Els “errors” dels bombers a la torre Grenfell de Londres
Haver evacuat els veïns hauria salvat vides
LondresLa tragèdia de la torre Grenfell s’hauria pogut saldar amb menys víctimes mortals si el cos de bombers de Londres no hagués patit “greus mancances i errades sistèmiques” en la resposta al foc. Aquest incendi, en què van perdre la vida 72 persones -18 de les quals nens-, és el més greu registrat a la capital britànica des de la Segona Guerra Mundial.
El fet que triguessin dues hores a ordenar l’evacuació massiva de l’edifici, de 24 plantes, va deixar atrapats en una ratera molts dels veïns dels pisos superiors, que es van limitar a seguir les instruccions dels especialistes del cos. Aquestes són les conclusions més dures de l’informe publicat ahir sobre la tragèdia, que va tenir lloc el juny del 2017 al barri de Kensington, a l’oest de Londres, un dels districtes més benestants de la capital britànica però amb enormes diferències econòmiques en només uns pocs carrers de distància.
L’informe també acusa la comissionada del cos de bombers, Danny Cotton, d’“insensibilitat notable” després que en el decurs de la investigació declarés que “no hauria fet res diferent”. Els familiars de les víctimes van demanar ahir la seva renúncia al càrrec, cosa que Cotton va desestimar.
L’anàlisi dels fets, un volum de mil pàgines, ratifica dades que la investigació ja havia posat al descobert: el foc es va iniciar en un pis de la quarta planta per una errada tècnica d’un frigorífic-congelador de la marca Whirpool, companyia nord-americana que pot fer ara front a demandes multimilionàries per responsabilitat civil. El fet que l’aïllament de l’edifici, fruit d’una restauració que s’havia fet recentment, fos exterior, i que els materials utilitzats no fossin ignífugs, van contribuir també a fer de l’estructura una torxa.
La combinació d’aquest element i de la política habitual dels bombers per a aquest tipus d’estructures -fer que els afectats es quedin als pisos confiant que els tallafocs de les portes contindran les flames fins que es controli l’incendi- va agreujar la tragèdia.
L’informe, dirigit pel jutge retirat Martin Moore-Bick, sosté que “la decisió [de fer que es quedessin als pisos] es podria i s’hauria d’haver rectificat entre la 1.30 i la 1.50 de la matinada, i és probable que hi hagués hagut menys víctimes mortals”. La comissària adjunta dels bombers no la va rectificar fins a gairebé les tres de la matinada.
La catàstrofe de Grenfell va ser debatuda també ahir al Parlament, i el líder laborista, ja en campanya electoral, no va estalviar les crítiques al primer ministre, Boris Johnson. Concretament el va acusar d’haver exigit retallades als bombers de Londres per valor de 113 milions durant la seva etapa com a alcalde (2008-2016). Les retallades haurien pogut influir en les “errades sistèmiques” denunciades pel jutge.
La investigació sobre l’incendi, però, no ha acabat amb la publicació d’aquest informe. L’any vinent tindrà lloc una segons part, que intentarà aclarir les responsabilitats polítiques que van permetre la remodelació d’un edifici de titularitat pública amb materials que posaven en risc la seva seguretat.
