar a la regió més tropes.

Alhora, les autoritats egípcies han estat reforçant en les darreres setmanes una de les tanques que separen el Sinaí de Gaza, segons mostren imatges difoses per l'esmentada Fundació Sinaí. Actualment, la frontera física entre ambdós territoris està formada per tres barreres. Dues d’elles –la primera de ferro i acer; la segona de formigó i de sis metres d’alçada i uns altres sis sota terra– han estat aixecades en l’última dècada en el marc d’una àmplia campanya antiterrorista egípcia al nord del Sinaí, i del seu ferri bloqueig a Gaza. La tercera barrera, un mur de formigó d’uns sis metres d’alçada, es va aixecar a finals de l’any passat.

Darrere aquest conjunt de murs, l’exèrcit egipci també va establir en l’última dècada una zona coixí de cinc quilòmetres d’amplada al llarg de tota la frontera entre el Sinaí i Gaza, on només hi poden accedir forces militars, policials i de la guàrdia de fronteres. En aquesta àrea hi vivien milers de persones abans de ser expulsades i les seves cases demolides en un desallotjament que havia de ser temporal i condicionat a la campanya antiterrorista.

Malgrat que Egipte ha recuperat el control del territori, no s’ha respectat el dret al retorn de la seva població, que en els últims mesos ha protagonitzat protestes per denunciar la falsa narrativa israeliana d’un Sinaí desert, i perquè temen que un eventual pla d’expulsió i reubicació de gazatins s’acabi fent a costa de la seva terra.

Suspensió del tractat de pau

Tot i que al llarg de l’última dècada les autoritats egípcies havien mantingut vincles estrets amb Israel, sobretot gràcies a la sintonia en matèria de seguretat al Sinaí i Gaza, l’ofensiva militar en curs ha tensat molt la relació. El Caire ha considerat públicament que l’expulsió de palestins al Sinaí i l’ocupació israeliana de la frontera entre Egipte i la Franja són dues línies vermelles. Malgrat aquesta creixent tensió, les dues parts mantenen vies de comunicació obertes per tractar qüestions bilaterals, i Egipte segueix molt implicat en els esforços de mediació entre Israel i Hamàs.

Mentrestant, l’exèrcit d’Israel ha intensificat els atacs aeris a la frontera entre Gaza i Egipte i a la mateixa ciutat de Rafah. Però les hostilitats més intenses continuen tenint lloc a Khan Yunis, la ciutat més gran del sud de Gaza i l’última abans d’arribar al darrer confí de la Franja. Des de l’inici de l’operació a l’enclavament, l’exèrcit israelià ha matat gairebé 30.000 palestins i n’ha ferit prop de 70.000, segons el ministeri de Salut local.