Esclata la guerra a Etiòpia

BarcelonaL’anunci s’ha fet realitat. El primer ministre etíop i premi Nobel de la pau, Abiy Ahmed, va anunciar dimecres una ofensiva armada a la regió de Tigre, al nord del país, i aquest divendres ja s’ha registrat un important moviment de tropes governamentals que es dirigien cap a la zona mentre avions de combat sobrevolaven Mekele, la capital tigre. També s’han pogut sentir bombardejos des de la regió veïna d’Amhara, segons ha informat a Reuters un treballador humanitari.

No es tenen més detalls del que passa realment a la zona perquè el govern hi ha tallat la connexió d’internet i ha tancat l’espai aeri a tots els vols comercials. Però els dos bàndols –l’executiu d’Addis Abeba i el Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT), que governa la regió– han confirmat l’inici del conflicte.

“Les operacions que es duen a terme al nord d’Etiòpia tenen uns objectius clars, limitats i realitzables: restablir l’estat de dret i l’ordre constitucional, i protegir els drets dels etíops de viure en pau a qualsevol lloc del país”, ha destacat el primer ministre a través d’un missatge a Twitter. Les seves paraules no han tranquil·litzat ningú. Bàsicament perquè el que en teoria és un conflicte regional pot derivar en una desestabilització de tota la regió, perquè Tigre fa frontera amb Eritrea, un país amb el qual Etiòpia va estar en guerra durant dues dècades.

Sense anar més lluny, aquest divendres el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha expressat la preocupació pel conflicte. “L’estabilitat d’Etiòpia és important per a tota la regió de la Banya d’Àfrica. Insto a una desescalada immediata de la tensió i a una resolució pacífica de la disputa”, ha escrit també a Twitter.

Etiòpia és un monstre en comparació amb qualsevol país d’Europa. Té gairebé 100 milions d’habitants, està format per diverses ètnies i la seva superfície equival a les d’Espanya i França juntes. Els tigre només representen el 6% de la població total del país. Malgrat això, el FPAT va ser el grup dominant a la federació de partits multiètnica que va controlar Etiòpia durant tres dècades, fins que Abiy Ahmed va arribar al poder l’any 2018.

El FPAT no reconeix Ahmed com a líder des del 5 d’octubre, data en què el seu mandat s'hauria d’haver acabat si s’haguessin celebrat eleccions a l’agost. Es van posposar a causa del coronavirus. Amb tot, el FPAT sí que va convocar unes eleccions regionals i les va guanyar àmpliament, cosa que fa que es consideri una força legítima. La gota que ha fet vessar el got i ha desencadenat l’actual conflicte és un atac contra dues bases militars a la regió de Tigre i la mort d'alguns soldats. Segons el govern d’Addis Abeba, el FPAT n’és el responsable tot i que aquesta formació ho desmenteix.