Espanya bat el seu rècord de venda d’armes: gairebé 12 milions d’euros al dia

BarcelonaEspanya ha tornat a batre el seu rècord històric d’exportació d’armes: l’any passat va vendre material de defensa per valor de 4.347 milions d’euros, un 7,3% més que el 2016. Una tendència que anirà a més, tenint en compte que s’ha disparat també el volum de vendes autoritzades pel govern de Mariano Rajoy, que es materialitzaran en els pròxims anys. La comissió interministerial a la qual els fabricants d’armes han de demanar permís per exportar va donar llum verda l’any passat a contractes per valor de 21.085 milions, un 280% més que l’any passat.

Els principals compradors són Alemanya, el Regne Unit, França, Turquia, Itàlia i els Estats Units.

“Les exportacions d’armes a tot el món estan augmentant, però no tant com a Espanya. La indústria militar i el govern espanyol han fet una aposta política molt clara”, assenyala Tica Font, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

I el problema no és només el volum, sinó el destí de les exportacions. Un 10% del total va a parar a països del Pròxim Orient. El seu principal client a la regió és l’Aràbia Saudita, que va comprar un avió de transport de tropes, però sobretot bombes per valor de 90 milions d’euros. “La munició és el material més barat: aquesta xifra equival a moltes bombes. I és que així s’estan fent les guerres al Pròxim Orient, bombardejant ciutats”, afegeix Font.

Riad -que encara té pendent la compra de quatre vaixells de guerra del fabricant espanyol Navantia-és un dels principals actors del conflicte del Iemen, que ha causat una de les pitjors crisis humanitàries del planeta, i se l’acusa de perpetrar crims de guerra com el bombardeig de camps de refugiats. Des del 2015, quan la monarquia absoluta dels Saud va encapçalar la coalició àrab contra els houthis al Iemen, la compra de munició espanyola s’ha triplicat. En el mateix període, el nombre de civils morts al país supera els 16.000.

Prohibició sobre el paper

El Tractat sobre el Comerç d’Armes, ratificat per Espanya el 2014, prohibeix vendre armes a països que “podrien utilitzar-les per cometre genocidis, crims contra la humanitat o crims de guerra”. Però el govern espanyol s’empara dient que ha demanat garanties perquè les armes que ha venut a l’Aràbia Saudita no es puguin fer servir fora del seu territori. Segons assegura l’informe que la secretaria de Comerç va presentar la setmana passada al Congrés, “totes les llicències relatives a la munició van acompanyades de certificats d’última destinació amb clàusules estrictes de no reexportació”.

Per contra, aquesta no és la realitat sobre el terreny. L’agost del 2016 la consultora australiana especialitzada en armes i municions ARES (Armament Research Services) va identificar al Iemen llançagranades tipus C90-CR i granades de mà Alhambra, fabricades per l’empresa Instalaza, amb seu a Saragossa. Aquest arsenal estava en mans d’un grup houthi. “El govern del Iemen no ha comprat aquestes armes a Espanya, de manera que el fet que estiguin en mans dels houthis només es pot explicar perquè les hagin robat a les mateixes forces de l’Aràbia Saudita, o que els saudites les hagin passat a altres grups armats del Iemen, que haurien estat derrotats pels houthis -apunta Font-. O bé en anys anteriors aquests certificats no es requerien o bé el govern mai ha comprovat la veracitat de l’ús d’aquestes exportacions”, conclou.

Diferents criteris dins la UE

Per això entitats com Oxfam Intermón, Greenpeace, FundiPau i Amnistia Internacional reclamen a Espanya que segueixi el camí de països com Alemanya, Suècia, el Canadà, Finlàndia, Noruega o Bèlgica, que han deixat de vendre armes a l’Aràbia Saudita.

Els Emirats Àrabs i Egipte, que també consten en la llista de clients de la indústria militar espanyola, formen part igualment de la coalició saudita al Iemen. El 2017 Madrid va negar la llicència només a quatre operacions: la venda a la Xina de sistemes de classificació acústica; la de canons de rifle i de direccions de tir de carro de combat a Israel, i la de pistoles destinades a Birmània.

A més, les dades apunten a una creixent militarització de l’Àsia per l’increment exponencial del pressupost de defensa xinès, que ha provocat una carrera armamentística a la regió. Un gran mercat per als fabricants d’armes espanyols, que han firmat contractes en països com Malàisia, el Kazahstan o les Filipines.