Escàndol Predator: el cas Pegasus que sí que ha acorralat el govern grec
L'executiu conservador de Kiriakos Mitsotakis hauria espiat els seus propis ministres i coreligionaris
AtenesSón dies complicats per a l'administració del primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis. Arran de l'escàndol d'espionatge amb Predator que sacseja Grècia i del qual cada setmana se'n saben nous detalls, el govern grec viu els seus dies més negres. I és que s'ha sabut que fins i tot havia espiat els seus propis ministres. El cas Predator té un abast i unes conseqüències que van molt més enllà de les que han tingut fins ara a Catalunya i a Espanya el Catalangate i el cas Pegasus.
Entre el 2017 i el 2019, el periodista Thanasis Koukakis va investigar la corrupció i el blanqueig de capitals dins de l'establishment grec. "Investigava l'evasió d'impostos de persones poderoses del país. L'estiu del 2019 Mitsotakis va guanyar les eleccions contra Syriza i quan va arribar al poder va decidir un canvi polèmic: les investigacions de delictes bancaris a partir d'aquell moment no les portaria directament la Fiscalia. Com explica Koukakis, "a causa de l'aprovació d'aquesta esmena es van deixar d'investigar una dotzena de persones". Moltes d'elles es van convertir, segons el periodista, en col·laboradors pròxims al govern. Koukakis va publicar tres articles al Financial Times que van molestar especialment el govern. Paral·lelament, el primer ministre va ser assumir directament el control dels serveis secrets grecs, l'EYP, abans sota les ordres del ministeri d'Ordre Públic.
L'estiu del 2020 el telèfon de Koukakis va començar a funcionar malament, així que el va portar a l'Autoritat Hel·lènica per a la Seguretat i Privadesa de les Comunicacions (ADAE), que audita i supervisa l'EYP, i uns mesos més tard es va confirmar el que sospitava: els serveis secrets l'hi havien punxat. "Vaig demanar-ne el motiu i, el mateix dia que vaig presentar la demanda, em van deixar d'espiar. Vaig passar de ser una amenaça nacional a no ser-ho en 24 hores", explica el periodista. El cas va saltar a la premsa de la mà de Reporters United, i l'administració Mitsotakis es va posar en alerta: el 31 de març del 2021 el govern va modificar la llei, amb efectes retroactius, per impedir que l'ADAE comuniqués a la ciutadania si havien estat vigilats. En aquell moment també es va saber que també s'havia espiat el periodista especialitzat en migracions Stavros Malichudis.
Tot plegat va ser només l'inici del que ja es coneix com el Watergate grec. El març passat, Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, va informar Koukakis que havia estat espiat amb Predator. Es tracta d'un software d'espionatge menys discret que Pegasus perquè infecta els telèfons quan l'usuari clica un enllaç. Predator va arribar a Grècia des de Xipre a través d'Intellexa, l'empresa comercialitzadora, i d'una segona empresa, Krikel, i mitjançant dos personatges ben coneguts: Giannis Lavranos i Felix Bitzios, dues de les persones investigades per Koukakis el 2019 i properes al govern. El cas va agafar una nova magnitud a l'abril, quan, en un control rutinari, els serveis del Parlament Europeu van informar l'eurodiputat i president del PASOK, Nikos Androulakis, que havien intentat infiltrar el seu mòbil amb Predator. Androulakis no va caure en el parany de clicar l'enllaç, però l'escàndol va esclatar.
Koukakis es remet a l'evidència per relacionar l'ús de Predator, l'EYP i el govern. "Aquests contractes són confidencials, però sabem que Krikel va pagar a Intellexa perquè li proporcionés l'equip per instal·lar Predator", explica el periodista. Contra les cordes, a l'agost, el cap de l'EYP Panagiotis Kontoleon i el cap de gabinet del govern Grigoris Dimitriadis, per a més inri nebot de Mitsotakis, van haver de dimitir. El govern va reconèixer en aquell moment l'espionatge sota l'empara de la llei, però va negar haver fet ús de Predator. El que sí que ha reconegut és que va atorgar llicències a Intellexa per vendre Predator a Madagascar.
Una comissió d'investigació que va quedar en paper mullat
Des de llavors, el govern s'ha negat a donar cap explicació assegurant que es tracta d'informació confidencial; però a finals d'agost es va establir una comissió d'investigació, a demanda dels partits de l'oposició. Les indagacions van acabar a l'octubre i tot el procés va estar ple d'irregularitats. D'una banda, el president, el vicepresident i el secretari d'aquesta comissió eren tots de Nova Democràcia —el partit de govern—, i l'elecció dels testimonis va quedar en les seves mans. De fet, la mesa de la comissió va rebutjar tots els testimonis proposats per l'oposició. La comissió d'investigació del Parlament Europeu que va investigar l'ús de Predator va arribar a criticar "la negativa a publicar l'acta de la comissió i a distribuir l'acta i els documents a altres membres de la comissió".
Les últimes revelacions del portal Documento (dirigit pel periodista d'investigació Kostas Vaxevanis, que es va fer famós quan va publicar la llista Lagarde amb els noms de més de dos mil evasors fiscals grecs) estan canviant la matriu del cas. Ha revelat una llarga llista de periodistes i polítics, a qui també van intervenir el mòbil amb Predator. Entre els espiats hi hauria fins i tot l'ex primer ministre conservador Andonis Samaràs, i l'actual ministre d'Exteriors Nikos Dendias i les seves dones. El mitjà assegura que tots els polítics presumptament espiats es preparaven per disputar a Mitsotakis el lideratge conservador o no eren de la corda del primer ministre. Es dona el cas que Documento no va rebre les subvencions del govern durant la pandèmia.
"Ara sabem que s'ha estat espiant col·laboradors i ministres", explica Vaxevanis. Pensa que l'escàndol ha tingut un impacte profund en la imatge del govern grec a Europa. "Veuen Mitsotakis com un personatge tòxic", diu. Les pròximes setmanes seran clau per saber fins on arriba el cas d'espionatge a Grècia i, sobretot, com afecta les eleccions que s'han de celebrar aquest estiu.