Erdogan accepta que Finlàndia entri a l'OTAN però manté el veto a Suècia

BarcelonaEl president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat aquest divendres que aixeca el veto a l'entrada de Finlàndia a l'OTAN, tot i que continua tancant la porta a Suècia. El mandatari turc s'ha reunit amb el seu homòleg finlandès, Sauli Niinistö, a Istanbul, i li ha comunicat la seva decisió, que desbloqueja, almenys en part, un procés encallat des de fa mesos. La intenció és que el Parlament turc voti l'ingrés de Finlàndia a l'Aliança Atlàntica abans que es dissolgui amb motiu de les eleccions del 14 de maig.

En una roda de premsa conjunta, Erdogan ha subratllat que Hèlsinki ha fet "passos honestos i concrets" per complir els compromisos pactats a la cimera de l'OTAN a Madrid el juny de l'any passat. "Tenint en compte la sensibilitat demostrada per eliminar les nostres preocupacions sobre seguretat i els progressos aconseguits, hem decidit començar el procés parlamentari per ratificar el protocol d'accés de Finlàndia a l'OTAN", ha explicat el president turc. Niinistö ha agraït el canvi de posició d'Erdogan, però ha dit que la pertinença de Finlàndia a l'OTAN "no és completa sense Suècia".

Per fer efectiva l'adhesió de nous membres a l'OTAN cal que els parlaments dels 30 aliats la ratifiquin. Suècia i Finlàndia ja han aconseguit el vistiplau de 28 països, però continuen pendents de la llum verda de Turquia, i també d'Hongria, que fa dues setmanes que posposa la votació. Segons ha informat aquest divendres Fidesz, el partit de Viktor Orbán, la intenció és que el Parlament hongarès ratifiqui la pertinença de Finlàndia el 27 de març. Segons Reuters, Budapest no debatrà el mateix dia l'ingrés de Suècia.

Finlàndia i Suècia van sol·licitar l'entrada a l'aliança militar conjuntament el maig de l'any passat, pocs mesos després que Rússia comencés la invasió d'Ucraïna. Des de l'inici, la intenció dels dos països va ser fer tot el procés junts, argumentant qüestions de seguretat regional. Això va provocar que el govern suec prengués la decisió d'unir-se a l'aliança militar més precipitadament del que probablement hauria volgut, tenint en compte que el suport de la població no era tan contundent com a Finlàndia.

De seguida, però, tots dos països van topar amb el mur de Turquia, que va bloquejar el seu ingrés assegurant que són "llar de moltes organitzacions terroristes". Amb els mesos, però, ha quedat clar que el principal problema per a Erdogan és Suècia, on hi ha una gran comunitat d'exiliats kurds. El president turc ha demanat, entre altres coses, l'extradició de desenes de ciutadans turcs. El govern suec, però, ha deixat clar que aquestes decisions corresponen a la justícia.

Extradició de 124 "terroristes"

Aquest divendres, Erdogan hi ha insistit, i ha assenyalat que Turquia ha fet arribar a Suècia una llista de 124 ciutadans turcs perquè siguin extradits. El president turc considera que Estocolm "ha obert els braços als terroristes" i ha afirmat que el progrés del procés d'entrada de Suècia a l'aliança militar "està relacionat directament amb els passos que faci" el país escandinau en la lluita contra el terrorisme.

Per justificar les seves afirmacions, Erdogan s'ha referit a les "contínues" manifestacions de membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), les Unitats de Protecció del Poble (YPG) "i les seves extensions" als carrers d'Estocolm. Fa tres setmanes, Turquia fins i tot va suspendre les negociacions amb Suècia després que un polític d'ultradreta cremés una còpia de l'Alcorà davant l'ambaixada turca a Estocolm, una provocació que va tenir com a reacció protestes i malestar a diversos països de majoria musulmana. A més, associacions kurdes a l'exili han convocat manifestacions en les últimes setmanes a la capital sueca en contra d'Erdogan.

Dimarts, el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ja va preparar el terreny i, en roda de premsa, va afirmar que molt probablement Finlàndia es convertiria en aliat de l'OTAN abans que Suècia. "La probabilitat que això passi ha augmentat", va dir, tot i que hi va treure ferro i va assegurar que només és qüestió de temps que Suècia també pertanyi a l'OTAN. "Jens Stoltenberg [el secretari general de l'OTAN] acostuma a dir que si això passa [que Finlàndia entra abans a l'aliança atlàntica], no serà un problema a llarg termini. No es tracta de si Suècia es convertirà o no en membre de l'OTAN, sinó de quan", va dir Kristersson.

El comandant en cap de les forces armades sueques, Micael Bydén, considera que no suposa un gran problema si Finlàndia entra a l'OTAN abans que Suècia, sempre que entre les dues entrades transcorri poc temps. "Esclar que hauria estat desitjable entrar-hi junts, però ara no tenim grans desafiaments, tret que comencem a parlar de més temps", ha dit a la televisió pública SVT.

Després del vistiplau d'Erdogan d'aquest divendres, doncs, sembla més probable que Finlàndia pugui formar part oficialment de l'OTAN durant la pròxima cimera de l'aliança, que tindrà lloc els dies 11 i 12 de juliol a la capital de Lituània, Vílnius. El futur de Suècia com a aliat segueix en suspens, però el govern d'Estocolm confia que les eleccions turques del maig suposin un punt d'inflexió i que el procés es pugui desbloquejar abans de l'estiu.