Biden imposa les primeres sancions a Moscou pel cas Navalni

WashingtonEncara que siguin simbòliques, les primeres sancions de l’administració Biden contra Rússia assenyalen un distanciament de la nova Casa Blanca respecte a la liderada per Donald Trump. Per una banda, la del republicà va deixar sense sanció l’enverinament de l’opositor rus Alexei Navalni, que afronta una condemna de dos anys i mig de presó en un centre penitenciari a tres hores de Moscou per violació de les condicions de llibertat condicional. Per l’altra, l’anunci d’aquest dimarts s’ha fet en coordinació amb la Unió Europea, alineant així Washington amb Brussel·les i complint la promesa de campanya de Joe Biden de recuperar la cooperació amb els aliats tradicionals dels Estats Units.

De fet, les sancions anunciades pel govern nord-americà reprodueixen gran part de les mesures anunciades prèviament per la Unió Europea. L’objectiu és crear una imatge d’unitat transcontinental davant de Moscou. En paraules d’un funcionari de l’administració Biden, que va parlar amb la premsa des de l'anonimat, l’acció busca situar “en la mateixa pàgina” Europa i els Estats Units, per la qual cosa Washington “es posa al dia” amb el que prèviament havia aprovat no només Brussel·les sinó també Londres.

Aquest funcionari va aclarir igualment que l’objectiu no és “escalar” les relacions amb el Kremlin però tampoc “començar de zero” . Biden és, en aquest sentit, el primer president des de la Guerra Freda que no intenta fer taula rasa amb Moscou. A més, va afegir que la intel·ligència nord-americana té “molta confiança” en els informes que assenyalen que l’FSB (l’antic KGB) és al darrere de l’enverinament de Navalni amb Novitxok, un agent nerviós desenvolupat per la Unió Soviètica i detectat en l’incident que va deixar el líder opositor en coma durant setmanes. No queda clar, però, si Washington té previst fer públic l’informe d’intel·ligència, igual que va fer la setmana passada amb el que acusava el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, d’haver aprovat l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi.

Putin, al marge

Els Estats Units sancionen persones i entitats russes com a represàlia però cap de les mesures no afecta directament Vladímir Putin. Sí que toquen, en canvi, set alts funcionaris russos –entre ells el director dels serveis secrets, Alexandr Bortnikov–, de qui Washington ordena la congelació dels possibles béns que puguin tenir als Estats Units. També 14 entitats vinculades amb la producció d’agents químics i biològics. La Unió Europea, per la seva banda, ha actualitzat aquest dimarts les seves sancions amb la prohibició d'entrada al territori al responsable de la Guàrdia Nacional russa, el director del servei de presons i dos fiscals, un dels quals el fiscal general del país.

Malgrat que sí que hi va haver sancions a Moscou durant el mandat de Trump, l’expresident sempre va ser reticent a criticar Vladímir Putin, a qui fins i tot va arribar a donar la raó durant una roda de premsa a Hèlsinki quan el rus li va negar ser al darrere de qualsevol interferència en les eleccions presidencials del 2016, en contra de l’opinió dels servis d’intel·ligència nord-americans.

Després de la seva primera conversa telefònica amb Putin a finals de gener, Joe Biden va assegurar que havia advertit al mandatari rus: "S’han acabat els temps en què Washington tolerarà les accions agressives russes, la interferència en les nostres eleccions, els ciberatacs i l’enverinament dels seus ciutadans”. Per a Biden, Navalni “ha sigut assenyalat per exposar la corrupció”, i va demanar-ne l'alliberament immediat. Però el seu antecessor en el càrrec va aprovar sancions similars en represàlia per l’enverinament a Anglaterra de l’agent secret Serguei Skripal i de la seva filla Iúlia, que, pel que es veu, no han servit per frenar aquest tipus d’accions de Moscou.

L’anunci aquest dimarts de les primeres sancions de l’administració Biden contra Rússia és només el primer que s’espera en aquest inici de la seva presidència. En les pròximes setmanes està previst que Washington anunciï la seva resposta a un ciberatac descobert al desembre que va afectar diverses agències del govern i empreses nord-americanes i del qual els Estats Units acusen Moscou. El president del comitè d’Intel·ligència del Senat, el demòcrata Mark Warner, va dir la setmana passada que els informes preliminars sobre l’atac “suggereixen que l’abast i l’escala d’aquest incident van més enllà del que hem afrontat com a país i les seves implicacions són significatives”.