Els Estats Units enviaran munició d’urani empobrit a Ucraïna

BarcelonaDesprés de la controvèrsia que va generar l’enviament de bombes de dispersió a Ucraïna pel perill que comportava per als civils, ara l’administració Biden ha decidit proporcionar munició d’urani empobrit a Kíiv, un material que té molts detractors per les seves propietats radioactives. Els projectils, que haurien de permetre destruir tancs russos amb més facilitat, es poden disparar des dels tancs Abrams, que s'espera que Washington lliuri a Ucraïna durant les pròximes setmanes.

Tot i que la Gran Bretanya ja va enviar munició d'urani empobrit a Ucraïna a principis d'any, aquest serà el primer lliurament nord-americà d’aquestes característiques i tot indica que se sumarà a la polèmica que van generar les bombes de dispersió. L’armament amb recobriment d’urani empobrit forma part d'un nou paquet d'ajuda militar per a Ucraïna que presentarà la Casa Blanca la setmana vinent, i que tindrà un valor d'entre 240 i 375 milions de dòlars.

Menys radioactiu, però perillós

L'urani empobrit és urani d'origen natural al qual s’ha extret gran part de la matèria radioactiva, i que s’obté com a producte residual del procés pel qual s'enriqueix l'urani per a centrals nuclears i armes nuclears. Però el seu ús en munició té molts opositors, com la Coalició Internacional per a la Prohibició de les Armes d'Urani, que asseguren que la ingesta o la inhalació de pols d'urani empobrit comporta riscos per a la salut, com càncer o defectes de naixement. 

Com que l’urani és un material molt dens, serveix per reforçar el blindatge dels tancs, però també per recobrir les bales i els projectils perquè penetrin millor els tancs convencionals de les defenses enemigues. A més, s’encén després de l’impacte, cosa que augmenta encara més la seva capacitat de perforar l'armadura.

Tot i que l'urani empobrit és radioactiu, ho és considerablement menys que l'urani natural, encara que les partícules radioactives poden quedar-se en l’ambient durant un temps considerable. De fet, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica de l'ONU assegura que els estudis fets a l'antiga Iugoslàvia, Kuwait, l'Iraq i el Líban –després que els Estats Units fessin servir aquest material en bombardejos en quantitats massives– "indicaven que l'existència de residus d'urani empobrit dispersos al medi ambient no suposa cap perill radiològic per a la població de les regions afectades".

Tot i així, l’ús d’aquest material radioactiu afegirà de ben segur un obstacle més al repte de netejar Ucraïna un cop acabada la guerra. Una tasca que durarà anys, fins que s’hagin desactivat tots els projectils sense explotar, entre els quals hi ha bombes de dispersió i centenars de milers de mines antipersona.

Atacs amb drons

L'anunci de la Casa Blanca arriba en plena ofensiva de les forces aèries de Kíiv, que han incrementat els atacs amb drons sobre territori rus al llarg de les últimes setmanes, amb desenes d'atacs que han arribat fins a la ciutat de Pskov, a 600 km d'Ucraïna. Avui mateix, el ministeri de Defensa rus ha assegurat haver abatut tres drons ucraïnesos sobre la regió de Bélgorod, i el governador regional ha denunciat que un atac amb projectils ucraïnesos ha provocat un mort en un poble fronterer de la mateixa regió.