Per què Erdogan té por de l'alcalde d'Istanbul?

BarcelonaEkrem Imamoglu, alcalde d'Istanbul i principal opositor al president turc Recep Tayyip Erdogan, ha passat la seva primera nit a la presó de Silivri, després que diumenge el govern el suspengués del càrrec. El mateix dia Imamoglu havia estat elegit candidat del seu partit, el kemalista CHP, per a les eleccions presidencials del 2028, amb el suport de 15 milions d’electors en unes primàries obertes. Imamoglu va ser detingut dimecres acusat de "corrupció" i "d’activitat terrorista", els càrrecs de manual per atacar l’oposició política a Turquia. La detenció ha desencadenat una onada de mobilitzacions sense precedents en l’última dècada que acumula ja 1.133 detinguts, inclosos diversos periodistes. L’oposició ha anunciat que les protestes continuaran diàriament, malgrat la repressió policial amb gasos lacrimògens, gas pebre i canons d’aigua.

Aquest mateix dilluns, després de sis dies de protestes, Erdogan ha fet un discurs a la televisió per criticar les protestes i titllar-les de "moviment violent" i acusar l'oposició de "provocar" la ciutadania. "L'oposició és la responsable dels nostres policies ferits, dels aparadors trencats dels nostres botiguers i dels béns públics danyats. Seran responsables de tot això, políticament al Parlament i legalment a la justícia. Crec que si els queda algun respecte, s'avergonyiran del mal que han fet al país", ha arengat el president des d'Ankara i ha insistit en les acusacions de "corrupció" al líder opositor empresonat.

Imamoglu té un important capital polític des que el 2019 va guanyar les eleccions a l’alcaldia d’Istanbul, la capital econòmica del país, contra el candidat de l’AKP, el partit del president Erdogan. L’AKP va forçar la repetició dels comicis al·legant que els vots no s’havien comptat bé, però el tret li va sortir per la culata i Imamoglu va guanyar el segon cop amb un contundent 54% dels vots. "És una persona amb carisma i una personalitat forta. Erdogan projecta una imatge d’un pare que regna; en canvi, Imamoglu és una figura més pròxima i que es presenta com a víctima de la conxorxa de les elits", apunta Eduard Soler, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels observadors més atents a la situació de Turquia. Aleshores quin és el perill que representa l’alcalde per al president? "Erdogan no vol transformar el sistema polític turc en una dictadura: vol governar de manera autoritària, però amb la legitimitat de les urnes, i per això Imamoglu és per a ell un candidat temible", afegeix Soler. I per això l’estat profund fa tot el que pot per desarticular l’única alternativa a les urnes que ara per ara ha despuntat en la dècada que Erdogan ha estat president, un càrrec que va assumir el 2014 després de ser primer ministre des del 2003.

Una altra manera de fer política

Amb només 54 anys, el kemalista, que va arrabassar al partit d’Erdogan l’alcaldia de la capital econòmica de Turquia, és la principal figura de l’oposició, amb una carrera meteòrica que va començar com a alcalde de districte. "Representa una altra manera de fer política, basada en les emocions, però en les emocions positives, i té capacitat d’atreure tant sectors laics com religiosos, alhora que es proposa com algú que no prové de les grans famílies", afegeix Soler. Imamoglu, com Erdogan, va néixer a la regió del Mar Negre. I també com Erdogan ha estat capaç d’atreure’s les simpaties tant de nacionalistes turcs com dels kurds.

De fet, no deixa de ser sorprenent que l’alcalde topi amb l’acusació d’activitat terrorista pels seus contactes amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), just en el moment en què el seu líder, Abdullah Öcalan, ha fet una crida al desarmament. És difícil pensar que la detenció de l’opositor hagi coincidit per atzar amb l’inici del procés de desmantellament de la guerrilla kurda després de 40 anys de lluita armada. Amb aquest procés sobre la taula els kurds ho tenen més complicat per ser actius en el front comú opositor, que ha aglutinat tots els que s’enfronten a Erdogan, una figura clarament polaritzadora. L’oposició sap que la seva única oportunitat és estar unida, mostrar-se oberta i seguir plantant cara ocupant l’espai públic. No en va, el front de tots contra Erdogan ha estat a punt de guanyar les eleccions més d’un cop, fins i tot en un context en què com s’ha demostrat, les eleccions no són justes. Amb Imamoglu han estat detinguts una cinquantena d’opositors acusats igualment de "corrupció" i de "terrorisme". Les autoritats turques han demanat a X la suspensió de 700 comptes.

La detenció dimecres de l’alcalde ha desencadenat una onada de protestes inèdita a Turquia des de les mobilitzacions pel parc de Gezi del 2013, que van suposar el principal desafiament a Erdogan. En aquest cas hi ha hagut protestes almenys en 55 de les 81 províncies turques, amb una participació molt important del jovent i sobretot dels estudiants universitaris. De fet, 20 universitats del país ja han anunciat l'inici d'una vaga indefinida per protestar contra la detenció d'Imamoglu.

Evin Barış Altıntaş, de l’Associació d’Estudis de Llei i Mitjans, que vetlla per la llibertat d’expressió, ha destacat que la majoria dels periodistes detinguts a les protestes són fotògrafs i ha denunciat que les autoritats han amenaçat de suspendre les llicències dels mitjans que retransmetin les manifestacions. "Les protestes són grans i les autoritats fan tot el que poden per contenir-les, però continuen creixent cada dia", diu.