Omar Shaban: "Què espereu que siguin en el futur els 20.000 orfes de Gaza?"

BarcelonaOmar Shaban, director de PalThink, un centre independent de recerca en estudis estratègics de Gaza, és una de les veus de la Franja amb ressò als mitjans internacionals. Des del Caire assisteix a l'ofensiva israeliana a Gaza, on encara viu bona part de la seva família. Dissabte va participar en les jornades War and peace, organitzades pel Cidob a Barcelona.

¿Estem en el pitjor moment de la guerra de Gaza?

— Tenim desenes, si no centenars de morts cada dia. No queden hospitals, ni metges, ni medicines. No hi ha menjar, ni aigua, ni combustible. La gent ja ho ha perdut gairebé tot i ara s'ha de tornar a desplaçar. Imagina't haver hagut de traslladar-te deu o dotze vegades fugint dels bombardejos. I tot plegat per què? Per desfer-se de Hamàs? Hamàs només és l'excusa. És evident que la guerra és contra la gent de Gaza. I no es veu el final. Tenim més de 20.000 criatures que han quedat orfes. Què espereu que siguin en el futur?

Què espera vostè?

— Seran radicals, per descomptat. Han matat els seus pares, han destruït les seves cases. No els queda res. Fa 18 mesos que sobreviuen en condicions impossibles. A Gaza teníem una societat moderna i ara la gent ha de menjar herba. Com espereu que es comportin?

Com pot sobreviure la gent després d'un any i mig de bombardejos i setge?

— A Gaza, que només té 360 quilòmetres quadrats, hi han tirat 100.000 tones d'explosius, l'equivalent a quatre bombes nuclears com la que van tirar a Hiroshima. Els Estats Units ha enviat a Israel les bombes més destructives. Un sol coet va destrossar la casa de la meva família i sis cases més al voltant. No hi ha clavegueram, ni escoles, ni camps de conreu, ni plantes potabilitzadores. Només hi queda gent. Els palestins estem arrelats a la nostra terra, tenim molts problemes, però estimem el nostre país. Jo soc palestí i mai m'ha passat pel cap demanar un altre passaport. He viatjat per tot el món, però sempre he volgut tornar a Palestina. I ara vull tornar a Gaza. Aquesta història no va començar el 7 d'octubre de 2023. Va començar fa cent anys. Hem resistit durant un segle, hem patit 17 guerres o atacs des del 2006. Gaza és on és des de temps immemorials, a la cruïlla que connecta Europa, l'Àsia i l'Àfrica. Potser, ben mirat, això no ens ha fet afortunats, però és el que som. I no s'ha d'oblidar que dos terços de la població de la Franja som refugiats. Els nostres pares o avis van ser expulsats el 1948 de casa seva quan es va crear l'estat d'Israel, i des de Gaza es poden veure encara les terres d'on els van fer fora.

La fallida europea a Gaza

Allà va començar l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, la Primera Intifada de 1987, la Segona Intifada de 2001...

— Sí, Gaza sempre ha estat políticament molt activa. També per les condicions de vida i la forta densitat de població. No sé per què, però tenim la sang calenta. Cada cop que s'acaba una guerra, al cap de poc ja ho estem netejant tot. I mentre cauen les bombes no deixem d'anar a la platja. Israel diu que som terroristes, però a Gaza estimem la vida. Volem viure.

Fa temps que els Estats Units pressionen Egipte i Jordània per traslladar-hi la gent de Gaza. Últimament, Trump i Netanyahu parlen d'altres països, des del Sudan fins a Somalilàndia. Creu que aquests plans de neteja ètnica poden acabar funcionant?

— De cap manera. Esclar que ara molta gent de Gaza vol marxar perquè vol estar en un lloc segur i no veu el final de la guerra. Però quants poden ser? 20.000? 200.000? Quin motiu té la gent per anar-se'n a Somàlia, al Sudan o a Indonèsia, si som a casa nostra, a la Mediterrània. Jo mateix vull tornar el dia que s'obri la frontera. Els palestins no estem disposats a marxar per sempre. Volem estudiar a Europa o als Estats Units, però per poder tornar i fer créixer la nostra terra.

Com interpreta les protestes contra Hamàs de les últimes setmanes al nord de Gaza?

— És natural. Després de 15 mesos de guerra i dos d'alto el foc, la gent vol deixar de morir. I demanen a Hamàs que alliberi els ostatges, però també saben que el problema és l'ocupació israeliana. Les últimes protestes van tenir molt ressò a la premsa occidental, però en realitat n'hi havia hagut abans igual d'importants. La gent vol que Hamàs sigui més racional i més intel·ligent per afrontar el conflicte, i que no doni cap excusa a Netanyahu per continuar la guerra. La gent coneix perfectament la situació: sap que Netanyahu no vol acabar la guerra pels seus problemes judicials i per mantenir la coalició de govern. Hi ha un full de ruta per a la pau, però Netanyahu no el vol, així que els palestins hem de ser intel·ligents. Ara s'està negociant un nou alto el foc i Netanyahu sempre ens enreda amb els detalls o envia algú sense cap autoritat. Però Egipte està pressionant molt sobre Hamàs i sobre Israel.

L'exsecretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken va dir fa unes setmanes que Hamàs havia reclutat més nous combatents dels que li han matat en un any i mig de guerra.

— ¿Com s'espera que actuï un jove de 15 o 20 anys que ho ha perdut tot? Això és el que m'importa, el futur. El primer que s'ha de fer és aturar la guerra i el segon donar esperança. La paraula clau és esperança. Que la gent pugui pensar que no serà immediat, però que d'aquí dos o tres anys les coses aniran millor. Només per restablir les infraestructures d'aigua i d'electricitat necessitarem dos o tres anys. No parlo de la reconstrucció, que serà un procés enorme, complex i molt car. L'única manera de trencar el cicle és portar esperança: que la gent cregui que té un futur. Que pensi "m'han matat el germà, però no em puc quedar atrapat en el passat".

Netanyahu es carrega la treva buscant la seva supervivència política

Qui ha de governar Gaza?

— S'han de convocar eleccions. No només a Gaza, també a Cisjordània. La majoria dels líders palestins de Cisjordània tenen més de 70 anys... en una societat on els joves són la immensa majoria! El president Mahmud Abbas en té 85. El que li toca és jubilar-se. Les eleccions tenen també un efecte psicosocial: la gent té l'oportunitat de decidir sobre el seu futur, i això alleuja la ira. Tenen un efecte balsàmic.

Però si hi ha eleccions les guanyarà Hamàs.

— No, en absolut. Els palestins apostaran per un nou lideratge polític. Algú que pugui actuar, no només parlar. Reconstruir Gaza costarà, segons el pla d'Egipte, almenys 50.000 milions de dòlars. Els països del Golf i Europa estan disposats a contribuir-hi, però posen com a condició que Hamàs abandoni el poder. I això pot passar si els palestins optem per un lideratge unificat. Hi ha esperança.

I on queda la UE?

— Malauradament, la UE està jugant un paper molt feble per la seva divisió interna. Però som veïns, i esperem que com a veïns facin la seva feina.