Eslovàquia

"Eslovàquia està dividida en dos": la polarització que es transforma en violència

Eslovàquia és el país amb una polarització social més elevada, al mateix nivell que Hongria

Ciutadans porten flors al lloc de l'atemptat contra Robert Fico.
6 min

BratislavaLes universalment conegudes melodies dels nocturns més famosos de Chopin es barregen amb el renou de la gent que xerra, tafaneja, passeja i pregunta preus a l’antic mercat central de Bratislava. Un noi toca els grans clàssics del compositor polonès en un piano disponible per a qui el vulgui tocar, envoltat dels que prenen tranquil·lament el seu cafè de dissabte al matí. A l’edifici, renovat el 2021 amb fons de la Unió Europea, s’hi combina un mercat de pagesos amb el típic foodhall hipster de tota ciutat europea moderna: vinils, llibres de segona mà, ceràmica.

S’hi respira calma i harmonia –segurament hi contribueix la música de Chopin–, però només cal fer una pregunta a alguns dels presents per comprovar que no és la calma i l’harmonia que es viu al país. Com se senten, després de l’intent d’assassinat de dimecres al primer ministre, Robert Fico? Mentre que les primeres hores després de l’atac es percebia principalment consternació –molts dels que accedien a respondre subratllaven simplement la gravetat dels fets–, aquest dissabte la paraula més repetida és polarització. També és la que els últims dies han repetit més els polítics i els mitjans de comunicació eslovacs per descriure la situació al país.

"Eslovàquia està dividida en dos", diu el Miloslaw, de 73 anys, mentre rebusca en una pila de monedes en una parada d’antiguitats –medalles comunistes, fins i tot amb la cara de Stalin, postals, diaris–. L’home que ven les relíquies –especifica que són còpies– li recomana al Miloslaw que no parli de l’atac a Fico. Em pregunta d’on soc, i quan sent Barcelona de seguida fa referència a Carles Puigdemont i, fent el gest de les mans emmanillades, li explica al seu amic –que ha tingut una confusió inicial entre el País Basc i Catalunya– que l’expresident català és a Brussel·les. "Les coses no només van malament a Eslovàquia, és a tot Europa", resumeix.

L'antic mercat de Bratislava.

En una parada pròxima, la Maria ven llibres i altres articles de temàtica catòlica. "La gent té por de dir segons què, perquè creuen que seran perseguits pel que diuen. Fins i tot em fa por escriure lliurement per telèfon", respon quan li faig la mateixa pregunta. I alerta del que fa dies que se sent i es llegeix a Eslovàquia, que "pot ser que la situació empitjori" després de l’intent de magnicidi, referint-se a la pressió sobre les veus crítiques contra el govern de Fico. "L’endemà de l’atac semblava que els polítics volien rebaixar el to, però quan llegeixes les últimes notícies queda clar que no", diu.

Es refereix al fet que l’actual presidenta del país, Zuzana Caputova, i el seu successor, Peter Pellegrini (opositora i aliat de Fico, respectivament), hagin convocat tots els líders polítics a una reunió conjunta dimarts, una oferta que ja rebutgen certes formacions. L’ultranacionalista SNS ha dit que no hi assistirà tret que Robert Fico els hi demani, mentre que Smer, el partit del primer ministre, encara no ha decidit si hi assistirà.

"Si no hi són tots, quin sentit té?", es qüestiona retòricament la Maria. Li pregunto des de quan hi ha aquesta confrontació i polarització social creixent, i diu que ha empitjorat especialment els últims tres anys, quan s’han encavalcat diverses crisis: la pandèmica de la covid, la guerra a Ucraïna, la crisi energètica, la inflació... "I els últims mesos s’hi han sumat les reformes que el govern actual està implantant de manera molt ràpida. Causen frustració i por", assegura. Mesures com l'abolició de la Fiscalia Anticorrupció, el pla per eliminar la radiotelevisió pública i la pressió a les ONG han provocat els últims mesos protestes ciutadanes massives animades per l'oposició progressista.

El Daniel, que ven llibres de segona mà, considera que la situació es va començar a deteriorar ja fa deu o quinze anys. "Em sap molt de greu la situació, perquè l’atac a Fico és un acte de violència, d’odi. Però crec que s’ha de dir que la polarització de la societat s’ha produït per la política, pels discursos d’odi i d’intolerància", diu. I apunta, per exemple, als atacs contra la comunitat LGTBI i figures culturals.

