Les emissions de CO₂ només baixaran un 40% el 2050, molt lluny de l'objectiu zero

BarcelonaMés de 50 països, inclosa la Unió Europea i els Estats Units, s'han compromès a arribar a les emissions zero el 2050, l'objectiu que imposa la ciència per evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica. Però si tots els estats compleixen els seus plans de reducció, l'any 2050 les emissions globals de CO₂ hauran baixat només un 40%, menys de la meitat del que cal. És el càlcul que ha fet l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que ha presentat aquest dimecres el seu informe anual World Energy Outlook. L'edició d'aquest 2021, a més, vol servir de "guia" per als líders polítics mundials que es reuneixen a Glasgow al novembre, en la cimera climàtica de l'ONU COP26. En aquesta trobada, que arriba amb un any de retard, els governs han de presentar nous plans de reducció d'emissions més ambiciosos, una gran "oportunitat per oferir un senyal inequívoc que acceleri la transició cap a l'energia neta arreu del món", diu l'informe.

Segons l'agència, per mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 ºC, cal que l'any 2030 la inversió anual en energies netes hagi pujat a 4 bilions de dòlars, més del triple que l'actual. L'AIE fa un toc d'atenció clar a tots els governs i remarca que no sols les seves accions actuals, sinó les seves promeses de reducció en aquesta dècada "crucial" fins al 2030 "es queden molt curtes respecte al que caldria" per avançar cap a les emissions zero netes el 2050. L'organisme recomana duplicar almenys el "desplegament" d'energies solar i eòlica, respecte als nivells promesos, i apunta també l'opció d'utilitzar "l'energia nuclear on sigui acceptable".

L'informe, però, també admet que la cimera arriba en un moment especialment complicat pel que fa a la conjuntura econòmica i energètica mundial, en què "la ràpida però desigual recuperació econòmica de la recessió pel covid-19" està generant "fortes pujades de preus als mercats de gas natural, carbó i electricitat". Una situació que ha generat "un fort repunt en l’ús del carbó i del petroli" per a aquest any 2021. "En gran part per aquest motiu, també està experimentant el segon augment anual d’emissions de CO₂ més alt de la història", diu l'informe.

Putin, disposat a enviar més gas a Europa

En aquest sentit, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha pres la paraula per assegurar que no està fent servir el gas com a arma política i que està disposat a incrementar el seu subministrament a Europa "si hi ha sol·licituds". Putin presidia una conferència energètica internacional a Moscou i va aprofitar l'escenari per deixar clara la seva posició en la polèmica. "Estem incrementant, no reduint, les nostres entregues a Europa. Altres subministradors han reduït les seves entregues en 14.000 milions de metres cúbics, i la meitat es deu a subministradors estatunidencs. ¿Qui és llavors qui ho utilitza com a arma?", ha dit.

La crisi de preus elèctrics a Europa per la falta de gas ha fet que molts girin la vista cap a Moscou, que subministra un terç del gas consumit a Europa. La polèmica pel nou gasoducte Nord Stream 2 entre Rússia i Alemanya va fer pensar que Moscou feia servir la crisi com a forma de pressió. Però Putin diu que Rússia ha augmentat un 15% el seu subministrament a Europa i un 13% les entregues de gas liquat. El líder rus reclama una "negociació" per trobar "mecanismes globals per equilibrar el mercat energètic".

Mentrestant, a la Xina el preu del carbó ha arribat dimecres a un nou rècord. La crisi energètica també colpeja fort el gegant asiàtic, l’emissor mundial més gran de CO₂, i l'ha obligat a posar fre al seu procés d'abandonament del carbó. A escala global, el 2020, les plantes de carbó mundials van produir encara un terç de l'electricitat del món, segons l'informe de l'IEA. De cara al 2030, els compromisos estatals que hi ha sobre la taula només faran reduir el carbó un 10%, quan caldria que baixés almenys un 55%. L'informe també pronostica un pic en la demanda de petroli que podria arribar poc després del 2025, si es compleixen els compromisos climàtics estatals, o a mitjans de la dècada del 2030 si seguim la tendència actual.