Erdogan guanya, però haurà d'afrontar una segona volta

IstanbulLes eleccions turques d'aquest diumenge deixen un titular clar: El president turc, Recep Tayyip Erdogan, haurà d'anar per primera vegada a una segona volta. Però l'oposició haurà de seguir picant pedra per derrocar un Erdogan que no es dona per vençut i encara té una massa de votants que li segueix sent molt fidel.

La caiguda de popularitat d'Erdgoan, amb la greu crisi econòmica del país i després dels devastadors terratrèmols del febrer, s'ha notat a les urnes. Per primera vegada, el màxim dirigent de Turquia des de fa dues dècades haurà d'afrontar una segona volta. Encara amb l'escrutini inacabat (amb el 99% recomptat) l'actual president ha obtingut un 49,4% dels vots, segons el Tribunal Suprem Electoral. El principal opositor, Kemal Kiliçdaroglu, s'ha quedat amb el 44,96%, i el tercer candidat, Sinan Ogan, ha obtingut 5,2% dels vots.

Si es confirma que cap candidat ha arribat el 50%, Turquia celebrarà una segona volta el 28 de maig per decidir qui governarà el país eurasiàtic els següents cinc anys. Tot i la victòria d'Erdogan, que ha obtingut un resultat millor del que preveien les enquestes, l'oposició ha aconseguit, per primera vegada, forçar una segona ronda davant el candidat que no ha perdut cap elecció en trenta anys,

Quan l'escrutini ha arrancat, Erdogan es projectava com el guanyador indiscutible de la nit, amb més d'un 60% dels vots, una xifra que donava ales als seus seguidors, que ja començaven a pensar que la nit seria curta. El president, tot i que ha anat perdent suport, ha encapçalat en tot moment. Tot i això, el recompte ha estat –i continua estant– envoltat de confusió. L'agència de notícies estatal, Anadolu, donava uns resultats més favorables a Erdogan que les televisions opositores, que oferien unes xifres basades en el recompte independent de l'agència privada –que no opositora– ANKA, en què la distància entre els dos candidats principals era molt menor. Tot i això, al final de la nit, els resultats han acabat sent molt similars.

D'altra banda, els resultats de les zones pro-oposició arribaven tard. Indrets com el barri de Çankaya, a Ankara, només tenien el 10% escrutat quan altres zones amb més vot progovernamental ja tenien el 90%. Segons la premsa turca, això era degut a uns interventors que impugnaven els resultats a les seves meses electorals i provocaven un retard en el recompte dels vots. De fet, el partit socialdemòcrata CHP de Kemal Kiliçdaroglu ha parlat de "manipulació" en la difusió dels resultats, i ha assegurat que hi ha 7,5 milions de vots "que no han entrat al sistema". "Venen de llocs on som més forts. Manipulen els resultats i deixen la gent tota la nit davant de la televisió", ha retret l'alcalde d'Istanbul i aspirant a la vicepresidència, Ekrem Imamoglu.

A part de les eleccions presidencials, Turquia també ha celebrat aquest diumenge eleccions parlamentàries. La governamental Aliança de la Nació –formada pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament, l'ultranacionalista MHP i altres partits minoritaris– ha aconseguit, segons resultats preliminars, el 49% dels vots. Quant a l'opositora Aliança del Poble –amb el Partit Republicà del Poble CHP i l'ultranacionalista IYI Part, entre d'altres– es quedaria amb el 35% de la representació. Finalment, l'esquerra pro kurda, ha obtingut el 10% dels vots. 

Participació massiva

Amb més de 190.000 col·legis electorals i prop de 60 milions de votants, les cues per votar eren evidents durant les primeres hores del matí. I com era d'esperar, la participació en aquestes eleccions ha sigut massiva, d'un 88,5%. Per no viure les eleccions per televisió, Ozan Turançiftçi, advocat de professió, ha exercit de supervisor en un col·legi. I com ell, milers de joves que han volgut aportar el seu gra de sorra a un procés electoral amb risc de ser discutit. “L'alta participació sol afavorir l'esquerra, ja que són sectors que abans no eren tan propicis a votar”, explica a l'ARA. També afegeix que l'ambient és contingut: cap crit a favor o en contra, només cues silencioses i emocions contingudes com si el país aguantés la respiració pel que estava a punt de venir. 

Amb els col·legis oberts, els dos candidats estrella d'aquestes eleccions, Erdogan i Kiliçdaroglu, arribaven als seus respectius punts de votació. Entre grans aplaudiments i crits, el líder opositor votava a Ankara i deia als mitjans de comunicació que “la primavera està a punt d'arribar”. I sentenciava: “Tots trobem molt a faltar la democràcia. Tots trobem molt a faltar estar junts”. Per la seva banda, Erdogan votava a Istanbul i quan tancaven els col·legis electorals es congratulava que el procés s'hagués fet de forma democràtica. “Continuarem defensant la nació”, deia a través de les xarxes socials. 

Mentrestant, els ciutadans de les províncies del sud afectades pels devastadors terratrèmols del 6 de febrer en què van morir més de 50.000 persones havien de votar en contenidors. A la província de Malatya, l'YSK ha instal·lat un centenar de contenidors en alguns jardins institucionals i camps de desplaçats perquè la gent pogués votar. A la província de Hatay, la més devastada pels terratrèmols, els ciutadans es reunien per votar en escoles sense danys i també als 400 contenidors instal·lats als jardins de les escoles derruïdes. L'estampa també deixava imatges on es podien veure un gran nombre de ciutadans, amb les seves maletes, que tornaven als seus pobles devastats només per votar.