Els escandinaus criden a boicotejar els productes dels Estats Units

Barcelona"M'encanta el bourbon, però perquè no sigui americà hi ha alguna alternativa?"; "Em compraré un nou raspall de dents elèctric. Oral B sembla que és dels EUA. Què me'n dieu, de Philips? O teniu algun consell de raspalls de dents suecs o europeus?"; "Hi ha algun detergent líquid per al rentavaixelles que no sigui dels EUA?". Aquests són alguns dels últims missatges que es poden llegir en una pàgina de Facebook d'usuaris suecs que fan una crida a boicotejar productes dels Estats Units en protesta pel gir de la política de la Casa Blanca des del retorn de Donald Trump.

La pàgina té uns 81.000 seguidors. A Dinamarca, on aquest moviment també ha agafat embranzida, la pàgina de Facebook té gairebé 90.000 seguidors. És un moviment que advoca perquè els consumidors prenguin consciència dels productes que compren en el seu dia a dia i que, en comptes d'optar per la gran quantitat de marques nord-americanes, beneficiïn les de proximitat. "El grup va néixer de la frustració pel fet que sentim que el món s'ha convertit en un lloc significativament més incert i impredictible des del 20 de gener del 2025", diu la descripció de la pàgina sueca. I afegeix que l'objectiu és "canviar la política de l'administració dels Estats Units" de Trump i "salvaguardar la democràcia, l'autodeterminació i la seguretat".

Hi ha usuaris que insten a deixar de comprar qualsevol marca dels Estats Units; uns altres opten per perdonar els que són produïts a Europa. "Estem rebent moltes publicacions sobre Unilever i molta gent vol fer-li boicot. Però podem estar tranquils: els productes d'Unilever estan produïts dins la UE. L'estiu està salvat per a molts fans de Ben&Jerry", diu una usuària. En canvi, en aquesta pàgina sí que hi ha una mala notícia per als suecs: "El més suec de tot, Marabou, per desgràcia és nord-americà, és propietat de Mondelez International, de Chicago". Les xocolates de la marca Marabou, amb el seu embolcall groc cridaner, són a tots els supermercats del país.

A Dinamarca hi ha debat sobre el boicot a la Coca-Cola, perquè per al mercat danès s'elabora a les instal·lacions de Carlsberg. Però l'economista experta en consum de Sydbank Ann Lehmann Erichsen argumenta a la cadena TV2 que els consumidors no estan obligats a entendre les estructures de les companyies internacionals: "Els consumidors polítics fan boicots per alçar la veu i només miren el fet que la marca sigui nord-americana, tot i que això pugui afectar els llocs de treball danesos".

Dificultat amb les finances i les tecnològiques

Però, quin abast real té aquest moviment? Al voltant d'un 20% dels suecs ja fan boicot als productes estatunidencs i una gran majoria diuen que s'ho plantegen, segons un estudi de la Universitat de Lund publicat aquesta setmana. L'han elaborat investigadors de l'Escola d'Econòmiques i Administració d'Empreses juntament amb l'empresa d'enquestes Norstat Sweden. L'estudi demostra que els consumidors veuen fàcil trobar alternatives a begudes, menjar ràpid, dolços i productes d'higiene, mentre que en uns altres àmbits la substitució de marques estatunidenques és més complicat.

"Els hàbits són difícils de trencar i alguns mercats estan dominats per actors estatunidencs. Per exemple, el 75% dels suecs utilitzen Visa o Mastercard, però només un 15% veuen alternatives realistes", diu el professor Johan Anselmsson, responsable de la investigació. Apunta que passa el mateix amb les companyies tecnològiques com Google i Apple. Un exemple clar és el fet que la plataforma que s'està utilitzant per cridar al boicot és Facebook, de propietat estatunidenca.

Segons l'expert, aquest moviment pot suposar una oportunitat per a les empreses europees per guanyar consumidors, subratllant el seu origen, tot i que ha apuntat que cal que s'hi afanyin. "Fer que el país d'origen sigui visible i oferir alternatives europees clares pot ser crucial perquè aquesta tendència persisteixi i agafi força", diu.

Un distintiu per als productes europeus

A Dinamarca, el grup empresarial propietari dels principals supermercats del país, Salling, ha engegat una iniciativa en aquesta línia: ha marcat amb una estrella els productes de marques europees. "És un servei d'informació per als clients si volen actuar d'aquesta manera. Nosaltres no boicotejarem de cap manera els productes nord-americans ni els marcarem. Deixem que el client decideixi si vol actuar en conseqüència o no", va argumentar el conseller delegat de Salling, Anders Hagh, al diari Avisen.

"Crec que és una bona iniciativa. Els EUA no s'han comportat amb gaire simpatia amb nosaltres últimament, així que si els podem castigar una mica, crec que està bé", resumia Niels Hansen, un client d'un supermercat a Aarhus, a la cadena TV2. És un sentiment estès entre els danesos, sobretot per la insistència de Trump d'annexionar-se Groenlàndia.

Segons una enquesta publicada per aquesta mateixa emissora, la meitat dels danesos s'han abstingut deliberadament de comprar productes nord-americans des que Donald Trump va ser investit president. A més, un 80% tenen ara "menys" o "molt menys" interès a viatjar als Estats Units i un 81% diuen que tenen una visió més negativa de Tesla.

Amb tot, hi ha experts que coincideixen a dir que les conseqüències d'aquesta mena d'accions són, en general, breus i tenen un impacte molt limitat. "L'experiència demostra que és molt difícil obtenir grans efectes econòmics amb els boicots dels consumidors", conclou a l'agència AFP el professor d'economia de la Universitat de Göteborg, Olaf Johansson.

Dinamarca se sent humiliada per Trump i els groenlandesos reclamen decidir