Les eleccions que han posat fi al cordó sanitari a l'extrema dreta a França

El partit conservador tradicional ha presentat candidats en aliança amb la formació de Le Pen en més de 60 circumscripcions

2 min
El president d'Els Republicans, Éric Ciotti, i la líder de Reagrupament Nacional, Marine le Pen.

ParísL’endemà de l’anunci de la convocatòria avançada d’eleccions legislatives, Éric Ciotti, líder del partit d’Els Republicans (LR) –la dreta conservadora tradicional, formació de l’expresident Nicolas Sarkozy–, sorprenia tothom, fins i tot els membres de la seva formació, anunciant que volia una aliança electoral amb l’extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN). La decisió va ser criticada immediatament per bona part del partit, i especialment per la cúpula i pels barons. Però Ciotti no es va fer enrere. El resultat ha estat una greu crisi de la formació conservadora, que va arribar a expulsar Ciotti del partit, un fet que ara està en mans de la justícia.

Mentre el gruix del partit ha dit no a un pacte electoral amb Le Pen, Ciotti i els seus fidels han tirat endavant i a les eleccions legislatives d’aquest diumenge han presentat candidats propis, sense la marca d’Els Republicans, en 62 circumscripcions en aliança amb l’RN. Per la seva banda, el partit ha presentat els seus candidats a la majoria de circumscripcions. El pas de Ciotti suposa una ruptura traumàtica amb el partit conservador, però sobretot és un trencament del cordó sanitari que fins ara s’havia mantingut a França.

Coincidint amb l’auge de Le Pen dels últims anys, el cordó era cada vegada més dèbil, però fins ara es mantenia el pacte no escrit de totes les formacions, a excepció dels altres partits d’ultradreta, de no pactar mai amb l’RN. Ciotti ha trencat el tabú.

L’extrema dreta de Le Pen té més de 50 anys d’història, però fins ara només ha aconseguit arribar als ajuntaments. Mai ha governat ni a l’Assemblea ni a l’Elisi, i en part és gràcies a les crides que acostumen a fer els líders dels altres partits a votar qualsevol candidat que no sigui d’extrema dreta. Jean-Marie Le Pen, pare de l’actual líder del partit, va arribar a la segona volta de les presidencials el 2002 amb Jacques Chirac, i Marine Le Pen també hi ha arribat en dues ocasions, el 2017 i el 2022, sempre amb el president Macron com a rival.

Una de les claus d’aquestes eleccions legislatives serà l’actitud de Macron després de la primera volta. ¿Farà una crida a votar els candidats del Nou Front Popular (NFP), l’aliança dels partits d’esquerres, en aquelles circumscripcions on la segona volta es jugui entre un candidat de Le Pen i un candidat del NFP? És una de les grans incògnites.

stats