La societat més polaritzada d’Europa

Les investigacions acadèmiques li donen la raó. Segons el politòleg de la universitat britànica de Durham Juraj Medzihorský, ja fa deu anys que la polarització social a Eslovàquia va en augment. Però està creixent a un ritme més alt des del 2019. Així ho demostra el projecte V-Dem, en el qual participa l’investigador eslovac, i que monitoritza la polarització de la societat i la política i els discursos d’odi en diversos països. Segons aquesta investigació, Eslovàquia és el país de la UE amb la polarització social més elevada, empatat amb Hongria i Polònia. Tot i que a certa distància, Espanya va darrere.

També confirma l’increment dels discursos d’odi dels partits. "Basant-nos en el que hem vist en països veïns com Hongria i Polònia, això es pot veure com un senyal d’alarma. El deteriorament democràtic que s’ha produït allà va anar precedit de retòrica antipluralista [un concepte que fa servir per referir-se al que se sol definir com a il·liberalisme]", diu a l'ARA Medzihorský, que constata la proximitat de Fico amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Com tot polític populista, Fico basa part de la seva retòrica en l'atac a qui considera enemics. Durant els seus mandats anteriors eren principalment els immigrants, seguint la línia de la dreta radical europea. Ara la pressió recau sobretot en periodistes, intel·lectuals, ONGs i artistes crítics amb les seves polítiques, que qualifiquen d’antidemocràtiques i autocràtiques. L’argument que han utilitzat aquests últims dies els partits progovernamentals (especialment l'extremista SNS) és que és l’oposició la que ha inculcat aquests pensaments crítics i d’odi contra els governants de Smer (el partit de Fico) i les formacions aliades.

El politòleg Juraj Marusiak, director de l'Institut de Ciències Polítiques de l'Acadèmia Eslovaca de Ciències de Bratislava, avisa que l'atac a Fico també ha de servir com un missatge d'alerta dels perills de la polarització a Europa. "No és el primer cas a Europa, però demostra el nivell de polarització, que no és només a Eslovàquia, sinó també en altres països europeus", afirma. El primer ministre polonès, Donald Tusk, va fer públic dijous que havia rebut amenaces poques hores després del tiroteig contra el seu homòleg eslovac.

Segons la start-up eslovaca Elv.ai, que segueix els perfils a les xarxes socials de mitjans de comunicació i institucions, l'atac a Fico va desencadenar una intensa onada de comentaris tòxics i d'odi: el mateix dia, els missatges d'odi van créixer un 60% en comparació amb tota la seva base de dades de seguiment.

Fallades del sistema

I mentre Fico continua recuperant-se a l’hospital, també comencen a posar-se en qüestió els errors d’aquell dia: la fallada en la seguretat del primer ministre, envoltat de guardaespatlles; la filtració d'informació sobre l'estat de salut del primer ministre, i la filtració de les declaracions del detingut a dins de la comissaria de policia, que poden haver portat a conclusions precipitades, com ara sobre la motivació real de l'atemptat.

Fico continua en estat greu i encara hi ha un "gran risc" que les ferides de bala comportin complicacions, segons l’última informació oficial d’aquest dissabte. "Encara no hem guanyat, és important dir-ho", ha afirmat el vice primer ministre, Robert Kaliniak, que està actuant, de moment informalment, com a substitut del cap de govern.

El vice primer ministre i ministre de Defensa d'Eslovàquia, Robert Kalinak, a fora de l'hospital on Robert Fico està ingressat.

L’atacant, un home de 71 anys que va ser reduït al mateix lloc dels fets, està acusat d’intent d’assassinat, i el tribunal que porta el cas ha decidit aquest dissabte mantenir-lo en presó preventiva, adduint al risc de fuga o d’activitat criminal.

La meva última conversa abans de marxar d'Eslovàquia és amb el Jozef, el taxista que em porta a l'estació de trens. I plasma amb tres frases aquesta divisió de la qual tothom parla a Eslovàquia. "Fico és un idiota. No l'estima gaire gent". ¿Però llavors com és que tanta gent el vota?, li pregunto. "La meitat del país és idiota", conclou.

stats