Enviar tropes de pau a Ucraïna: una proposta amb molta lletra petita

LondresLa possibilitat de l’enviament de tropes de pau occidentals a Ucraïna en un futur a curt o a mitjà termini no és clara. L’anunci que hores abans de la reunió de París va fer aquest dilluns el primer ministre britànic, Keir Starmer, revelant que estava disposat a fer-ho, un anunci en què també instava els aliats occidentals a comprometre’s més amb el futur d’Ucraïna i amb més despesa a l'OTAN, semblava més una pressió prèvia a la trobada de líders europeus que no l'inici del disseny d'un pla genèric per començar ja a discutir-lo i posar-se d’acord en els detalls.

Si fa no fa com la trobada de l’Aràbia Saudita entre Rússia i els Estats Units d'aquest dimarts entre el cap de la diplomàcia americana, Marco Rubió, i el del Kremlin, Serguei Lavrov, sobre la qual Rubio ha dit que era "exploratòria". La diferència és que sembla que els Estats Units i Rússia van per feina, mentre que les diferències al continent són més profundes.

Alemanya i Espanya ja van avançar dilluns que abans de parlar de tropes sobre terreny ucraïnès calia que hi hagués pau, i per a això abans cal superar molts obstacles. D'altra banda, Polònia, per exemple, assegurava que no hi enviarà soldats. I el Regne Unit sentenciava que en tots els casos els Estats Units haurien de donar cobertura a qualsevol participació occidental a Ucraïna. Una cobertura logística o d'un altre tipus. Però encara que s’arribessin a superar totes les recances polítiques que hi ha a hores d'ara entre els aliats de Volodímir Zelenski, les qüestions a salvar són encara moltes i molt complexes.

Sir Lawrence Freedman, catedràtic emèrit d’estudis de guerra al King’s College de Londres, ha assegurat en les darreres hores a diferents mitjans de comunicació britànics que “caldria una força substancial, potser de més de 100.000 soldats”, per oferir a Ucraïna veritables "garanties de pau". Per la seva banda, John Sawers, exdirector de l'MI6 –l’espionatge exterior britànic–, ha comentat també als mitjans britànics que, en primer lloc, caldria un mandat clar per a aquesta hipotètica força de pau: “Hauríem de tenir molt clara quina és la missió i quines són les regles d’enfrontament. Si els russos ataquessin, contraatacaríem o simplement n'informaríem a algun altre organisme? Quin tipus de poder aeri es necessitaria per donar cobertura a aquestes forces sobre el terreny? Hi donarien suport els nord-americans?"

Vigilància i intel·ligència

Per contra, el general nord-americà David Petraeus, que va dirigir les forces nord-americanes i internacionals a l’Afganistan i l’Iraq, i que és un gran defensor d’Ucraïna, ha suggerit en diferents intervencions, també davant de mitjans britànics, que potser no seria necessària una gran força de pau a Ucraïna: “No cal necessàriament tenir tropes sobre el terreny. Els ucraïnesos ja tenen prou soldats. El que es necessita a Ucraïna és una arquitectura molt sòlida d’intel·ligència, vigilància i reconeixement, juntament amb la capacitat d’atacar Rússia si incomplís els termes de l’acord.” I aquest sí que és un punt clau. Qui ho faria?

Però si calguessin tropes, quantes n'hi hauria d'enviar el Regne Unit, que és el primer o un dels primers països que n'ha ofert?L’especialista en afers de defensa del prestigiós setmanari The Economist Shashank Joshi posa l’exemple de les dificultats que implicaria que Londres decidís enviar un cos de la seva reserva estratègica. “En primer lloc, hauríem de comunicar oficialment a l'OTAN i al seu comandant suprem aliat a Europa –actualment el general nord-americà anomenat Chris Cavoli– la decisió. I això inclou mobilitzar diverses brigades i un gran quarter general al darrere per gestionar-les”.

Però segons les seves pròpies paraules, el Regne Unit no està en condicions de posar-ho en pràctica. Igual que tampoc no seria capaç de “desplegar una divisió de combat [uns 20.000 homes]". A tot estirar, seria factible una brigada, és a dir, al voltant de només 5.000 soldats. El problema és que el Regne Unit ja ha compromès la presència d’una brigada a Estònia, on actualment té un grup de combat. En cas de crisi o guerra, Londres ha garantit ampliar-la fins a la brigada completa.

I per fer-ho Londres “consumiria la major part dels recursos de l'exèrcit britànic”, apunta també Joshi. I desplegar una sola brigada blindada requeriria aproximadament entre el 70% i el 80% de totes les capacitats d'enginyeria de combat. “Dit d’una altra manera, no podríem fer gaire més, perquè no tindríem les capacitats de suport necessàries”. I complir el pacte amb Estònia i donar sortida a l'hipotètic compromís de Starmer amb Kíiv generaria un problema addicional per al Regne Unit. Perquè l'OTAN tindria buits per omplir i algú altre hauria de defensar la resta de la línia del front de l'Aliança amb Rússia. Seria estirar el llençol d'una banda per tapar-ne una altra, cos que deixaria al descobert la primera.

La relació amb Washington

Una altra pregunta clau s'infereix del que va apuntar dilluns Starmer en sortir de la reunió de París: quin paper tindrien els Estats Units, amb qui Europa ara està en crisi?

Si es tractés d’una força de dissuasió –dissenyada per reaccionar amb una intervenció més àmplia en cas que Kíiv fos atacada– caldria el suport polític dels Estats Units. I Donald Trump, com la setmana vinent li demanarà Starmer quan es vegin a la Casa Blanca, hauria de deixar clar en quins termes recolzarien aquesta hipotètica força de pau. "Caldrien certes capacitats militars específiques. La cobertura aèria seria crucial. Perquè no voldríem operar sota l’amenaça constant d’atacs aeris russos. I serien necessàries també defenses aèries terrestres. Europa no en té per cobrir l’escala d’aquest front", diu Freedman. La llista és llarga: avions d’intel·ligència, vigilància i reconeixement; suport logístic, i capacitats de guerra electrònica, entre d’altres, haurien de formar part del contingent a primera línia o a la rereguarda.

Però si l’objectiu de la presència de tropes a Kíiv només fos simbòlic, amb l’establiment de soldats a l’oest d’Ucraïna, potser en tasques de formació o per alliberar tropes ucraïneses perquè es despleguessin a la línia del front, o a la zona neutral designada, aleshores podria ser viable un desplegament molt més limitat del que comentava el catedràtic Freedman. El que queda clar és que per a un hipotètic desplegament de tropes primer cal garantir un acord de pau. I no s'hi arribarà fàcilment sense el vistiplau de Kíiv.