L'atac rus a Ucraïna
Internacional13/07/2023

Esquivar una granada o fer un torniquet: així s'entrenen per a la guerra els civils ucraïnesos

L'ARA entra en un camp d'instrucció militar de civils, on 500 dies després de l'inici de la invasió continuen aprenent a disparar

Núria Garrido
i Núria Garrido

Dnipró (Ucraïna)El Denís mostra les diferents parts que componen una pistola del model soviètic AK-74. Vol posar èmfasi, sobretot, en la part on es pot llegir un nom rus. “Veus, aquí hi ha escrit el pseudònim d'un soldat rus. La vam capturar al front de Bakhmut i ara és meva”, explica orgullós. Del pantaló en treu una altra de més menuda de color negre que, segons diu, han enviat des d'Àustria. “En funció de la proximitat de l'enemic fem servir una o l'altra. A la nostra brigada també en tenim algunes fins i tot del Canadà. Jo intento fer-les meves, és a dir, en canvio algunes parts per sentir-m'hi més còmode al camp de batalla”, afegeix.

La calor és intensa a la regió de Dnipró, al sud del país. Aquest ucraïnès de 26 anys va perfectament equipat: ulleres de sol, gorra, armilla antibales i casc per a les orelles. La cinta a l'estil Rambo també és un dels complements que no falten entre la resta de militars que són aquí. Avui, però, no s'han preparat per lluitar, avui s'han preparat per entrenar civils. L'ARA és en un dels camps d'entrenament militar que Ucraïna ha establert precisament per als civils a prop de dues de les zones més calentes del conflicte: Zaporíjia i el Donbass. El sobrevol constant de caces ucraïnesos recorda com està de viva la guerra i també que no és gaire lluny d'on som.

Cargando
No hay anuncios

Que avui no seran pocs els participants queda clar només observant l'autobús que els trasllada fins a aquest punt: va ple de gom a gom. En surten adolescents, joves, dones i homes de diferents edats. Són aquí per voluntat pròpia. La invasió russa a gran escala ha despertat més que mai l'esperit patriòtic entre la societat ucraïnesa, un sentiment que perdura malgrat que ja s'han complert 500 dies de guerra.

Vides en pausa

L'Olga, de 43 anys, és una de les que s'han volgut sumar a aquest entrenament. Psicòloga de professió, abans de la guerra treballava en una escola, però des del 24 de febrer del 2022 les seves prioritats han canviat. “Els primers mesos de guerra vaig estar en diferents punts donant ajuda humanitària a les persones que s'escapaven dels territoris ocupats. Ara continuo treballant en un hospital”, explica mentre espera el seu torn per disparar amb l'arma que ens havia ensenyat abans el Denís.  

Cargando
No hay anuncios

“Vull estudiar i aprendre tot el que estigui relacionat amb l'ajuda mèdica i també amb com fer servir una pistola. Ho veig fins i tot com una espècie de creixement personal. Estic contenta de ser avui aquí”, afirma l'Olga, que és a la part del camp dedicat al tir. La zona està dividida en tres parts, separades per parets construïdes amb rodes de cotxes. Al fons hi ha les dianes on els civils han de disparar. Abans, però, han d'escoltar les ordres de l'instructor Mikhàlitx, un militar veterà de l'exèrcit ucraïnès.

Cargando
No hay anuncios

“La postura del cos és molt important, especialment la posició de les cames, i la mirada l'hem d'adreçar a l'objectiu”, explica en veu alta per als participants. Tot seguit obren una capsa plena de bales, carreguen les pistoles i comença l'entrenament. Ho fan de quatre en quatre i tots disparen alhora quan reben el vistiplau de l'instructor. “L'objectiu d'aquest entrenament és donar a la gent coneixements bàsics relacionats amb la medicina i amb l'estratègia i la tàctica militars. Però volem que quedi clar que el que fem és segur i esperem sobretot que això motivi la gent a unir-se al nostre exèrcit”, diu el Mikhàlitx. 

"Granada!"

A l'altra part del camp se sent una advertència: “Granada!” Aleshores, un militar tira un objecte entre un grup de joves que desprèn fum i fa una petita explosió. És un dels altres entrenaments que hi fan, i l'objectiu és veure com reaccionarien davant del llançament d'una granada per part dels invasors. Pot caure en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Reaccionar de pressa en aquest tipus de situacions és clau.

Cargando
No hay anuncios

També ho és saber fer un torniquet a un company en un moment d'atac. Això també s'ensenya aquí en un grup dedicat a l'atenció mèdica.

Cargando
No hay anuncios

El Denís ha viscut tot això en persona. “És important que vinguin civils i volem animar-los a tots, però també als nostres companys que continuen al front. L'entrenament és clau per recordar certs aspectes i millorar en estratègia militar”, assegura. Aquest jove és un dels que també de manera voluntària es van unir a l'exèrcit pocs dies després de l'esclat de la guerra. Primer el van destinar a Zaporíjia i després al front de Bakhmut, un dels punts més crítics i on ara les forces ucraïneses tornen a avançar.

Això sí, durant tot aquest temps el Denís també ha trobat temps per fer una altra cosa: casar-se. “Porto amb la meva parella més de quatre anys, així que vaig demanar uns dies de descans per anar a la meva ciutat natal, Pavlograd, i poder casar-me”. És una altra manera de resistir. De resistir davant la possibilitat que el Kremlin els robi la vida.