Augmenten a 39 els morts per l'esfondrament de Gènova
Tres de les víctimes mortals són de nacionalitat francesa
BarcelonaLa delegació del govern de Gènova ha informat aquest dimecres que el balanç provisional de morts per l'esfondrament del viaducte de la ciutat ascendeix a 39 persones. Tres són de nacionalitat francesa. També ha comunicat que hi ha setze ferits més –dotze dels quals es troben en estat greu– i es preveu que el nombre de víctimes augmenti. Un miler d’efectius continuen buscant supervivents entre la runa desesperadament. Els bombers han difós un vídeo a Twitter que mostra la dificultat de les tasques de rescat.
Eren exactament les 11.50 h d'ahir quan va semblar que el cel caigués sobre la terra a Gènova. Un tram de fins a 215 metres de longitud de l’autovia A-10 al seu pas per l’emblemàtic pont Morandi –un viaducte de més d’un quilòmetre que creua el riu Polcevera i que passa per sobre d’una via ferroviària i d’una zona residencial i una altra d’industrial d’aquesta ciutat del nord-oest d’Itàlia– es va enfonsar de cop. Una trentena de turismes i una desena de vehicles pesants transitaven per aquell tram de l’autovia en aquell precís instant, segons càlculs de la Protecció Civil italiana. El pont té una alçada de 90 metres i, en ensorrar-se, diversos vehicles van caure al buit i van quedar sepultats.
Es dona la circumstància que ahir plovia a Gènova –des de primera hora del matí tota la regió de la Ligúria estava en alerta taronja–, que un llamp va caure a prop del pont poc abans de l’enfonsament, que s’estaven fent obres de consolidació de part del paviment de l’autovia i que el viaducte ha requerit treballs de manteniment des de gairebé la seva inauguració l’any 1967, fins al punt que alguns enginyers havien plantejat la seva demolició perquè costava més mantenir-lo que construir-ne un de nou.
Ahir, però, continuaven sense conèixer-se les causes de la monumental “tragèdia” –així és com els genovesos van definir el fatal enfonsament–, però tothom va coincidir que caldrà buscar responsabilitats. El president italià, Sergio Mattarella, va ser el primer a plantejar-ho sense embuts a través d’un comunicat. De fet, s’ha obert una investigació per aclarir què va passar.
“Una tragèdia d’aquesta magnitud és inconcebible en un país modern com el nostre”, va dir per la seva banda el primer ministre, Giuseppe Conte, que ahir mateix es va traslladar al lloc de l’ensorrament. Avui ho farà el polèmic ministre de l’Interior, Matteo Salvini –del partit ultradretà La Lliga–, que ahir ja va afegir llenya al foc: va advertir que potser Itàlia haurà d’incomplir les restriccions pressupostàries de la Unió Europea “si les limitacions externes” els impedeixen “gastar per tenir carreteres segures”.
L’empresa concessionària
L’empresa Autostrade per l’Italia té la concessió de l’autovia A-10. Ahir el ministre d’Infraestructrues, Danilo Toninelli –del Moviment 5 Estrelles, soci de govern de La Lliga–, va recordar que aquesta empresa “té una concessió de l’estat per encarregar-se de la gestió i de la manutenció d’aquesta carretera”. “Les causes de l’ensorrament s’investigaran a fons tan bon punt sigui segur accedir al lloc”, va defensar aquesta companyia a través d’un comunicat. Amb tot, no va convèncer. Les accions d’Autostrade per l’Italia –que, per cert, és filial d’Atlantia, l’empresa que tot just ha comprat l’empresa concessionària espanyola d’autopistes Abertis, conjuntament amb ACS– van caure ahir després del sinistre.
De moment és impossible accedir al lloc de la tragèdia de manera segura. De fet, ahir fins a 440 veïns de la zona van haver de ser evacuats perquè va haver-hi una fuga de gas i perquè es tem que altres parts del viaducte també es puguin ensorrar. Els tècnics estan examinant l’estructura i no descarten que més persones hagin de ser traslladades a altres parts de la ciutat.
El viaducte té una longitud exacte de 1.182 metres i sobrevola part de Gènova. Es podria dir que ja formava part del seu paisatge urbà. Existia des de fa mig segle. “El pont Morandi no era estimat a Gènova. Se’l considerava lleig i intrusiu”, va explicar ahir a l’ARA el fotògraf genovès Roberto Saba, que precisament va fer un projecte amb el nom Not over my backyard [No per sobre del pati de casa meva], en què mostrava com el mastodòntic viaducte passava per sobre de zones residencials de la ciutat -fins i tot fent ombra als edificis- i els seus enormes pilars ocupaven els carrers. Per sort, el tram del viaducte que es va ensorrar ahir va ser el que passava bàsicament per sobre del riu Polcevera i diverses vies ferroviàries.
“Sempre he tingut sentiments contradictoris sobre el viaducte. D’una banda, em semblava horrorós, però, de l’altra, l’admirava perquè em semblava una meravellosa obra d’enginyeria”, explica Saba. Ahir la seva admiració va desaparèixer alhora que ho feia part del pont.
Molts testimonis van atribuir l’enfonsament a les pluges i al llamp que va sacsejar Gènova al matí. Però més tard les autoritats van deixar entendre que aquesta hipòtesi era totalment absurda. També es va posar el focus en les obres de consolidació que s’estaven fent en part del paviment de l’autovia. “Es va instal·lar un pont grua per permetre el desenvolupament dels treballs. Les obres i l’estat del viaducte han estat supervisats en tot moment”, va informar l’empresa concessionària, que també se’n rentava les mans.
El viaducte és un projecte de l’enginyer italià Riccardo Morandi. Es va construir per agilitar el trànsit a la ciutat a causa del boom econòmic. Un vídeo dels Arxius Luce mostra la solemne cerimònia d'inauguració del pont el setembre del 1967, a la qual va assistir el llavors president italià, Giuseppe Saragat.
El 2009 ja es va plantejar la demolició del viaducte perquè el seu manteniment resultava més costós que construir-ne un altre de nou. I fa dos anys l’enginyer i professor de la Universitat de Gènova Antonio Brencich va publicar un article en què alertava que Morandi va utilitzar materials d’escassa duració per a la construcció del seu viaducte. L’estructura està formada per cables d’acer incrustats dins de formigó i, aclaria Brencich ahir, des de l’exterior és impossible comprovar l’estat de corrosió dels cables. Potser per això l’enfonsament del pont va ser una sorpresa.