Espanya, el país d'Europa on més es dispara el rebuig de peticions d'asil malgrat la pandèmia

Brussel·lesLes restriccions a la mobilitat durant la pandèmia del coronavirus van dificultar encara més les possibilitats de les persones sol·licitants d'asil per arribar a territori europeu. Ho descriu l'últim informe de l'Oficina Europea de Suport al Refugiat, que constata com el 2020 les peticions d'asil van caure un 32% arreu d'Europa si es compara amb l'any anterior. De manera general, gairebé 6 de cada 10 d'aquestes sol·licituds es van denegar però, en proporció, les negatives van ser menys que l'any anterior. Només sis països van augmentar el nombre de peticions rebutjades i entre aquests destaca particularment Espanya, que, malgrat rebre un 25% menys de sol·licituds, va negar-ne un 276% més que el 2019.

L'Estat, doncs, forma part del grup de països que juntament amb Grècia (+81%), Eslovènia (+65%), Romania (+156%) i Lituània (+15%) van denegar més sol·licituds de protecció internacional que l'any anterior. Habitualment, Espanya és juntament amb Alemanya i França un dels tres estats de la Unió Europea que més peticions registra. El 2020 només aquests tres països en van rebre el 63% del total. I també habitualment, Espanya és un dels països amb un percentatge de rebuig més alt. Aconseguir-hi protecció internacional és pràcticament impossible sobretot per a les persones que no provenen de països com Veneçuela que reben permisos especials per raons humanitàries. El 99% de les persones que van rebre un d'aquests permisos l'any passat eren veneçolanes i, de fet, van augmentar respecte a l'any passat. En canvi, més de la meitat de sol·licituds denegades provenien de Colòmbia.

L'impacte de la pandèmia

El 2020 a l'estat espanyol es van registrar 88.530 peticions d'asil, el 18,3% del total a la Unió Europea (el tercer país amb més peticions), de les quals 73.740 van ser denegades. També és el tercer país que a finals del 2020 tenia més sol·licituds pendents per resoldre, tot i que en línia amb la tendència general va aconseguir reduir els dossiers sense resoldre quan va caure el volum de sol·licituds.

Globalment, els principals països d'origen de les persones que demanen asil a la Unió Europea continuen sent Síria, l'Afganistan, Veneçuela, Colòmbia i l'Iraq. Ara bé, les peticions han caigut considerablement des de tots els països d'origen el 2020 a causa de la pandèmia. En la presentació de l'informe en què s'ha commemorat també el desè aniversari de l'Oficina Europea de Suport al Refugiat, la seva directora, Nina Gregori, ha deixat clar que no és que hi hagi menys persones en necessitat de protecció internacional, sinó que la pandèmia ha actuat com un "inhibidor", citant l'informe, i els va posar més difícil poder tocar les portes d'Europa. Cal recordar que els viatges no essencials a la Unió Europea es van restringir ja des de l'1 de juliol del 2020 i fins a 14 països van reintroduir controls també dins l'espai Schengen.

En les seves recomanacions, la Comissió Europea va deixar clar que s'havia de continuar garantint la protecció internacional i humanitària malgrat les restriccions de mobilitat, però les dades deixen clar que, a la pràctica, les persones refugiades van trobar encara més entrebancs per poder demanar protecció. L'informe reconeix que "algunes oficines van suspendre temporalment el registre de sol·licituds durant la primera onada de la pandèmia" i que d'altres no ho van fer oficialment però sí que van "limitar els registres a informació bàsica, sovint per escrit i afegint requeriments com quarantenes o testos". A tot plegat cal sumar-hi les limitacions per les normes de distanciament físic. "Per limitar el nombre de persones presents físicament algunes autoritats nacionals van introduir nous sistemes de cita online o per telèfon", constata l'agència. Cal recordar, per exemple, quan Grècia va anunciar que suspenia el dret a demanar asil al març quan Turquia va obrir les fronteres i les autoritats gregues van respondre amb violència contra milers de persones refugiades provinents de la guerra de Síria.