Monarquia britànica

Un espia de Moscou al Palau de Buckingham

A la reina Elisabet li van amagar durant quasi una dècada que el curador de la seva col·lecció d'art era un agent de la URSS

Un dels informes sobre l'espia i historiador de l'art Antohny Blunt, a la imatge, tal i com es pot veure a l'exposició 'MI5: secrets oficials', que s'acaba d'inaugurar a l'Arxiu Nacional de Kew, a l'oest de Londres.
14/01/2025
3 min
Regala aquest article

LondresUn distingit historiador de l'art, Anthony Blunt, conservador dels quadres de la col·lecció reial britànica des del 1945, quan el va nomenar Jordi VI, fins a la seva jubilació, el 1972, va ser espia al servei de Moscou des dels anys trenta. La dada era coneguda per les autoritats britàniques, perquè ell mateix ho va confessar el 1964, quan ja feia dinou anys que treballava a l'epicentre de la cort.

I també ho sabia l'opinió pública perquè la primera ministra Margaret Thatcher ho va revelar al Parlament el 1979. Fins aquí, això és el que se sabia de qui va ser considerat el quart home de l'anomenat els Cinc de Cambridge, un grup d'espies formats a la ciutat universitària –el més famós dels quals va ser Kim Philby– que van col·laborar amb la Unió Soviètica fins a mitjans dels anys cinquanta. Philby, per exemple, va desertar a la Unió Soviètica el 1963.

Però un seguit de documents que es presentaran pròximament en una exposició de l'Arxiu Nacional de Kew mostren per primera vegada que a la reina Elisabet II li van amagar que tenia una espia soviètic, l'esmentat Blunt, a casa seva. I va continuar en la ignorància durant l'última dècada en què l'historiador va ser el curador de les obres de sa majestat. A Elisabet II la van informar de l'abast de la traïció l'any 1973, tot just un any després que Blunt es retirés.

Que al cor del Palau de Buckingham hi hagués un espia va ocupar sempre els serveis secrets britànics. Els documents ara desclassificats mostren que el 1972 el director general de l'MI5 –l'espionatge interior– va instar Martin Charteris, el secretari privat de la reina, a tallar vincles amb Blunt. Però aquest s'hi va negar, argumentant que no tenia sentit, ja que el mandat de Blunt estava a punt d'acabar. "Charteris pensava que la reina no ho sabia i no veia cap avantatge en explicar-l'hi [en aquell moment], només augmentaria les seves preocupacions", va informar Michael Hanley, aleshores màxim responsable de l'MI5. "Contràriament al que Blunt podria haver dit en el passat, Charteris va afirmar que la Reina no tenia gens de simpatia per Blunt i el veia ben poc sovint".

"Amb calma i sense sorpresa", la reacció de la reina

El testimoni de Hanley reforça la idea que el Palau de Buckingham ha transmès una imatge de la monarca com una persona que mai no mostrava els seus sentiments davant de ningú. Així, el cap dels espies afirma que quan la van informar de la presència d'un espia a palau, Elisabet II "s'ho va prendre amb molta calma i sense sorpresa".

La decisió d'informar-ne la reina es va prendre el 1973 quan els oficials de Whitehall van començar a preocupar-se davant d'investigacions periodístiques que intentaven desvelar el paper de Blunt. Malalt de càncer, si moria, les lleis contra el libel no es podrien aplicar a la seva persona i la premsa podria publicar el que n'obtingués. I que la reina se n'assabentés per la premsa hauria sigut una mena de menyspreu a la monarca.

El febrer de 1973 el primer ministre Edward Heath va ordenar que es preparés un pla per fer front a qualsevol potencial tempesta mediàtica. I també va ordenar al secretari reial Martin Charteris que, finalment informés la monarca. Un mes després, el 19 de març, el cap de l'MI5 Hanley va deixar constància per escrit que el secretari del cabinet, Burke Trend, li havia mostrat una "carta manuscrita personal" de Charteris que confirmava que la reina havia estat informada sobre el cas. Els documents que es presentaran a l'exposició també mostren que a Alec Douglas-Home, primer ministre entre 1963 i 1964, tampoc el van informar de la confessió de Blunt.

L'espia i historiador de l'art va morir el 1983 amb 75 anys, després d'haver patit un atac de cor a la seva casa de Londres. Quan Margaret Thatcher el va exposar públicament, va ser desposseït del seu títol de cavaller. El punt àlgid de la seva activitat com a espia va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, quan va passar als soviètics informació sobre els plans de la Wehrmacht que el govern britànic no volia lliurar a Stalin. El que no aclareix l'exposició de l'Arxiu Nacional de Kew és per què se li va permetre continuar treballant al Palau de Buckingham després de la confessió. És sabut, però, que el seu espionatge va ser un més del molts secrets oficials de la Guerra Freda. Molt probablement, després de la deserció de Philby, Londres no volia que Washington sabés que fins i tot hi havia espies a tocar de la reina.

stats