Un embaràs que és també una lluita política

LondresUn embaràs, i el que se’n deriva, també pot esdevenir una lluita política i una batalla pels drets de la dona. Així ho ha tornat a plantejar la diputada laborista britànica Stella Creasy, de 44 anys, que a hores d’ara està en el setè mes d’una complicada segona gestació, i que ha vist com l’òrgan independent que regula el comportament i els drets dels diputats li ha rebutjat que tingui una substituta amb gairebé plenes funcions mentre ella està de baixa maternal. Creasy, pionera en la reivindicació d’un dret que les diputades britàniques no han tingut fins al 2019, i només de forma experimental, sí que n’havia gaudit durant el primer embaràs, en el que va ser un programa pilot del Parlament de Westminster sobre com respondre a les baixes per maternitat.

A principis de juliol Creasy va ser hospitalitzada a causa d’una diabetis gestacional, condició que pot ser perillosa tant per a la mare com per a la criatura que ha de néixer i que es produeix quan el cos de la dona no genera la insulina necessària per satisfer les necessitats addicionals durant l’embaràs. La diputada per la circumscripció de Walthamstow, al nord-est de Londres, ha anunciat una demanda contra l’òrgan parlamentari que ha pres la decisió de negar-li la substituta. Amb tot, des del 2019, i gràcies al programa pilot, un diputat o diputada en pot designar un altre perquè voti en nom seu si no pot fer-ho per raons mèdiques.

Però, com diu molt bé Creasy, “el 90% de la feina d’un parlamentari té lloc fora del Parlament”. I una delegació de vot no soluciona el veritable problema de cobrir una baixa.

Recanvi de segona categoria

L’IPSA, l’òrgan independent que regula les normes dels diputats i que controla la retribució i les despeses de ses senyories, ha garantit a Creasy que durant la baixa maternal li proporcionarà finançament durant set mesos perquè contracti temporalment una persona que li faciliti i li alleugi la feina que hauria d’atendre, tant al seu districte com a la mateixa Cambra dels Comuns.

Però li nega el substitut amb quasi plens poders que sí que va tenir (2019-2020), i que llavors va assumir Kizzy Gardiner, una activista de diferents entitats benèfiques de Walthamstow que va poder exercir les seves funcions electorals i fins i tot reunir-se amb els ministres del govern o fer aparicions als mitjans de comunicació. Gardiner, però, no va rebre un sou igual que el de diputat; només el proporcional sobre una base de 50.000 lliures anuals, sensiblement inferior al dels parlamentaris. Tampoc no va poder votar ni parlar a la Cambra dels Comuns.

L’IPSA argumenta en el seu dictamen que “constitucionalment ningú no pot assumir les funcions i les responsabilitats plenes d’un membre del Parlament, que és un càrrec elegit pel públic en general”. Des d’aquest punt de vista, si Creasy triés una persona per substituir-la fins i tot a l’hora de votar, es produiria un frau de llei perquè no l’haurien escollit els electors en un procés obert i democràtic. A Dinamarca, però, una diputada que agafi la baixa de maternitat té una substituta amb plens poders, fins i tot el dret de vot. La diputada Creasy, que el 2019 ja va fer història en un lloc tan tocat i posat com el Palau de Westminster quan va aparèixer a la Cambra dels Comuns amb la seva primera filla, considera que no tot és blanc o negre i que per preservar un dret se’n pot conculcar un altre.

El raonament que fa, i que ha explicat en una carta oberta a la premsa, escrita des del seu llit de l’hospital, és ben senzill: la solució aportada per l’IPSA no suposa “estar de permís, sinó estar de guàrdia”, ha escrit, i haver d’atendre aquells afers que li passi el membre extra del seu personal que ha contractat.

Haver de triar

La conseqüència, sosté la diputada, és haver de “triar entre servir els meus electors o tenir cura d’un nadó acabat de néixer”. L’efecte que implica a llarg termini, creu Stella Creasy, és que els electors podrien castigar les dones en edat de gestar perquè la representació dels seus interessos és soscavada des del moment en què no poden votar o no poden atendre, amb plens poders, les sessions de la cambra.

Al febrer, quan va començar la seva batalla actual amb l’IPSA, Creasy ja va dir adreçant-se als seus col·legues per fer-los reflexionar sobre la necessitat d’un substitut amb tots els ets i uts: “No demano que algú sigui jo, ni a la Cambra ni fora. Un substitut és una figura ben establerta, algú que intervé per cobrir les funcions d’un professional, que actua en la seva absència i amb la seva autoritat delegada. En aquesta situació, tant el salari com l’estatus són importants. [La gent ha de] tenir confiança [que la cobertura] és prou responsable i té prou autoritat perquè no digui: «Sí…, però vull veure el diputat». No busco algú que vingui a parlar al Parlament. El que vull és algú que cobreixi el 90% del que fan els diputats, que és [feina] fora de la cambra”. Mentre això no s’aconsegueixi, és lícit dir que “el Parlament no segueix les lleis que estableix per als altres”.