Un cop més les enquestes van subestimar Trump i ningú es posa d'acord per què

Nova YorkA mesura que es van anar publicant els resultats dimarts a la nit, també hi va haver una sensació de déjà-vu. Les enquestes preelectorals havien sigut enganyoses una vegada més.

Tot i que el país espera encara els resultats finals, ja queda clar que la demoscòpia no ha tingut en compte els passos en fals que la van dur a subestimar el suport a Donald Trump fa quatre anys. I es planteja la qüestió de si la indústria, que s’ha convertit en una fixació nacional en una era de periodisme de dades i predicció estadística, pot sobreviure a una nova crisi de confiança.

"Vull veure tots els resultats, veure on són les desviacions respecte a les enquestes preelectorals i els marges finals", diu en una entrevista Christopher Borick, director de l’Institut d’Opinió Pública del Muhlenberg College de Pennsilvània. "Però hi ha una àmplia evidència que hi va tornar a haver problemes importants. Ja veurem fins a quin punt són profunds".

En alguns estats on les enquestes havien projectat que Trump perdia de forma reduïda, com Ohio, Iowa i Florida, va ser declarat guanyador per un còmode marge la nit de dimarts. I en estats en què semblava més que probable que anessin a favor de Joe Biden, com Michigan i Nevada, el resultat va ser massa ajustat per declarar-ho la mateixa nit.

Vot per correu

Fins a cert punt, era evident que aquest procés seria difícil de manejar. Amb un gran nombre de vots per correu i vots presencials encara sense comptar, els primers resultats de la majoria dels estats van sobredimensionar la força de Trump, ja que els votants de les àrees republicanes van participar en més quantitat el dia de les eleccions, i sovint eren els primers a ser comptabilitzats.

També és possible, diu Patrick Murray, director de l’Institut d’Opinió Pública de la Universitat de Monmouth (Canadà), que els esforços dels republicans per evitar que determinats grups de població tinguessin facilitats per votar hagin tingut un impacte considerable, factor que els enquestadors sabien que seria impossible de mesurar. "Hem de saber quants vots s'han rebutjat", diu. "No ho sabré fins que algú em doni dades. I és possible que mai no en tinguem. Mai no sabrem quantes paperetes no van ser lliurades pel servei de correus".

Però el que ara queda clar en funció de les paperetes que s’han comptabilitzat és que hi va haver una sobrevaloració del suport a Biden en general, sobretot entre votants blancs i homes, segons indiquen els sondejos preliminars fets a peu d’urna. Tot i que les enquestes havien previst que els votants blancs de 65 anys s’allunyarien de Trump, això tampoc ha passat.

Christopher Borick assenyala que, tot i que les enquestes a nivell estatal havien fallat àmpliament el 2016, es van mantenir estables en les eleccions de mig mandat del 2018. Això el va portar a concloure que les opinions de la gent sobre Trump poden ser particularment difícils de mesurar. "Al final, com tantes coses relacionades amb Trump, pot haver-hi regles diferents a l'hora de votar en unes eleccions amb ell a la papereta. Però en vull veure proves".

Analitzar les enquestes preelectorals juntament amb les enquestes a peu d’urna és com comparar pomes amb pomes. Però les segones proporcionen pistes sobre què es podrien haver perdut les primeres.

En primer lloc, hi ha la capacitat d’arrossegar de Trump entre els blancs amb formació universitària, especialment els homes. Segons les enquestes a peu d’urna, els candidats es van repartir aquest grup de manera uniforme, després d'un període en què gairebé totes les grans enquestes nacionals, i les dels estats frontissa, havien demostrat que Biden hi anava per endavant.

Pressió social

Però si hi ha una tendència a què les enquestes subestimin el suport a Trump, no només afecta els votants amb formació universitària, tal com sovint han suggerit els teòrics del vot ocult del president. Alguns estudis havien plantejat que els seus partidaris amb una formació superior podrien dir que preferien el seu oponent a causa de la pressió social. En moltes enquestes telefòniques prou fiables fetes abans de les eleccions, el suport majoritari per Trump es concentrava entre els votants blancs sense titulació en la franja dels 55 als 60 anys. Però els resultats en les fetes a peu d'urna suggereixen que el seu suport en aquest grup s'ha mantingut ferm també entre els que estan per sobre dels 65 anys, als nivells del 2016.

Tampoc hi ha certesa sobre la quantitat de l'electorat que formen aquests votants. Els enquestadors es van desconcertar sobre aquesta qüestió després del 2016 i van arribar a conclusions diverses; és probable que els resultats d’aquest any tornin a esperonar la discussió.

Opinions sobre la pandèmia

Pel que fa a la pandèmia del coronavirus, també és destacable que, en comparació amb la majoria de les preelectorals, les enquestes a peu d’urna van mostrar una menor proporció de gent que estaven a favor d'actuar amb precaució davant del covid abans que no pas una reobertura ràpida de l’economia. En la tarda de dimecres, amb els ajustos finals encara previstos per incloure a les dades, d’acord amb les enquestes a peu d'urna només hi havia una divisió de nou punts percentuals entre els votants que deien que era més important contenir el virus que aquells que es mostraven més preocupats per refer l'economia. En les preelectorals, la divisió normalment havia sigut de dos dígits, amb una considerable majoria de votants a tot el país que preferien la precaució i la contenció.

Sembla que el virus també va ser un factor menys motivador per als votants del que semblaven transmetre moltes enquestes. Aquest any les enquestes a peu d’urna –realitzades com és habitual per Edison Research en nom d’un consorci de mitjans de comunicació– van comptar directament amb un nou sondeig basat en la probabilitat, fet per VoteCast. I a l'observar la divergència entre els números de les enquestes a peu d’urna i les respostes donades amb la nova metodologia, es va poder veure que hi havia molts més votants que consideraven el coronavirus un problema important a la seva vida que no pas les persones que deien que era el tema pel qual votaven en un sentit o un altre.

L'enquesta de VoteCast va identificar que més de quatre de cada deu votants van dir que la pandèmia era el problema número 1 que afrontava el país quan se li presentava una llista de nou opcions. En les enquestes a peu d’urna, quan se'ls va preguntar quin tema va tenir més impacte en la seva decisió d'a qui votar, menys de la meitat dels enquestats indicaven que era la pandèmia. L’economia era un tema més influent i, darrere d'això, la qüestió de la desigualtat racial.