Espanya ja reconeix els passaports de Kosovo

Pristina“Recordo perfectament els meus tretze anys a Espanya, en els quals el vaig considerar el meu país. No recordo cap comentari racista ni tenir cap dificultat per adaptar-me, però sí que recordo com els costava als professors pronunciar el meu nom,” explica Fatbardha Jashari des de Pristina. Jashari tenia tres anys quan va marxar de Podujevo, un petit poble a prop de la capital de Kosovo: "Vam anar primer a Macedònia del Nord. Allà ens vam quedar en un camp de refugiats on havies de decidir a on volies anar. Vam triar Espanya". El 1999, juntament amb els de 31 països més, el govern espanyol va respondre a la petició de l'ACNUR d'acollir ciutadans procedents del conflicte dels Balcans, en el marc d'un programa d'evacuació humanitària i protecció temporal. “Vam ser de les poques famílies albaneses que es van quedar a Espanya després de la guerra”, explica Jashari, que va passar tretze anys de la seva vida a Alcalá de Henares.

Quan la guerra va esclatar, Gani Jakupi, il·lustrador albanokosovar, ja feia un temps que era a Barcelona. A la capital catalana, Jakupi vivia amb ansietat constant. "Comprava tota la premsa que trobava, nacional o internacional, per saber una mica més del conflicte", recorda. L'artista es va convertir en la cara de la resistència albanesa a Espanya; el seu coneixement de l'idioma li va donar l'oportunitat de donar veu al que passava a Kosovo, i així va començar a ser convidat a programes de televisió i tertúlies. "Era una cosa que no m'agradava, havia d'esquivar tota l'estona els que buscaven espectacle –diu–. Però una noia em va dir «si vostè no parla, la gent només tindrà l'opinió dels futbolistes serbis». És per això que era una necessitat que parlés".

El conflicte a Kosovo va acabar el 1999 amb la signatura dels Acords de Kumanovo, i la que fins aleshores s'havia considerat província de Sèrbia declarava la independència el 17 de febrer del 2008. A hores d'ara aquesta independència ja és acceptada per un total de 119 estats. I encara que el Tribunal de la Haia estableix que “l'adopció de la declaració d'independència no va violar el dret internacional”, cinc estats membres de la Unió Europea continuen sense reconèixer-la, entre els quals hi ha Espanya (Romania, Eslovàquia, Xipre i Grècia són els altres quatre). Tot i això, Espanya ha estat l'únic que fins ara tampoc permetia als ciutadans del jove país balcànic entrar dins de les seves fronteres.

El 2011, el pare de Jashari va ser acomiadat i la família es va veure obligada a tornar a Kosovo. “Recordo que vaig pensar «i ara què?»”, explica la jove, que reconeix com va ser de dur adaptar-se al seu país natal. “A l'escola, els meus germans i jo érem coneguts com els espanyols”, explica. Des de llavors no ha pogut tornar a Espanya.

Aquest 1 de gener, la Comissió Europea va aprovar la liberalització de visats per als ciutadans de Kosovo, fet que suposa que a partir d'aquest any els kosovars podran viatjar per l'espai Schengen durant un període de 90 dies sense necessitat de visat. Tot i això, Espanya es va resistir, en un primer moment, a canviar la seva política respecte al país balcànic.

"El que va ser el nostre país ens ha deixat clar que no som benvinguts"

“El que va ser el nostre país durant tretze anys ens ha deixat clar, tant als meus germans com a mi, que ja no som benvinguts”, lamenta Jashari. Per part seva, Jakupi insisteix que "els documents d'identitat representen un dret humà bàsic, independentment dels posicionaments polítics".

Però el 6 de gener, de la manera més discreta possible, la Comissió Europea anunciava que “Espanya reconeix, des de l'1 de gener del 2024, els passaports ordinaris expedits per Kosovo”, però també aclaria que “aquest canvi no constitueix, de cap manera, un reconeixement oficial de Kosovo com a estat independent”. “L'acceptació per part d'Espanya dels passaports kosovars necessita menys comentaris que el fet de no haver-ho fet fins ara, un exemple insòlit a la Unió Europea”, declarava Jakupi davant aquesta decisió. “Val més tard que mai”, admetia.

L'actitud de les institucions i representants espanyols respecte a Kosovo tot aquest temps sempre semblava respondre a la manca d'interès; i la de l'opinió pública, a la desinformació. No han faltat moments en què s'hagi esmentat Kosovo al Congrés espanyol i que això hagi suscitat una reacció a xarxes socials per part d'usuaris espanyols que no feien més que mostrar la llunyania amb què els espanyols veuen el país balcànic, totalment diferent del que passa allà.

Fatbardha Jashari no és ni de lluny l'única albanokosovar que s'ha criat a Espanya –el país va acollir 1.426 albanokosovars durant el conflicte–, però sí que explica bé la connexió entre els dos països: “Tinc molta part d'espanyola en mi, en el meu caràcter i en la meva manera de fer. També en tinc molta d'albanesa”.

El canvi d'actitud d'Espanya va ser pres amb molta il·lusió des de Kosovo; xarxes socials i canals de notícies no van trigar a viralitzar-la. "Al meu jo de 16 anys li hauria encantat tenir l'oportunitat de visitar els amics que hi vaig deixar", reconeix la noia, que s'ha passat més de deu anys sentint el rebuig per part del país que la va veure créixer. Gani Jakupi hi coincideix: "Haver-se embolicat en una disposició tan absurda pot haver estat un error, sortir-ne és un gest de seny", conclou l'artista.