Els estats de l'Est que es van negar a acollir refugiats van incomplir la llei, segons l'advocada general de la UE

Brussel·lesPolònia, Hongria i la República Txeca es van negar a acollir les persones sol·licitants d'asil que van arribar a Grècia i Itàlia d'acord amb el mecanisme de repartiment provisional que havien pactat els estats de la Unió Europea el 2015 per majoria qualificada davant la crisi migratòria. La Comissió Europea va decidir portar aquesta negativa davant la justícia europea el 2017 i ara el tribunal amb seu a Luxemburg sembla inclinar-se en favor de l'executiu comunitari. Aquest dijous, l'advocada general de la UE ha conclòs que aquests tres països van incomplir les seves obligacions com a membres del club comunitari: l'estat de dret, el deure de cooperació lleial i el principi de solidaritat. Aquestes conclusions no suposen una sentència definitiva però sí que fixen el camí que el tribunal acaba adoptant en el 80% dels casos.

Aquesta no és la primera vegada que la justícia europea es pronuncia en aquest sentit. La República Txeca i Eslovàquia van recórrer el sistema de repartiment al mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però el tribunal va donar la raó al Consell Europeu, perquè va considerar que el mecanisme provisional de repartiment "contribuïa de manera proporcionada i efectiva" a què Grècia i Itàlia poguessin fer front a les conseqüències de la crisi migratòria del 2015. Va ser a partir d'aquesta sentència que la Comissió Europea va decidir portar als tribunals Polònia, Hongria i la República Txeca per no haver rectificat i haver-se negat a aplicar el sistema.

En aquest conflicte cal emmarcar les conclusions de l'advocada general Eleanor Sharpston d'aquest dijous, en què considera que els estats no tenen raó quan al·leguen motius de seguretat nacional i ordre públic per justificar la seva negativa. La lletrada general de la UE basa la seva argumentació en l'obligació dels estats de complir amb els principis de cooperació lleial i de solidaritat. La justícia europea ja va avalar el sistema provisional de quotes que buscaven ajudar Grècia i Itàlia per repartir 140.000 persones sol·licitants de protecció internacional el 2015 i per això declara que aquests tres països van incomplir el dret de la UE.

Un pas "perillós cap a l'ensorrament de l'estat de dret"

Sharpston considera que el mateix dret comunitari dona als estats membres els mitjans adequats per protegir els seus "interessos legítims" en matèria de seguretat nacional o d'ordre públic" i per això creu que hi havia "mitjans menys restrictius" per preservar la "cohesió social i cultural" que aquests tres estats argumentaven que no pas la "negativa unilateral i absoluta a complir amb les seves obligacions derivades del dret de la Unió Europea".

A més, l'advocada general avisa que l'incompliment d'aquestes obligacions suposa riscos per a l'estabilitat mateixa de les normes que regeixen la Unió Europea. "Desobeir aquestes obligacions perquè resulten inoportunes o impopulars en un cas concret constitueix un pas perillós cap a l'ensorrament de la societat ordenada i estructurada governada per l'estat de dret", diu l'advocada general de la Unió Europea. Remarca que els estats tenen dret a confiar que la resta de membres del club cooperaran amb lleialtat i que el principi de solidaritat "implica necessàriament acceptar en ocasions un repartiment de les càrregues".

Si finalment la justícia europea sentencia en aquesta línia, s'obrirà la porta a les possibles sancions econòmiques que implicaria per a aquests països malgrat que el sistema de repartiments ja es va donar per enterrat. Tot i això, la UE encara ha estat incapaç d'establir una política migratòria i d'asil comuna i resoldre aquesta qüestió de manera conjunta.