Per què Elon Musk no critica mai la Xina?
Pel recinte de Diaoyutai, construït en un jardí imperial de la dinastia Qing, han passat noms com Richard Nixon, Margaret Thatcher, Boris Ieltsin i Vladímir Putin. L’any passat, però, qui hi va ser rebut per Li Qiang, primer ministre de la Xina, va ser Elon Musk. L’empresari va ser elogiat pels líders del Partit, per la premsa oficial i pels seus fans a les xarxes socials xineses. Musk era tot somriures i bones paraules cap a la Xina.
No era cap novetat: en els últims anys, el milionari ha felicitat el Partit Comunista de la Xina pel seu centenari, ha elogiat el model de desenvolupament del país i ha dit que Taiwan hauria de seguir el model de Hong Kong i integrar-se de facto a la Xina.
Li Qiang i Elon Musk són vells coneguts. Quan era secretari del Partit Comunista a Shanghai, Li va ser qui va atraure la Tesla de Musk per construir una megafàbrica a Shanghai oferint-li condicions extremadament favorables i subsidis del govern. Ara mateix, Tesla produeix més de la meitat dels seus automòbils a la Xina. L’obertura de la megafàbrica el 2019, en un moment de tensions entre els Estats Units i la Xina, va ser un punt molt positiu al currículum de Li Qiang. Pocs anys després, seria nomenat mà dreta de Xi Jinping i primer ministre.
Per a Tesla, la Xina ara representa el 35% de les seves vendes mundials. Tenir accés al mercat xinès és essencial per a qualsevol empresa automobilística que vulgui ser rellevant en l’economia global actual. En un mercat amb molta competència local –Tesla només representa el 6% dels vehicles elèctrics que es venen a la Xina–, portar-se bé amb les autoritats polítiques és essencial.
La relació de Musk amb la Xina es defineix tant pel que diu com pel que calla. Musk dedica centenars de piulades a les xarxes a criticar la "censura" o les lleis "contra la llibertat d’expressió" que, segons ell, la UE o el Regne Unit estarien implementant. Malgrat la seva croada com a "absolutista de la llibertat d’expressió", però, Musk no ha criticat mai la Xina pel fet que bloquegi les xarxes socials occidentals, incloent-hi X. De fet, és probable que Musk no hagi criticat mai la Xina públicament: els seus missatges unànimement elogiosos sobre el país van sovint acompanyats d’adjectius com "espectacular" o "increïble". Que Musk no critiqui o compleixi dòcilment amb polítiques restrictives amb la llibertat d’expressió és habitual: ho ha fet per silenciar veus crítiques en països com Turquia o l’Índia.
Qui no es fia de Musk són els taiwanesos: l’illa està desenvolupant el seu propi sistema de satèl·lits alternatiu a l'Starlink de Musk. Les autoritats taiwaneses no volen, com els ha passat als ucraïnesos, que una infraestructura crítica en cas de conflicte depengui dels canvis d’ànim o interessos de Musk. En tot aquest context, el gran interrogant del futur pròxim és: ¿com es conjugarà la sinofilia muskiana amb el garrot d’aranzels contra Pequín que està preparant Donald Trump?
