Els Estats Units celebren per primer cop el Dia dels Pobles Indígenes

BarcelonaAquest 11 d'octubre passarà a la història com el primer Dia dels Pobles Indígenes celebrat oficialment als Estats Units. Una proclamació oficial del president Joe Biden, tot just divendres passat, ha permès als pobles nadius nord-americans commemorar aquesta data tal com reclamaven històricament, com un dia en què “la nació celebra les inestimables contribucions i la resiliència dels pobles indígenes i en reconeix la sobirania inherent”. I alhora, també en paraules de Biden, com un reconeixement de “la història dolorosa d’errors i atrocitats que molts exploradors europeus van infligir a les nacions tribals i a les comunitats indígenes”.

Milers d’indígenes han celebrat aquest dilluns la nova festivitat amb cerimònies de tota mena arreu del país, des de Texas fins a Nova York. A Washington, una gran manifestació ha marcat la nova festivitat amb una protesta contra la crisi climàtica, una lluita que encapçalen des de fa temps els pobles nadius com a protectors dels recursos naturals. A prop de la Casa blanca s'han viscut algunes escenes de tensió que han acabat amb detencions, però en general la nova festivitat dels EUA ha estat rebuda amb alegria per les comunitats indígenes.

Proclamació històrica 

El president Biden va emetre divendres una proclamació per convertir aquest 11 d’octubre en el Dia dels Pobles Indígenes, un nou festiu que se celebra aquest dilluns simultàniament al Dia de Colom (Columbus Day), festivitat –definida pel Congrés– que als Estats Units se celebra sempre el segon dilluns d’octubre. Biden també va proclamar el Dia de Colom aquest dilluns, doncs, però amb un missatge molt diferent del d’anteriors presidents.

“Per als nadius americans, l’exploració occidental va donar lloc a una onada de devastació: violència perpetrada contra les comunitats autòctones, desplaçaments i robatoris de territoris tribals, introducció i propagació de malalties... Amb aquest dia reconeixem aquest dolorós passat i ens comprometem a invertir en les comunitats autòctones, mantenint els nostres compromisos solemnes i sagrats amb la sobirania tribal i cercant un futur més brillant centrat en la dignitat, el respecte, la justícia i les oportunitats per a totes les persones”, deia la proclamació del Dia de Colom. Biden feia així un pas històric de reconciliació cap a les comunitats indígenes del país, que des de feia molt de temps denunciaven que s’utilitzés aquest dia per homenatjar un conqueridor i celebrar una conquesta que va desembocar en un genocidi.

“És una mesura de la grandesa d’aquesta nació, que no busca enterrar aquests episodis vergonyosos del nostre passat, que els afronta honestament, que hi posa llum i que fa tot el que pot per abordar-los”, deia el president en el text de proclamació.

El qüestionat Dia de la Raça

El moviment de Biden arriba després d’uns anys en què el moviment indigenista s’ha fet fort també a diversos països de l’Amèrica Llatina, on cada vegada es qüestiona més l’anomenat Dia de la Raça, que commemora l’arribada de Cristòfol Colom al continent americà, el 12 d’octubre del 1492.

Els líders indígenes dels EUA feia anys que demanaven que el Dia de Colom fos substituït pel Dia dels Pobles Indígenes, una festivitat que va arrencar ja els anys 70 de manera simbòlica i que fins ara havien reconegut alguns estats i ciutats com Dakota del Sud i Califòrnia. El reconeixement federal que li dona ara Biden permet aturar l’activitat a tot el país, tant per una festivitat com per l’altra. Cada autoritat local decidia si se sumava a una celebració o a l'altra, o a totes dues. Almenys 130 ciutats han decidit aquest any eliminar el Dia de Colom i substituir-lo pel Dia dels Pobles Indígenes.