Hezbollah ataca Israel amb drons enmig d'una escalada de tensió al Pròxim Orient

WashingtonIsrael està a l'espera de la resposta de l'Iran després del doble assassinat la setmana passada contra el número dos de Hezbollah, Fuad Shukr, a Beirut, i el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, a Teheran, i de les múltiples promeses de venjança tant del règim iranià com de la milícia libanesa. Fa dies que la incertesa i la tensió són presents als carrers de l'estat hebreu, i diumenge el govern ja va activar el sistema per enviar alertes als mòbils de la població en cas d'atac. Els refugis antiaeris també estan oberts. Els Estats Units ja han alertat els països del G-7 que l'atac de l'Iran i de Hezbollah és "imminent" i, segons el mitjà nord-americà Axios, la intel·ligència de Washington creu que es produirà a principis de setmana, tot i que no es descarta que es pugui posposar per allargar així la incertesa social i econòmica que afecta ara els israelians.

Aquest matí, Hezbollah ha dit que ha atacat el nord d'Israel amb drons. Segons mitjans israelians, l'ofensiva ha provocat dos ferits, un dels quals crítics, a la ciutat de Nahariya, a prop del Líban. Tanmateix, una font de l'agència de notícies Reuters assegura que l'atac no és la resposta per l'assassinat del comandant de Hezbollah Fuad Shukr a Beirut.

La resposta de l'Iran o de Hezbollah amenaça de nou amb escalar el conflicte palestí a una guerra regional que, eventualment, podria acabar arrossegant Washington a un conflicte que mai ha desitjat i que, de fet, fa mesos que intenta evitar mentre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, tira pel dret desoint les amenaces del seu soci. L'escalada és rellevant i el discurs bèl·lic que s'imposa des de banda i banda té un risc evident.

En aquest sentit, s'ha expressat dilluns el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que ha assegurat que els Estats Units estan fent esforços diplomàtics per limitar l'abast dels atacs de l'Iran i Hezbollah i per frenar una eventual resposta israeliana. I ha demanat als titulars d'Exteriors del G-7 que se sumin a la pressió diplomàtica. En les últimes hores, a més, el president nord-americà, Joe Biden, i el rei Abdullah de Jordània s'han trucat per buscar la manera de desescalar la tensió de la regió, segons ha informat la Casa Blanca. "Els líders han discutit els seus esforços per reduir les tensions regionals, incloent-hi un alto el foc immediat i un acord per alliberar ostatges", assegura el comunicat nord-americà.

Resposta "severa"

Dissabte la Guàrdia Revolucionària de l'Iran va assenyalar que la resposta contra Israel serà “severa i en el moment, lloc i forma apropiats”. És un dels molts missatges similars –o idèntics– que han enviat Teheran i Hezbollah a Tel-Aviv en els últims dies, que tenen clar que venjaran els atacs d'Israel. Aquest dilluns el portaveu d'Exteriors de l'Iran ha assegurat que, tot i que Teheran no busca una escalada de les tensions amb Tel-Aviv, "castigar Israel és necessari". "L'Iran vol estabilitat a la regió, però això només passarà amb un càstig contra l'agressor i amb la dissuasió de l'aventurisme del règim sionista (Israel)", ha dit el titular d'Exteriors, Nasser Kanaani. També ha demanat a Washington que deixi de donar suport a Israel, i ha denunciat que la comunitat internacional hagi incomplert el seu deure de salvaguardar l'estabilitat a la regió.

Immediatament després que Israel assassinés dimarts a Beirut l'alt oficial de Hezbollah Fuad Shukr i hores més tard, el cap del buró polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, a Teheran, l'Iran i Hezbollah ja van advertir que estan treballant en una resposta a gran escala contra Israel, que podria desencadenar una rèplica per part de l'estat hebreu i provocar danys inèdits.

No han donat pistes de quina serà la naturalesa de l'atac, però els serveis d'intel·ligència d'Israel i dels Estats Units creuen que durarà uns dies i que, més enllà de l'Iran, hi participaran alhora aliats com Hezbollah, els houthis del Iemen o les milícies amigues de l'Iraq i Síria. Els Estats Units també creuen que se centraran en les bases militars i punts estratègics del nord d'Israel, encara que no es descarta que Tel-Aviv acabi entre els objectius, bàsicament per l'equilibri simbòlic en la dissuasió després dels atacs a Teheran i Beirut. Un document que l'exèrcit israelià ha fet arribar als alcaldes del nord del país parla de la possibilitat de tres dies de talls d'electricitat i del subministrament d'aigua en algunes localitats, i també caigudes de la xarxa mòbil de fins a 24 hores.

Pressió del G-7

Washington ha reforçat la seva presència militar a la regió i ha demanat que no hi hagi “dubtes” sobre el paper del costat israelià en cas d'atac. Divendres, de fet, el Pentàgon va anunciar l'enviament d'un esquadró d'avions de combat a Israel per ajudar-lo a defensar-se d'un possible atac iranià i dels seus proxies. Altres aliats de Tel-Aviv, com el Regne Unit, França o Jordània, també s'estan coordinant per fer front al suposat atac. El seu suport ja va ser clau l'abril passat, quan Teheran va atacar amb míssils i drons el territori hebreu.

El G-7 ha respost de pressa a l'avís dels nord-americans i ha instat aquest matí a la "desescalada" al Pròxim Orient. En un comunicat, les set grans democràcies han advertit que els últims esdeveniments amenacen amb "encendre un conflicte més ampli a la regió" i han demanat "una vegada més a totes les parts implicades abstenir-se de perpetuar l'actual cicle destructiu de violència venjativa, reduir les tensions i comprometre's constructivament cap a la desescalada".

L'alt comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, Volker Türk, s'ha mostrat "extremadament preocupat" davant la possibilitat que l'escalada desencadeni una guerra regional i ha fet una crida a les parts en conflicte perquè actuïn "urgentment" per rebaixar la tensió. "Cal fer-ho tot, i em refereixo a tot, per evitar que aquesta situació es precipiti encara més en un abisme que només tindrà conseqüències encara més terribles per als civils", ha dit Türk, que ha recordat que els drets humans han de ser "la màxima prioritat".