Trump continua pujant a les enquestes i supera Harris en alguns estats clau

BarcelonaLa distància a les enquestes entre Kamala Harris i Donald Trump s’ha reduït els últims dies, si es fa cas de les estimacions de vot difoses aquest divendres per la CNN, el New York Times, The Economist i ABC News. A 20 d’octubre, la mitjana dels principals termòmetres electorals donava a la vicepresidenta Harris el 49,2% dels sufragis i a l’expresident Trump un 48,3%.

En la seva última prospectiva, el New York Times mostra un empat al 48% pel que fa al vot popular. A principis de mes, el mateix rotatiu indicava tres punts de diferència a favor de Harris. El diari només identificava una bona notícia per a l’aspirant demòcrata. Harris compta amb un avantatge de 10 punts entre els que encara no han decidit el sentit del seu vot.

Fins a aquest divendres, han exercit el seu vot el 20% dels ciutadans registrats (161,4 milions), d’acord amb dades de l’Electoral Lab de la Universitat de Florida. En total, s’han pronunciat 32 milions d’electors: 15 milions presencialment i 17 per correu.

L’enquesta difosa per la CNN també indica un empat en vot popular al 47%. Però es tracta d’un sondeig telefònic, dut a terme entre el 20 i el 23 d’octubre a 1.704 dels votants registrats (només un 0,001% dels 161,4 milions) i amb un marge d’error d’entre 3,1 i 3,2 punts.

Les dades d’ABC News ofereixen una visió més detallada, en tant que desglossen les dades per a cadascú dels set estats claus. En dos –Wisconsin i Michigan– manté un lleuger avantatge la vicepresidenta Harris, amb un 0,2% i un 0,7%, respectivament; mentre que en quatre és l’expresident qui se situa per davant: a Arizona, amb un 2%; a Geòrgia, amb un 1,5%; a Carolina del Nord, amb un 1,2%, i a Pensilvània, amb un 0,3%. A l’estat de Nevada hi ha un empat al 43,7%. Pel que fa al vot popular, les dades de la cadena s’allunyaven tant de les de la CNN com de les del New York Times i atorgaven dos punts de diferència per a Harris: 48% a 46%. 

Per la seva banda, el setmanari The Economist mostra el paisatge més fosc per a la vicepresidenta: des del 19 d’octubre fins a aquest divendres, les possibilitats de victòria d’un candidat o l'altre s’han capgirat. Trump té ara un 53 sobre 100 de possibilitats mentre que Kamala Harris es queda en 47 de cada 100.

Sostre de vot

La conclusió és que quan falten nou dies, Donald Trump continua guanyant terreny. La distància s'ha escurçat després d'un estiu en què la vicepresidenta –que va començar per darrere a les enquestes– havia aconseguit superar el republicà, tot i que mai per sobre dels dos punts, fet que suposa un empat tècnic. La candidata no retrocedeix, però Trump ha pujat en diversos estats clau i, d'acord amb les dades d'ABC News, fins i tot la supera en quatre.

"Per algun motiu Kamala Harris té un sostre de vot que no està aconseguint sobrepassar, i el que passa amb Trump és just el contrari, que té un terra molt sòlid, amb un votant que no es qüestiona res, digui el que digui el candidat", explicava fa uns dies José Antonio Gurpegui, analista de l'Institut Franklin d'estudis nord-americans de la Universitat d'Alcalá de Henares. I partint de la seva base sòlida, Trump està aconseguint sumar més vots amb un discurs molt més negatiu que Harris, "basat en la por", com recorda Gurpegui, i convertir els immigrants en el cap de turc de tots els mals de la societat nord-americana, des de l'economia fins a la delinqüència i la crisi dels opiacis. I li està funcionant.

En canvi, algunes de les bases del vot demòcrata no són tan fidels, com demostrava una enquesta anterior a la d'aquest divendres del New York Times i el Siena College, que atorgava a Harris un suport dels votants llatins força inferior al que han tingut els últims tres candidats del seu partit a la Casa Blanca. Malgrat que Donald Trump ja va demostrar que la tesi que no es pot arribar a la Casa Blanca sense la major part del vot llatí era falsa, aquest és un grup creixent que encara es considera decisiu. En l'enquesta citada, només un 58% dels hispànics deia que votaria Harris i un gens menyspreable 35% diu que ho faria per Trump. "Els llatins pro-Trump tenen por que vinguin altres immigrants que els prenguin la feina", explicava Gurpegui. Harris també té menys suport del que s'esperaria entre els homes negres, un segon grup de població que també es considera tradicionalment demòcrata. No pas per casualitat, aquest dijous l'expresident Barack Obama es va unir per primera vegada a Harris en un míting a l'estat clau de Geòrgia.

El vot indecís és només un 4%

Tanmateix, l'expert no creia que la debilitat de Kamala Harris a les enquestes s'expliqui per algun grup ètnic o social concret. De fet, per evitar repetir els errors de Hillary Clinton el 2016, Kamala Harris està evitant fer campanya partint de la seva condició de dona o de dona multiètnica. "Harris està fent una campanya molt bona; les coses òbvies, com que és dona o que pertany a una minoria, no les està dient", i posa el focus en les propostes, apunta l'analista. Però, així i tot, el que deixen clar les enquestes és que l'entusiasme que va despertar la seva nominació entre els votants demòcrates no ha aconseguit traspassar a la resta de la societat. I aquest és el problema, perquè per guanyar necessita el vot dels indecisos, especialment dels votants independents però també dels republicans indecisos.

Es calcula que un 27% dels votants estatunidencs són independents –no es declaren ni republicans ni demòcrates–, i en els últims 44 anys només dos candidats han aconseguit arribar a la Casa Blanca sense tenir la majoria en aquest grup de votants: George Bush fill, el 2004, i Barack Obama, el 2012.

Les enquestes aquest cop estan frec a frec també en aquest grup d'independents, que serà més decisiu que mai, segons RCP. Però Gurpegui hi afegeix un altre grup clau: "Caldrà veure quant de suport aconsegueix Harris entre el 35% de republicans que van votar Nikki Haley a les primàries del partit en contra de Trump", apunta.

Així i tot, el percentatge de votants totalment indecisos, que diuen que aniran a votar però encara no saben a qui, es calcula que és només un 4%.

El problema torna a ser, com sempre, el sistema electoral dels Estats Units, que fa que tot el resultat s'acabi decidint en uns pocs estats, els estats clau o swing states. Aquest cop són set, que mostren un empat encara molt més ajustat entre tots dos candidats i que donaran els vots decisius per a la victòria. Una enquesta de fa deu dies a la NPR mostrava que Trump havia guanyat terreny en els últims dies en els estats clau de Pensilvània, Michigan i Wisconsin, que han passat de decantar-se per Harris a un empat, mentre que Arizona, que semblava encallada, ara es decanta més per Trump.

En la recta final fins al 5 de novembre, els dos candidats s'esforçaran per fer campanya en aquests estats, perquè està clar que, sobretot allà, cada vot que puguin arrabassar pot ser decisiu. Tal com apuntava fa uns dies el professor David Smith, del United States Studies Centre a l'ABC, aquestes poden ser "les eleccions més ajustades en dues dècades", després de les que va guanyar George Bush l'any 2000 gràcies a 537 vots de diferència a l'estat clau de Florida.