Elon Musk: el geni implacable que vol salvar la humanitat

Elon Musk s'ha convertit en una de les figures més controvertides del nostre temps. Se'l critica durament pel seu suport a Donald Trump i per la seva gestió de Twitter (ara X), però seria un error reduir la seva complexa personalitat a aquests aspectes polèmics. La seva manera directa i poc convencional de comunicar-se, influïda per la síndrome d'Asperger que ell mateix ha reconegut que pateix, contrasta amb l'estil d'altres titans tecnològics que amaguen les seves intencions rere una façana de correcció política. Musk és transparent fins i tot quan això li genera enemics. Mark Zuckerberg i Jeff Bezos poden ser més diplomàtics, però això els fa més sincers?

El llegat de Musk als llibres d'història ja està assegurat com un dels grans innovadors del segle XXI. Ha aconseguit el que semblava impossible: revolucionar simultàniament tres indústries tradicionals i altament regulades. Tesla no només ha transformat l'automoció, sinó que ha accelerat la transició cap a l'energia sostenible. SpaceX ha reobert la frontera espacial, recuperant per als Estats Units un lideratge que havien perdut, i els ha tornat l’orgull ferit per haver de portar astronautes de la NASA a l’Estació Espacial Internacional en coets russos. I Starlink està portant internet d'alta velocitat als racons més remots del planeta.

Aquests èxits no són fruit de la casualitat. Deriven d'una personalitat singular marcada per l'obsessió per l'eficiència i el qüestionament sistemàtic de les regles establertes. Musk aplica aquests principis de manera implacable, tant amb els components dels seus productes com amb les persones que treballen per a ell. La seva visió del món és pragmàtica i està lliure de sentimentalismes: si alguna cosa no funciona, cal eliminar-la, sigui una peça innecessària o un empleat improductiu. El seu particular catecisme per accelerar processos i rebaixar costos exigeix eliminar tots els components superflus, fins al punt que considera que si més endavant no has de recuperar un 10% dels elements eliminats, és que inicialment no vas retallar prou.

Aquesta mentalitat li ha permès assolir fites que altres consideraven impossibles. Quan SpaceX va patir tres fracassos consecutius en els seus llançaments inicials, Musk no es va rendir. Quan els especuladors borsaris van estar a punt d'enfonsar Tesla, va contraatacar amb una jugada audaç: ampliar la fàbrica de Fremont amb una construcció provisional que va permetre augmentar la producció fins a assolir la quantitat setmanal de vehicles que havia promès als inversors. La seva persistència neix d'una profunda convicció en la seva missió vital: assegurar el futur de la humanitat colonitzant Mart.

És cert que aquesta determinació pot derivar en comportaments paranoics. Musk acumula greuges per tot arreu: amb els mitjans de comunicació que critiquen l'Autopilot de Tesla sense reconèixer que causa molts menys accidents que els conductors humans; o amb la Wikipedia, que –encertadament– es nega a reconèixer-lo com a fundador de Tesla.

Pragmatisme

El seu pragmatisme es reflecteix en la capacitat per superar vells enfrontaments quan convé. Els seus antics socis de PayPal, Peter Thiel i David Sacks, el van apartar de l'empresa, però això no ha impedit que anys després s'hagin alineat en el suport a Donald Trump, compartint una visió crítica amb l'establishment tecnològic.

Però aquesta aparent paranoia no l'ha convertit en un misantrop. A diferència d'altres multimilionaris, Musk porta un estil de vida sorprenentment modest. Viu en una petita casa prefabricada de dues habitacions a Boca Chica (Texas), a prop de la SpaceBase des d'on SpaceX llança els seus coets. No ha caigut en les típiques despeses de vanitat dels ultrarics, com la compra d'equips esportius professionals, i de fet no mostra cap interès especial per l'esport més enllà de la seva afició als videojocs.

També mostra una sorprenent flexibilitat en qüestions socials, com demostra la seva relació amb el seu fill transgènere. El seu focus està en els moonshots, aquests projectes aparentment impossibles que poden transformar la humanitat: des de la conducció totalment autònoma, que sempre ha d'arribar l'any que ve i s'acaba ajornant, fins als implants cerebrals de Neuralink o els túnels urbans de The Boring Company per alleujar els embussos de trànsit.

La seva croada més recent és en el camp de la intel·ligència artificial (IA), on s'ha enfrontat amb Sam Altman i OpenAI, l'empresa que ell mateix va cofundar. És significatiu que hagi batejat la seva nova empresa d'IA com xAI, incorporant aquesta X que s'ha convertit en una veritable obsessió personal. L'origen es remunta a X.com, el banc digital que va fundar el 1999 i que acabaria fusionant-se amb el seu competidor per crear PayPal. Des de llavors, la X apareix per tot arreu en el seu univers: des del nom d'un dels seus dotze fills fins al canvi de marca de Twitter. Per a Musk, sembla representar la seva visió de plataformes disruptives que transformen indústries senceres.

Musk ha demostrat també una notable habilitat per navegar les complexitats geopolítiques. Va aconseguir establir una fàbrica de Tesla a la Xina sense necessitat de formar una joint venture amb socis locals, una fita sense precedents. La seva única aliança estratègica significativa ha estat amb Panasonic per produir bateries, i mostra una preferència per mantenir el control total de les seves operacions.

No obstant això, la seva gestió provoca reaccions cada cop més crítiques. Recentment, el fons de pensions europeu més gran ha venut la seva participació a Tesla després de qüestionar la retribució de Musk. Aquestes tensions reflecteixen un debat més ampli sobre el paper dels visionaris tecnològics en la nostra societat: fins a quin punt hem de tolerar els seus excessos a canvi de les seves innovacions?

La resposta no és senzilla, però una cosa és clara: Musk no és simplement un altre CEO tecnològic. És un geni obsessiu amb una missió, i jutjar-lo amb els estàndards convencionals seria un error. La història jutjarà si la seva implacable recerca de l'eficiència i la seva visió d'un futur multiplanetari van ser el que la humanitat necessitava en aquest moment crucial.

Per què hem de témer Elon Musk